PARTY TIME, de Harold Pinter (1991)

Nova producció del Grup Estable de Teatre de la UAB

Versió i direcció: Ricard Gázquez

 

Repartiment

TERRY             Pau Requesens
GAVIN              Ricard Puig
DUSTY             Alexandra Arnold
MELISSA         Carmen Díez
LIZ                   Ivette Balaguer
CHARLOTTE    Marta Roca
FRED              Jose González
DOUGLAS       David Hernández

 

Il·luminació: Iban Esteve

Un grup de persones de l’alta societat londinenca celebra una festa, on només hi són admesos uns quants privilegiats. Mentre beuen i riuen, a l’exterior hi ha aldarulls, controls de policia i detencions. Sembla ser que els membres d’aquesta elit són els qui mouen els fils de l’esfera política, o si més no, tenen un fort control sobre les decisions que regiran el país en el futur més immediat.

 

Més informació:

Party Time va ser escrita per Harold Pinter l’any 1991. Aquesta data marca un canvi de paradigma en la política internacional. D’una banda, delimita la frontera que separa la fi de la guerra freda i de la política de blocs a nivell global; i de l’altra, l’adéu al Thatcherisme, tot i que el poble britànic designa encara un nou primer ministre conservador com a successor, John Major.

A Party Time, més enllà de la perspectiva històrica, la perspicàcia del Nobel anglès prefigura la revifada dels comportaments mafiosos dels cercles de poder neoconservadors, amb una forta deriva autoritària i classista, característiques totes dues que tenen com a conseqüència una discriminació social de caire ideològic i econòmic. Per acabar-ho d’adobar, l’humor i la ironia són ben presents en els diàlegs i en les situacions, de manera que remarquen la crueltat dels membres d’aquet club, però també de la condició humana en general, deixant al descobert l’engranatge de violència estructural que permet mantenir els privilegis i la impunitat a una determinada esfera d’influència. Pinter ens parla del Regne Unit, doncs aquest és el seu univers de referència, el que coneix a fons. Això li permet particularitzar una manera de fer i de pensar, un tarannà característic que, precisament per ser tan específic, ens resulta familiar, proper i extrapolable. 

Aquesta peça breu, de tan sols trenta minuts, ens ha servit per realitzar un exhaustiu treball actoral i adaptar-lo al format audiovisual com a part de la formació en la darrera part del curs.