|
Anàlisi crítica del discurs aplicada als mitjans de comunicació
Els mèdia són actors polítics, intervenen en l'evolució dels conflictes i en la construcció de les representacions mentals a través del seu discurs. L'Anàlisi Crítica del Discurs és un enfocament en què l'estudi del discurs es fa des d'una presa de posició en contra dels abusos de poder.
Els assumptes de què tracta van des dels problemes socials fins als conflictes bèl•lics. És un camp de recerca necessàriament interdisciplinar com ho mostren els exemples de què s'ocupa: la cobertura dels moviments socials, dels moviments nacionalistes, dels maltractaments masclistes, de la immigració, del racisme i la xenofòbia, de conflictes d'alta intensitat i de la guerra i la pau.
Jaume Soriano Clemente
Joana Gallego Ayala
- Sublínia: A.C.D., periodisme de conflictes i cultura de la pau.
Xavier Giró Martí
Antropologia de la comunicació i estudis culturals
Partint de l'antropologia filosòfica i la cultural s'aborda la problemàtica comunicativa amb especial atenció al llenguatge, el símbol, la metàfora, la representació, la retòrica, la narració, la ficció, la imaginació i l'acció. L'antropologia de la comunicació rep contribucions singularment de l'Hermenèutica, la Fenomenologia, la Semiòtica Trascendental i la Filosofia del Signe i del Llenguatge. S'ocupa de la incidència del gir lingüístic en l'estudi de la comunicació periodística, del substrat mitopoètic de la cultura mediàtica, de la fenomenologia dialèctica dels fets i els esdeveniments socials, i de la revisió crítica de les premisses ontològiques i epistemològiques de les Ciències de la Comunicació.
Abel Albert i Mas
Albert Chillón Asensio
Catalina Gayà Morlà
Xavier Giró Martí
Marta Rizo García
Comunicació política y opinió pública
La vida política en les democràcies modernes es caracteritza per la interdependència entre el sistema de mitjans de comunicació i el sistema polític. Governs, partits polítics, grups de pressió i ONGs adopten estratègies professionals de màrqueting per tal de planificar la seva comunicació amb els mitjans i la societat. Aquesta línia d'investigació es proposa aprofundir en el procés de mediatització de la política des de les següents perspectives: la interacció entre els actors polítics i els mitjans de comunicació tradicionals; la interacció entre els moviments socials i els mitjans de comunicació; els formats i continguts de la informació política; els mitjans electrònics i les noves formes de participació política; les campanyes electorals, i la construcció de l'opinió pública.
Carme Ferré Pavia
Xavier Giró Martí
Economia de l'empresa mediàtica
El repte que habitualment ha implicat l'anàlisi dels processos comunicacionals des d'una perspectiva econòmica ha generat un coneixement sovint deficient de la contínua mutació de la realitat informativa-comunicacional. Es tracta de superar aquestes mancances per obtenir una anàlisi acurada ja que és una perspectiva necessària ateses les creixents implicacions industrials, mercantils i industrialitzadors de les indústries culturals. Aquesta línia d'investigació aborda l'economia de l'empresa comunicativa, de la gestió dels processos productius culturals així com de la natura de l'estructura econòmica que els defineix.
Isabel Fernández Alonso
Estructura y polítiques de comunicació
Els professors adscrits a aquesta línia d'investigació comparteixen l'enfocament crític de l'Economia Política de la Informació, la Comunicació i la Cultura, que subratlla el fet que els sistemes mediàtics reprodueixen les estructures de poder dominants en la societat. Sota aquest paraigua es podran impulsar tesis doctorals que abordin per separat o conjuntament l'activitat dels actors econòmics (cas de les empreses i grups mediàtics o de telecomunicacions amb activitat en l'àmbit audiovisual), polítics (casos dels governs locals, regionals, nacionals o supranacionals, o dels reguladors independents) i socials (casos dels mitjans comunitaris o de les xarxes socials), que contribueixen a l'articulació dels processos de comunicació de masses en un determinat territori o a escala internacional.
Maria Corminas Piulats
Isabel Fernández Alonso
Ètica periodística, comunicació i responsabilitat social
Es tracta d'estudiar les mancances i estudiar i potenciar les millors pràctiques periodístiques per comunicar la complexitat dels nostres temps. S'inclou aquí els camps del periodisme de les ciències matemàtiques i naturals, del periodisme de precisió i d'investigació, com el de la informació econòmica, política i social. Així mateix, s'abraça l'estudi crític de les teories del periodisme, la revisió dels gèneres periodístics i l'anàlisi pragmàtica del periodisme i la informació. L'ètica periodística general, la deontologia, i també els múltiples desenvolupaments addicionals que es generen al voltant de les minories ètniques, els maltractaments a les dones, les tragèdies personals, la responsabilitat econòmica i social, el foment de la pau i els drets humans, etc., també en formen part.
Carme Ferre Pavia
Marta Rizo García
David Roca Correa
Gènere, comunicació i mitjans
Aquest àmbit té una dimensió transversal ja que el sistema sexe/gènere és una construcció universal que travessa tota l'estructura social. Se centra en l'anàlisi de l'imaginari col.lectiu i les representacions socials de gènere que es vehiculen en les diferents vessants de la comunicació.
Els estudis sobre gènere i comunicació estan tenint a nivell mundial un auge considerable. Ja fa anys que l'AIERI (Associació Internacional per a la Investigació en Comunicació) va establir una secció sobre Gender and Mass Media que s'ha demostrat com una de les més actives.
Són temes de recerca importants d'aquesta línia: gènere, comunicació i canvi social; gènere i publicitat; gènere i representació informativa; reproducció d'estereotips; gènere i producció de la informació; gènere, conflicte, migracions i desenvolupament; desigualtats de gènere en la comunicació.
Abel Albert i Mas
Catalina Gayà Morlà
Joana Gallego Ayala
Alfons González Quesada
Jaume Soriano Clemente
Periodisme, literatura i teoríes dels gèneres i la escriptura
Albert Chillón Asensio
David Vidal Castell
Teoríes de la societat de la informació i la globalizació
Al llarg del darrer terç del segle XX s'ha albirat un nou model de societat que es comença a configurar als països més desenvolupats. La manera de designar-la (Digital, Postindustrial, de l'Oci, Xarxa...) evidencia les diferents perspectives amb què aquestes transformacions han estat analitzades (tecnològica, econòmica, ocupacional, cultural, espaial...). Aquesta línia d'investigació es proposa facilitar la comprensió de les lògiques que regeixen l'anomenada 'societat de la informació'. Això es fa des d'una visió que defuig el tecnocentrisme i té en compte la lògica econòmica i industrial, així com la lògica de les demandes i els usos socials de la informació i de la comunicació. Es consideren, doncs, els fenòmens de convergència empresarial i de sectors de la comunicació (telecomunicacions, informàtica, audiovisual) i els aspectes socials i culturals d'aquestes transformacions.
Alfons González Quesada
Marta Rizo García
David Roca Correa
- Sublínia: Internet, sociedad i análisis prospectiva.
Carme Ferré Pavia
|
Abel Albert i Mas
Núria Almirón Roig
Antoni Castel Tremosal
Albert Chillón Asensio
Maria Corominas Piulats
Isabel Fernández Alonso
Carme Ferré Pavia
Raúl Fuentes
Joana Gallego Ayala
Xavier Giró Martí
Rosario de Mateo Pérez
Maria Dolores Montero Sánchez
Miquel de Moragas Spà
Santiago Ramentol Massana
Jaume Soriano Clemente
Joan Manuel Tresserras Gajú
David Vidal Castell
|
