Línies de recerca

En aquest apartat trobaràs la relació de línies de recerca d’aquest programa de doctorat i els doctors que hi dirigeixen tesis. També trobaràs, a la columna de la dreta, els doctors que poden actuar com a tutors acadèmics.

La teva tesi ha de tenir un únic tutor que pot coincidir, o no, amb el director de la tesi.

Tens informació detallada sobre les funcions i responsabilitats dels directors i dels tutors a les opcions del menú La direcció de tesi i La tutoria de tesi.


Línies de recerca i directors

Tutors

Anàlisi crítica del discurs aplicada als mitjans de comunicació
Els mèdia són actors polítics, intervenen en l'evolució dels conflictes i en la construcció de les representacions mentals a través del seu discurs. L'Anàlisi Crítica del Discurs és un enfocament  en què l'estudi del discurs es fa des d'una presa de posició en contra dels abusos de poder.
Els assumptes de què tracta van des dels problemes socials fins als conflictes bèl•lics. És un camp de recerca necessàriament interdisciplinar com ho mostren els exemples de què s'ocupa: la cobertura dels moviments socials, dels moviments nacionalistes, dels maltractaments masclistes, de la immigració, del racisme i la xenofòbia, de conflictes d'alta intensitat i de la guerra i la pau.

Jaume Soriano Clemente
Joana Gallego Ayala

  • Sublínia: A.C.D., periodisme de conflictes i cultura de la pau.

    Antoni Castel Tremosa
    Xavier Giró Martí


Antropologia de la comunicació i estudis culturals    
Partint de l'antropologia filosòfica i la cultural s'aborda la problemàtica comunicativa amb especial atenció al llenguatge, el símbol, la metàfora, la representació, la retòrica, la narració, la ficció, la imaginació i l'acció. L'antropologia de la comunicació rep contribucions singularment de l'Hermenèutica, la Fenomenologia, la Semiòtica Trascendental i la Filosofia del Signe i del Llenguatge. S'ocupa de la incidència del gir lingüístic en l'estudi de la comunicació periodística, del substrat mitopoètic de la cultura mediàtica, de la fenomenologia dialèctica dels fets i els esdeveniments socials, i de la revisió crítica de les premisses ontològiques i epistemològiques de les Ciències de la Comunicació.

Abel Albert i Mas
Albert Chillón Asensio
Xavier Giró Martí
 

Comunicació política y opinió pública
La vida política en les democràcies modernes es caracteritza per la interdependència entre el sistema de mitjans de comunicació i el sistema polític. Governs, partits polítics, grups de pressió i ONGs adopten estratègies professionals de màrqueting per tal de planificar la seva comunicació amb els mitjans i la societat. Aquesta línia d'investigació es proposa aprofundir en el procés de mediatització de la política des de les següents perspectives: la interacció entre els actors polítics i els mitjans de comunicació tradicionals; la interacció entre els moviments socials i els mitjans de comunicació; els formats i continguts de la informació política; els mitjans electrònics i les noves formes de participació política; les campanyes electorals, i la construcció de l'opinió pública.

Carme Ferré Pavia
Xavier Giró Martí
Maria Dolores Montero Sánchez
 

Economia de l'empresa mediàtica
El repte que habitualment ha implicat l'anàlisi dels processos comunicacionals des d'una perspectiva econòmica ha generat un coneixement sovint deficient de la contínua mutació de la realitat informativa-comunicacional. Es tracta de superar aquestes mancances per obtenir una anàlisi acurada ja que és una perspectiva necessària ateses les creixents implicacions industrials, mercantils i industrialitzadors de les indústries culturals. Aquesta línia d'investigació aborda l'economia de l'empresa comunicativa, de la gestió dels processos productius culturals així com de la natura de l'estructura econòmica que els defineix.

Núria Almirón Roig
Rosario de Mateo Pérez
 

Estructura y polítiques de comunicació
Els professors adscrits a aquesta línia d'investigació comparteixen l'enfocament crític de l'Economia Política de la Informació, la Comunicació i la Cultura, que subratlla el fet que els sistemes mediàtics reprodueixen les estructures de poder dominants en la societat. Sota aquest paraigua es podran impulsar tesis doctorals que abordin per separat o conjuntament l'activitat dels actors econòmics (cas de les empreses i grups mediàtics o de telecomunicacions amb activitat en l'àmbit audiovisual), polítics (casos dels governs locals, regionals, nacionals o supranacionals, o dels reguladors independents) i socials (casos dels mitjans comunitaris o de les xarxes socials), que contribueixen a l'articulació dels processos de comunicació de masses en un determinat territori o a escala internacional.

Núria Almirón Roig
Maria Corminas Piulats
Isabel Fernández Alonso
Miquel de Moragas Spà
Joan Manuel Tresserras Gaju

  • Sublínia: Economía política de la informació, la comunicació i la cultura

    Rosario de Mateo Pérez


Ètica periodística, comunicació i responsabilitat social
Es tracta d'estudiar les mancances i estudiar i potenciar les millors pràctiques periodístiques per comunicar la complexitat dels nostres temps. S'inclou aquí els camps del periodisme de les ciències matemàtiques i naturals, del periodisme de precisió i d'investigació, com el de la informació econòmica, política i social. Així mateix, s'abraça l'estudi crític de les teories del periodisme, la revisió dels gèneres periodístics i l'anàlisi pragmàtica del periodisme i la informació. L'ètica periodística general, la deontologia, i també els múltiples desenvolupaments addicionals que es generen al voltant de les minories ètniques, els maltractaments a les dones, les tragèdies personals, la responsabilitat econòmica i social, el foment de la pau i els drets humans, etc., també en formen part.

Antoni Castel Tremosal
Carme Ferre Pavia
David Vidal Castell
Santiago Ramentol Massana
 

Gènere, comunicació i mitjans
Aquest àmbit té una dimensió transversal ja que el sistema sexe/gènere és una construcció universal que travessa tota l'estructura social. Se centra en l'anàlisi de l'imaginari col.lectiu i les representacions socials de gènere que es vehiculen en les diferents vessants de la comunicació.
Els estudis sobre gènere i comunicació estan tenint a nivell mundial un auge considerable. Ja fa anys que l'AIERI (Associació Internacional per a la Investigació en Comunicació) va establir una secció sobre Gender and Mass Media que s'ha demostrat com una de les més actives.
Són temes de recerca importants d'aquesta línia: gènere, comunicació i canvi social; gènere i publicitat; gènere i representació informativa; reproducció d'estereotips; gènere i producció de la informació; gènere, conflicte, migracions i desenvolupament; desigualtats de gènere en la comunicació.

Abel Albert i Mas
Joana Gallego Ayala
Jaume Soriano Clemente
 

Periodisme, literatura i teoríes dels gèneres i la escriptura

Albert Chillón Asensio
David Vidal Castell
 

Teoríes de la societat de la informació i la globalizació
Al llarg del darrer terç del segle XX s'ha albirat un nou model de societat que es comença a configurar als països més desenvolupats. La manera de designar-la (Digital, Postindustrial, de l'Oci, Xarxa...) evidencia les diferents perspectives amb què aquestes transformacions han estat analitzades (tecnològica, econòmica, ocupacional, cultural, espaial...). Aquesta línia d'investigació es proposa facilitar la comprensió de les lògiques que regeixen l'anomenada 'societat de la informació'. Això es fa des d'una visió que defuig el tecnocentrisme i té en compte la lògica econòmica i industrial, així com la lògica de les demandes i els usos socials de la informació i de la comunicació. Es consideren, doncs, els fenòmens de convergència empresarial i de sectors de la comunicació (telecomunicacions, informàtica, audiovisual) i els aspectes socials i culturals d'aquestes transformacions.

  • Sublínia: Internet, sociedad i análisis prospectiva.

    Núria Almirón Roig
    Santiago Ramentol Massana
    Miquel de Moragas Spà

  • Sublínia: Metodología de la investigación en comunicación
    El desenvolupament durant els darrers anys de la recerca en comunicació imposa una reflexió aprofundida sobre els mètodes de recerca a utilitzar. L'adaptació als estudis en comunicació de les tècniques de recerca pròpies de la sociologia i d'altres disciplines comporta qüestionar-se permanentment sobre com obtenir un coneixement contrastat dels fenòmens comunicatius.
    Podem sintetitzar el conjunt de temes d'interès en: metodologies quantitatives i qualitatives; procediments de recerca sobre públics, l'opinió pública, sobre els continguts dels mitjans, sobre els emissors i la investigació comprensiva i crítica sobre la comunicació social i la cultura.

    Jaume Soriano Clemente
    Maria Corominas Piulats

Abel Albert i Mas
Núria Almirón Roig
Antoni Castel Tremosal
Albert Chillón Asensio
Maria Corominas Piulats
Isabel Fernández Alonso
Carme Ferré Pavia
Raúl Fuentes
Joana Gallego Ayala
Xavier Giró Martí
Rosario de Mateo Pérez
Maria Dolores Montero Sánchez
Miquel de Moragas Spà
Santiago Ramentol Massana
Jaume Soriano Clemente
Joan Manuel Tresserras Gajú
David Vidal Castell

 

Tens dubtes? Contacta directament amb la coordinació del programa omplint el formulari: *Camps obligatoris

Un cop enviat el formulari, rebràs un correu de confirmació de la teva petició