Guia d'experts i d'expertes de la UAB per als mitjans de comunicació

Daniel Gamper Sachse

És especialista en filosofia política contemporània. Els seus àmbits preferents de recerca són la teoria de la democràcia, el liberalisme, la tolerància, la laïcitat, i la llibertat de consciència. Darrerament ha concentrat la seva recerca en la llibertat d'expressió en el món contemporani. Els seus estudis se centren en els reptes de la diversitat. Ha traduït llibres de filosofia de l'anglès, alemany i italià. És editor del llibre La fe en la ciudad secular (Trotta) i autor del llibre Laicidad europea (Edicions Bellaterrra), i ha publicat nombrosos articles sobre filosofia política.

Paraules clau: diversitat social, laïcitat, llibertat de consciència, tolerància, llibertat d'expressió, religió

Elena Garrido Gaitán

Es dedica a la Psicologia Aplicada a l'àmbit Forense i Criminal, realitzant valoracions forenses per processos judicials així com assessorament i investigació. És professora de Psicologia Criminal al Grau de Criminologia (UAB), del Màster en Psicologia Jurídica (UAB) i d'altres Postgraus i Màsters relacionats amb la seva especialitat. Alhora, dirigeix el Grup de recerca Astraia en Psicologia Criminal i Forense, impulsant noves linies de recerca a la nostra universitat en aquest camp.

Paraules clau: psicologia, criminologia, psicologia criminal, psicologia forense

Anna Gil Bardají

Arabista, experta en llengua àrab i en traducció de l'àrab al català i al castellà. És membre del grup de recerca MIRAS (Mediació i Interpretació, Recerca en l'Àmbit Social). Entre les seves línies de recerca destaquen l'anàlisi del discurs orientalista en traducció, la traducció de l'àrab al català i al castellà, i la interpretació als Serveis Públics.

Paraules clau: àrab, traducció de l'àrab

Antonio Gil Moreno

Té un fort compromís amb la millora i la innovació del sistema sanitari. És el cap del Servei de Ginecologia de l'Hospital Vall Hebron des de 2013 i Cap i Investigador Principal del Grup de Recerca Biomèdica de Ginecologia de l'Institut de Recerca de Vall d`Hebron des del 2014. La seva intervenció en investigació clínica i translacional va començar el 1997. Ha participat en més de 30 projectes d'investigació, 10 com a investigador principal en els darrers 5 anys. Ha publicat més de 100 articles revisats per experts en revistes internacionals, així com molts articles en revistes nacionals, 23 capítols de llibres i 4 patents.

Paraules clau: recerca translacional i clínica, càncer d'endometri i ovari, biomarcadors, teràpia, models murins

Lydia Giménez Llort

És experta en neurociència de la conducta, envelliment, malaltia d'Alzheimer i dolor en dany cognitiu.

Paraules clau: neurociència de la conducta, envelliment, malaltia d'Alzheimer, dolor en dany cognitiu

Xavier Gimeno Soria

Es dedica a temes relacionats amb les infàncies, les famílies i els professionals que treballen amb aquestes persones en els àmbits de l'educació, els serveis socials i els serveis sòcio-sanitaris. La supervisió dels professionals d'aquests àmbits també l'ocupa així com la formació continuada. Salut i prevenció de riscos psico-socials en professions d'acompanyament. Coordinador de l'Equip de Recerca en Infància, Família i Educació de la UAB. És promotor i fundador de Barcelona Espai de Supervisió.

Paraules clau: família, infància, supervisió, formació, educació familiar, acompanyament parental, benestar personal, familiar, professional, grupal i institucional

Jesus Giraldo Arjonilla

Coordina el grup SGR "Laboratori de Neurofarmacologia molecular i Bioinformàtica", on investiga els mecanismes de transducció de senyals dels receptors de neurotransmissors responsables de trastorns neurològics i psiquiàtrics. El seu objectiu és desentranyar la complexitat de les interaccions entre receptors, lípids, ions i proteïnes transductores, que tenen lloc a la membrana cel·lular i que determinen, en última instància, l'estat de salut d'una persona. Per a això, aplica mètodes computacionals -dinàmica molecular, modelització matemàtica i intel·ligència artificial- amb la finalitat de generar coneixement per al disseny de fàrmacs més segurs i més precisos.

Paraules clau: GPCR, moduladors al·lostèrics, agonisme esbiaixat, agonistes parcials, agonistes inversos, esquizofrènia, Parkinson, dinàmica molecular, modelització matemàtica, disseny de fàrmacs, anàlisi de dades

Roser Girós Calpe

Antropòloga i Pedagoga, Màster de Recerca en Educació (2016), Postgrau en gestió de projectes (2010). Realitza estudis predoctorals sobre la socialització plural dels infants de minories fent etnografia multi-situada en associacions i centres de culte. Té 10 anys d’experiència en gestió de projectes internacionals d’educació i de DDHH, residint 3 anys a Marroc. Es membre del grup EMIGRA i forma part de l’equip d’investigadors de TRANSEMIGRA, IDCol, i del projecte europeu STORY_S (Rec.777257), del qual ha exercit la coordinació nacional.

Paraules clau: capital migratori, transnacionalisme, discontinuïtat família-escola, estudis de diàspora, minories, educació comuntària.

Juan José González López

Microbiòleg clínic del Servei de Microbiologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, professor associat del Departament de Genètica i Microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i investigador principal del Grup de Recerca en Microbiologia del Vall d'Hebron Institut de Recerca. Expert en mecanismes d'acció i resistència als antimicrobians, en la caracterització molecular d'aquests mecanismes i en l'estudi de l'epidemiologia molecular bacteriana. Altres àmbits d'expertesa són l'estudi de poblacions i evolució de Bordetella pertussis, l'estudi dels mecanismes moleculars implicats en la sèpsia, així com en la recerca de noves eines diagnòstiques de les malalties infeccioses.

Paraules clau: microbiologia, resistencia, antimicrobians, epidemiologia, tosferina, sepsis

Cristina González Martín

Les seves línies de recerca se centren en l'ensenyament-aprenentatge de la música del món i les noves metodologies d'ensenyament-aprenentatge a l'aula de música. Pel que fa el primer àmbit, estudia la pràctica didàctica a l'aula de la música del món i la formació del mestre en música del món a través de la figura del culture bearers (músics autòctons). També analitza la importància de la contextualització musical (relació música i cultura) per entendre la música del món. En relació al segon àmbit, focalitza l'atenció en les característiques de la metodologia dels projectes de treball a l'aula de música.

Paraules clau: música del món, culture bearer, músic natiu, expert, contextualització, didàctica de la música, projectes de treball, interculturalitat

Josep Maria Gregori i Cifré

Musicòleg, exerceix de catedràtic de Patrimoni Musical. Ha estat guardonat amb diversos premis de recerca: Higini Anglès (1977), Fundació Güell (1982), Emili Pujol (1991), Fundació Ernest Lluch (2008), E. Lluch Ciutat d'Olot (2010) i J. Mercader (2014). Durant el curs 2001-2002 inicià a la Universitat Autònoma de Barcelona el projecte de catalogació dels fons musicals de Catalunya IFMuC (Inventaris del Fons Musicals de Catalunya) , els resultats del qual són consultables des de la pàgina web de l'IFMuC, la colecció de llibres IFMuC (9 volúms) i en diversos articles en revistes d'investigació.

Paraules clau: patrimoni musical, arxius musicals, fons i col·leccions musicals, cens de fons musicals de Catalunya, IFMuC

Mar Griera Llonch

Sociòloga, i experta en l'estudi de les religions. Directora del grup de recerca ISOR (Investigacions en Sociologia de la religió) i vice-degana de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia. La seva recerca s'enfoca, per una banda, en la gestió de la diversitat religiosa, les relacions interreligioses i el rol de la religió en l'espai públic. Per altra banda, en l'estudi de noves formes d'espiritualitat i teràpies holístiques en la societat contemporània. Dirigeix el projecte "El Mapa Religiós de Catalunya" (Generalitat de Catalunya), i el projecte d'l'I+D "Expressions Religioses a l'Espai Públic".

Paraules clau: religió, minories, diversitat, espai públic, espiritualitat, laïcitat, islam, budisme, protestantisme, presons, institucions públiques, diàleg interreligiós, sociologia, teoria sociològica