Enquesta: efectes psicosocials i cognitius del confinament
OBJECTIU
Detectar les necessitats de les persones de 65 anys i més per tal de posar en valor la seva capacitat per superar les dificultats associades al confinament prolongat a través dels seus propis testimonis i poder fer recomanacions ajustades que ajudin al col·lectiu.
El qüestionari online, que ha rebut 2.602 respostes, s’ha difós a Catalunya, la resta d'Espanya, Andorra, França i Sud-Amèrica. Fer accessible l’enquesta a persones grans sense accés a la tecnologia o amb dificultats per respondre-la va ser possible gràcies al suport d’entitats col·laboradores i voluntaris per via telefònica.
RESULTATS DE L'ANÀLISI PRELIMINAR (29 ABRIL 2020)
En l’anàlisi preliminar de les respostes de 1129 persones, s’observa:
- un 68,9% son dones;
- predominen els estudis superiors (53,1%);
- la mitjana d’edat és de 71,3 anys;
- un 51,4% conviu amb una altra persona al domicili;
- un 24,2% viuen soles aquest confinament.
Els primers resultats indiquen la percepció d’empitjorament en alguns aspectes cognitius concrets degut al confinament com ara:
- l’orientació -per exemple, en situar-se en la data del mes o dia de la setmana-;
- l’atenció durant la realització de tasques quotidianes com llegir;
- trobar la paraula adient al parlar;
- realitzar tasques de planificació i/o canviar d’una tasca a una altra o fer de forma més lenta algunes tasques (com llegir, calcular, etc.).
Així mateix, les dades mostren que hi ha una proporció petita de persones afectades per pèrdues de memòria, però en l’àrea dels aspectes psicosocials els efectes en l’àmbit emocional són els que de moment es veuen més agreujats.
RESULTATS: RESUM FINAL (29 JULIOL 2020)
Manteniment dels aspectes cognitius
A nivell cognitiu, el 76% dels participants ha considerat que al menys un aspecte, com per exemple l’orientació, la planificació i la rapidesa en realitzar tasques o l’atenció i la concentració, s’ha vist afectat d’alguna manera, tot i que només un 11% es situa en la part alta (“molt” o “bastant”). Tenir més de 80 anys i una educació elemental són factors de risc per patir-los, així com ser dona en el cas de la memòria. La situació de convivència no sembla ser un factor rellevant.
El sentit de l’humor contra l’ansietat, la soledat o la tristesa
Dels aspectes psicosocials, els problemes de l’estat d’ànim són els que més persones han afectat en aquest període de confinament. El 83% dels participants ha referit tenir-ne freqüentment, ja fos d’ansietat, soledat o tristesa, com a conseqüència de les restriccions, o per no poder estar amb els éssers estimats. També han indicat por per la seva salut o per no poder fer front de manera positiva el confinament si s'allargués molt més temps. Ser dona i tenir un baix nivell educatiu són els principals factors de risc per experimentar alguna afectació de l’estat d’ànim.
Tot i així, segons s’extreu dels resultats, en general, les persones grans han afrontat la situació de manera positiva, amb ganes d’estar al dia sobre l’epidèmia, col·laborar amb altres persones i utilitzant el sentit de l’humor per fer front a la situació: un 70% dels participants ha manifestat fer-ne ús per adaptar-s’hi.
La solitud, el gran enemic
El perfil de convivència, especialment viure sol/a, és el principal factor de risc en les persones que han indicat haver experimentat solitud, juntament amb un baix nivell educatiu, ser dona i més gran de 80 anys. La probabilitat de gaudir de contacte amb altres persones que no siguin familiars augmenta en els participants que tenen estudis universitaris i en el col·lectiu de persones menors de 75 anys.
Metodologia i resultats
Duta a terme durant la fase de confinament més estricta i el primer període de la desescalada (del 21/04/2020 al 10/06/2020), tenia per objectiu avaluar els impactes percebuts per les persones grans a l’esfera cognitiva i psicosocial degut al confinament, tenint en compte les diferències per edat, gènere i nivell educatiu. El qüestionari online va ser difós a través de xarxes socials i la participació va ser voluntària, anònima i confidencial. S’han analitzat les dades de 2.010 respostes de participants de 65 anys o més que refereixen viure a Catalunya.
Aquesta acció de la Fundació Salut i Envelliment UAB ha estat dirigida per les investigadores Sara Domènech i Laura Coll, i l’anàlisi general de resultats ha estat elaborat per Xavier Rojano.
Accedir al resum complet dels resultats de l'enquesta