Resum de les ponències

Dr. Marc Pallarès
Coordinador del grup de recerca ‘Neuroesteroides i comportament’. Institut de Neurociències, Departament de Psicobiologia i Metodologia de les Ciències de la Salut, UAB

Les alteracions en el desenvolupament del Sistema Nerviós afecten el comportament dels individus. Durant les primeres setmanes de vida els nivells cerebrals de neuroesteroides com l’allopregnanolona augmenten com a part del procés maduratiu. El nivell d’aquestes substàncies varia al llarg de la vida en resposta a diferents estímuls com l’estrès. La manipulació experimental dels nivells fisiològics neonatals provoca canvis en la conducta emocional en rates adolescents i adultes. Recentment hem observat que l’alteració dels nivells endògens d’aquestes substàncies pot afectar la vulnerabilitat al consum de drogues com l’alcohol.

Dra. Elena Martín García
Laboratori de Neurofarmacologia, Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra, Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.
Departament de Psicobiologia i de Metodologia de les Ciències de la Salut, Facultat de Psicologia, Universitat Autònoma de Barcelona.

La tecnologia quimio-genètica DREADD (receptors de disseny exclusivament activats per drogues de disseny) és un enfocament molt potent per a la manipulació remota i transitòria de l'activitat neuronal en animals de laboratori que, a més, té un gran potencial terapèutic en la clínica. Recentment, hem validat un nou model operant d’addicció al menjar i l’hem utilitzat en combinació amb la tècnica de DREADD per estudiar la participació de circuits neuronals específics en la pèrdua de control.

Dra. Maria Soler Artigas
Unitat Genètica de Psiquiatria, Grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addicció, Institut de Recerca Vall d'Hebron

El trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) és un trastorn del neurodesenvolupament amb alta prevalença, els símptomes i progressió estan influenciats per trastorns comòrbids. El TDAH està associat amb un major consum de cànnabis, i tots dos estan determinats en part per factors genètics. Analitzat l'efecte de variants genètiques en estudis de TDAH i de consum de cànnabis, hem identificat una base genètica compartida i per primera vegada una relació de causalitat entre el TDAH i el consum de cànnabis.

Dra. Tatiana Bustos
Servei de Psiquiatria. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol

La depressió s’ha associat a trastorns de la immunitat en paràmetres que també es veuen afectats en l’addicció a l’alcohol. Es ben coneguda la relació entre l’addicció a l’alcohol i la depressió, però no es coneixen bé els efectes d’aquesta interacció sobre la immunitat. L’estudi que presentem pretén analitzar l’efecte de la depressió sobre la immunitat cel·lular en pacients amb addicció a l’alcohol.

Dr. José Pérez de los Cobos
Unitat de Conductes Addictives. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

A més de la comparació amb placebo o amb altres medicaments, hauríem de conèixer l'opinió del pacient vers els medicaments indicats per tractar l'addicció a l'heroïna. Aquesta línia de recerca probablement contribuirà a millorar l'adherència i l'efectivitat de la metadona o de la buprenorfina.

Dra. Francina Fonseca
Servei de Psiquiatria. INAD- Institut Mar d'Investigacions Mèdicques (IMIM). Parc de Salut Mar

Els trastorns depressius són molt prevalents en la població addicta a substàncies. Distingir entre depressió primària i depressió induïda per substàncies és altament rellevant de cara a l'estratègia terapèutica. L'anàlisi de diferents sistemes de neurotransmissió mostra la presència de diferències neurobiològiques entre les depressions primàries i les depressions induïdes per alcohol i cocaïna.

Dr. Núria Mallorquí
Departament de Psiquiatria. Hospital Universitari de Bellvitge

A l'última edició del DSM (DSM-5) es va conceptualitzar un canvi important en el camp de les addiccions a l'incloure el Trastorn de Joc (de l'anglès, Gambling Disorder); acceptant doncs la realitat de les addiccions comportamentals. No obstant això, el DSM-5 encara no recull les addiccions relacionades amb les noves tecnologies en gran mesura arran de l'escàs coneixement sobre aquestes afectacions, i només proposa un trastorn (el Trastorn de Joc per Internet o Internet Gaming Disorder-IGD) en el capítol d'afectacions que requereixen més estudi. En aquest sentit, en una investigació recent hem observat diferències clíniques significatives en un grup de pacients amb IGD en comparació amb un grup de Trastorn de Joc que juga exclusivament en línia.

Dr. Josep Maria Farré
Servei de Psiquiatria, Psicologia i Medicina Psicosomàtica. Hospital Universitari Dexeus.

L'Addicció al Sexe (AS) no ha sigut reconeguda pel DSM5 per considerar que la recerca és insuficient. El Grup de Treball ICD-11 ha recomanat la Conducta Sexual Compulsiva (CSC) com a subcategoria de Trastorns del Control dels impulsos, degut al seu impacte clínic en la salut pública i comú a les addiccions per el dèficit del control de l’impuls sexual en condicions inadequades i dificultats per resistir a la conducta, a pesar de les conseqüències negatives. Es consideraria addictiu si el temps invertit és excessiu, si hi són presents la tolerància i l’abstinència i, secundàriament, en resposta a diversos estímuls o situacions discriminatòries, inclòs l'afrontament a  estressors o a ànim disfòric. L'addicte es mou en el balanceig impulsivitat - compulsivitat, entre el plaer i l'alleugement de l'ansietat, amb el plausible corifeu de fantasies i cognicions potenciadores o distorsionades i amb conductes amb certa variació, i entre les quals destaca últimament la irrupció del Cibersexe, present en un 38'4% d'addictes.

Dra. Sara Arranz
Salut Mental. Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
Dr. Javier Labad
Servei de Salut Mental. Parc Taulí-Hospital Universitari-UAB. CIBERSAM.

Estudis previs suggereixen que l'acumulació de factors ambientals s'associa a desenvolupar un primer episodi psicòtic. Vam explorar la possibilitat que aquests factors ambientals produïssin un efecte sobre l'eix HPA. Vam explorar 56 pacients amb ROP (recent onset psychosis) i 47 controls, es van avaluar el maltractament infantil, els esdeveniments vitals estressants i l'ús de cànnabis. L'eix HPA s'avalua en diferents mesures de cortisol en saliva. Com a resultats vam observar que els pacients amb un trastorn psicòtic incipient que consumeixen cànnabis presenten més estressors ambientals. Quant a alteracions de l'eix HPA trobem alteracions únicament en relació al consum de cànnabis. El consum de cànnabis s'associa a una pendent més aplanada a la secreció de cortisol, especialment en controls sans.