Resums de les ponències

Dr. Raul Andero
Institut de Neurociènces, Psicobiologia i Metodologia de les Ciències de la Salut, Universitat Autònoma de Barcelona; CIBERSAM, Corporació Sanitaria Parc Taulí, Sabadell; Department of Psychiatry, McLean Hospital, Harvard Medical School.

Els últims anys de la Neurociència bàsica s’ha caracteritzat per l’aparició de tècniques que permeten un gran control temporal i espacial de processos neuronals. El gran repte dels pròxims anys és la incorporació d’aquestes tècniques i dels seus descobriments en animals de laboratori a la clínica. Per això, els estudis traslacionals combinant dades en humans i models animals ens poden ajudar a entendre els mecanismes moleculars del cervell en la salut i la malatia.

AnderoLab

Dra. Maria J Portella
Cap del Grup de Recerca en Trastorns Psiquiàtrics. Institut d'Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB-Sant Pau). Hospital de la Santa Creu i Sant Pau- Servei de Psiquiatria. Universitat Autònoma de Barcelona. Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental (CIBERSAM-G21)

Davant la manca de resposta als tractaments farmacològics disponibles, s'estan investigant noves estratègies terapèutiques per alleujar el sofriment dels pacients amb trastorns psiquiàtrics com la depressió major o l'esquizofrènia. Una d'aquestes estratègies és l'estimulació cerebral profunda (ECP) que és una tècnica neuroquirúrgica invasiva en què s'implanten elèctrodes intracerebralment per tal d'exercir una estimulació elèctrica contínua d'alta freqüència en estructures cerebrals relacionades amb la patologia que s'està tractant. L'ECP està esdevenint una de les alternatives més prometedores per al tractament d'alguns quadres psiquiàtrics resistents.

Dr. Antoni Dedeu
Director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)


El Programa públic d'analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut (PADRIS) posa a disposició de la comunitat científica les dades generades pel sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) per impulsar la recerca, la innovació i l’avaluació en salut mitjançant l’accés a la reutilització i creuament de dades. En aquesta xerrada s’explicaran quines possibilitats ofereix el programa PADRIS als investigadors de l’àmbit de Salut Mental.

Dr. Francesc Garcia- Cuyàs
Fundació TICSalut


Com els diferents sistemes de mobilitat i d´atenció no presencial es posen al servei de la Salut Mental. Des de les APPs que retornen la informació als professionals de la salut en un entorn de confiança i de manera immediata, plataformes de monitorització a distancia per preveure descompensacions encara inexistents de diferents patologies mentals, fins a la realitat virtual aplicada com a suport a diferents teràpies.

Dra. Iluminada Corripio
IP del Projecte m-RESIST Psiquiatria. Coordinadora grup Esquizofrènia Resistent. Hospital de Sant Pau

En aquesta xerrada es presentarà el projecte m-RESIST, finançat amb fons europeus dins el marc de l’Horizon 2020. Aquest projecte té per objectiu desenvolupar un programa d’intervenció basat en la telepsiquiatria que permetrà als pacients amb esquizofrènia resistent una millor autogestió de la seva malaltia. Aquesta intervenció personalitzada, proporcionarà una atenció immediata i continuada incorporant també la figura del cuidador en el procés terapèutic. En el context d’aquest programa, s'establiran també les bases d’un model predictiu per a la condició de resistència a partir d'una sofisticada enginyeria de dades, amb l’objectiu de tipificar el perfil de resistència al tractament en funció de variables epidemiològiques i clíniques.

Dra. Myriam Cavero
Psiquiatra Especialista Senior. CSMA Esquerre Eixample. Hospital Clínic de Barcelona.

L'esforç en desenvolupar Guies de Pràctica Clínica (GPC) no es correspon amb l'esforç en la seva implementació. Les GPC computaritzades són més accessibles, però també precisen de plans d'implementació basats en l'evidència. D'altra manera no produeixen canvis en la conducta dels professionals, ni milloren els resultats clínics reduint la variabilitat clínica a l'atenció primària. Un programa multifacètic ben avaluat al Parc Taulí, millora l'ús de la Guia en primària i permet incrementar el diagnòstic i l'avaluació del risc de suïcidi a curt termini. Es presentaran els resultats de l'anàlisi als 6 i 18 mesos per a determinar si els resultats de la implementació es mantenen en el temps.

Sra. Azucena Justicia

Infermera de salut mental. Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD). Hospital del Mar. Parc de Salut Mar. Universitat Autònoma de Barcelona.

iFightDepression és un programa europeu d'auto ajuda online, dissenyat per ajudar a persones amb depressió lleu o moderada a comprendre i autogestionar millor els seus símptomes. Es tracta d´una eina complementària al tractament, i és multilingüe. És una eina guiada, amb suport de professionals de salut mental, sense llistes d'espera. Un repte e-Health per als professionals i serveis de salut.

@iFightDep

Sr. Juan Francisco Serra
Psicòleg del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron

El TDAH es un trastorn psiquiàtric molt prevalent en la població general adulta. S’ha vist que aquests pacients tenen majors dificultats per aconseguir i mantenir un treball, a més d’un risc de morbi-mortalitat més elevat que la resta de població, la qual cosa suposa un cost econòmic, social i personal molt important. El mindfulness és un tractament psicològic cognitiu conductual de tercera generació que ha demostrat ser eficaç per reduir els símptomes del TDAH i millorar el seu rendiment cognitiu. Per altra banda, la realitat virtual es cada cop més utilitzada en el tractament de diferents trastorns mentals i mèdics. Està basat en els principis del conductisme, i suposa una millora del tractament conductual anomenat exposició en imaginació. A més, te l’avantatge de que es podria utilitzar des de casa, ja que només requereix del dispositiu (ulleres de realitat virtual) i d’un smarthpone amb accés a Internet.

@jfserrapla

Dr. Lluis Capdevila
Professor de Psicologia UAB. CEO - Health&SportLab, PRUAB. Universitat Autònoma de Barcelona

Els dispositius mòbils (smartphones i tablets) permeten l’avaluació ecològica momentània de moltes conductes i situacions relacionades amb l’estil de vida i la salut mental dels usuaris. La combinació dels sensors propis dels dispositius (com ara acceleròmetre, GPS, càmera de vídeo, micròfon o connexió bluetooth) amb la gamificació d’aspectes cognitius faciliten l’avaluació i la gestió de l’estrès. La tecnologia mHealth s’utilitza, per exemple, per a monitoritzar el procés d’estrès/recuperació al practicar esport, per avaluar l’eficàcia d’intervencions en relaxació a l’empresa, com a eina de biofeedback o per al tractament de fòbies i d’estats depressius a través de la realitat virtual.