Què aporta la internacionalització a una universitat?
Diversitat, inclusió, perspectiva i valor, però també reptes i riscos: l'aportació de la internacio-
nalització a la universitat és el tema central de l'article signat per Richard Turner, adjunt per a l'Acció Internacional a la Fundació UAB. Una reflexió que convida a entendre la seva importància en un món cada vegada més globalitzat.
24/03/2026
Les interaccions amb persones d’altres cultures fan que la vida universitària sigui més dinàmica
Al segle XXI, les universitats afronten molts reptes: competir a escala global, atraure més estudiants, generar nous ingressos, millorar la qualitat dels programes, pujar als rànquings i preparar els graduats per a un mercat laboral cada vegada més internacional. Tot això ha situat la internacionalització al centre de les prioritats.
La internacionalització significa incorporar perspectives internacionals en tot allò que fa una universitat: docència, recerca, transferència, col·laboracions, vida al campus, mobilitat d’estudiants i personal, programes compartits i un disseny curricular amb visió global. És una estratègia essencial, i aquests són els motius.
La internacionalització és inclusiva: implica obrir-se al món i a altres cultures, descobrir i compartir idees i perspectives noves i qüestionar les que ja tenim. Estudiants, personal i organitzacions amplien la seva comprensió d’ells mateixos, de les seves disciplines i dels altres, i això els ajuda a ser més crítics, flexibles i constructius.
Els estudiants i professionals que arriben d’altres països aporten valor a les universitats i a les comunitats que els acullen. Conviure i treballar amb persones d’altres cultures ajuda a desenvolupar habilitats interculturals. Aquestes interaccions fan que la vida universitària sigui més dinàmica, inspirin noves idees i projectes i contribueixin a un ambient obert, divers i respectuós. A més, els participants exporten aquest coneixement i aquests valors a altres llocs i organitzacions. Les amistats i col·laboracions que s’hi formen sovint acaben convertint-se en comunitats de coneixement i xarxes professionals.
També hi ha motius més pràctics per valorar la internacionalització. Participar en programes d’intercanvi dona una experiència internacional amb poc o cap cost extra, i els avenços tecnològics permeten col·laborar i aprendre amb estudiants d’altres països sense necessitat de viatjar. Per a moltes universitats, els ingressos procedents d’estudiants internacionals contribueixen a finançar programes per a estudiants locals, així com programes de mobilitat.
Una de les missions de les universitats és preparar els futurs ciutadans i professionals. En una economia globalitzada, això vol dir formar persones capaces de treballar en equips multiculturals, operar més enllà de fronteres i demostrar adaptabilitat, competència intercultural i habilitats lingüístiques. Els estudis mostren que aquestes qualitats són més habituals en persones amb experiència internacional. Les empreses valoren aquestes habilitats, els graduats troben millors feines i tenen remuneracions més altes. A més, els índexs de satisfacció de les experiències internacionals sempre han estat elevats: la internacionalització millora la qualitat.
Ara bé, la internacionalització també comporta reptes. Cal vetllar pels processos de qualitat i evitar una excessiva estandardització de la llengua i dels continguts que freni la diversitat i la innovació. Les experiències internacionals poden reforçar desigualtats en comptes d’obrir oportunitats. També poden contribuir al brain drain, -la fuga de cervells-, si els estudiants no retornen els seus coneixements i habilitats al seu país d’origen. En alguns contextos, la presència d’estudiants internacionals es barreja amb debats sobre migració, massificació turística o habitatge. Una bona estratègia d’internacionalització és conscient d’aquests riscos i els afronta.
En resum, la internacionalització és una necessitat per a les universitats. És una declaració d’intencions: una aposta per la diversitat i per un món interdependent basat en la cooperació i l’intercanvi. Té la capacitat de transformar i millorar vides, i contribueix a un món millor. I això, és la raó de ser de les universitats.
