Ensenyar xinès a hispanoparlants: una qüestió de metodologia
La coordinadora del Màster Oficial en Didàctica del Xinès per a Hispanoparlants, Helena Casas, ens convida en aquest article a entendre els reptes de l'ensenyament del xinès dins el context hispanoparlant i la necessitat de formació específica.
23/07/2026
La dificultat de l'aprenentatge del xinès depèn, en gran part, de com s’ensenya
El xinès és sovint percebut, des del context hispanoparlant, com una llengua especialment difícil. Aquesta percepció no és del tot infundada: es tracta d’una llengua tipològicament allunyada de les llengües indoeuropees, amb una escriptura no alfabètica i un sistema fonològic tonal. Ara bé, que el xinès presenti reptes específics no vol dir que sigui una llengua inaccessible. Vol dir, sobretot, que cal ensenyar-lo i aprendre’l amb una metodologia adequada.
En els darrers anys, a Espanya ha crescut el nombre de centres on s’ensenya xinès i s’ha diversificat molt el perfil de l’alumnat: infants, joves i adults que estudien la llengua per interès cultural, per projecció professional, per estudis internacionals o simplement pel desig d’aprendre una llengua diferent.
Aquest augment de la demanda, però, no sempre s’ha vist acompanyat d’un augment equivalent del nombre de docents amb formació específica. I aquí apareix una qüestió central: saber xinès no és el mateix que saber ensenyar xinès. Pot semblar evident, però encara avui pesa molt el mite del professor nadiu: la idea que una persona xinesa, pel simple fet de ser-ho, està automàticament preparada per ensenyar la llengua.
En el cas del xinès, aquest mite ha anat sovint acompanyat d’una llarga tradició de docents xinesos sense formació específica en didàctica del xinès com a llengua estrangera. Això no vol dir que un professor xinès no pugui ser un excel·lent docent. Vol dir que el domini de la llengua no garanteix la capacitat d’explicar-la, seqüenciar-ne l’aprenentatge o adaptar-la a estudiants que parteixen d’un sistema lingüístic molt diferent.
De les metodologies obsoletes a l'ús de la intel·ligència artificial
També cal tenir en compte que, en molts contextos educatius de la Xina, l’aprenentatge de llengües estrangeres ha estat tradicionalment associat a metodologies més transmissives, centrades en el professor, la memorització i la repetició. Aquestes pràctiques no sempre responen a les necessitats dels aprenents hispanoparlants ni als enfocaments comunicatius actuals i poden generar frustració i la sensació que és una llengua inabastable.
Tampoc no n’hi ha prou que un professor no nadiu hagi après xinès amb èxit. Tant si el docent és xinès com si no ho és, cal una formació específica per entendre els processos d’adquisició, dissenyar activitats comunicatives, seleccionar materials, avaluar l’aprenentatge i adaptar l’ensenyament a perfils diversos, tot adoptant estratègies motivadores i ajustades als nous temps.
A aquesta necessitat s’hi afegeix el paper creixent de les tecnologies digitals i de la intel·ligència artificial generativa. Aplicacions, traductors automàtics i assistents conversacionals poden facilitar l’aprenentatge, però també generar confusió si no s’utilitzen amb criteri. Per això, el professorat de xinès necessita integrar aquestes eines de manera crítica i pedagògica, i adaptar-se a les noves maneres d’aprendre.
El Màster Universitari en Didàctica del Xinès per a Hispanoparlants de la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona s’inscriu en aquest marc: no es tracta només de formar persones que “saben xinès”, sinó professionals que saben transformar aquest coneixement en aprenentatge.
Ensenyar xinès avui implica qüestionar mites sobre la llengua xinesa, trencar estereotips i entendre que la dificultat del seu aprenentatge depèn, en gran part, de com s’ensenya. El xinès presenta reptes, però poden convertir-se en oportunitats si hi ha metodologia adequada, criteri, ús responsable de les tecnologies i professorat ben format.
