Victoria Reyes-García i Albert Quintana reben una beca ERC Proof of Concept

Albert Quintana i Victoria Reyes

Els projectes RIDaGoP, de Victoria Reyes-García, per millorar la governança dels sistemes de coneixement dels pobles indígenes, i ResisCHIP, d’Albert Quintana, per diagnosticar patògens i resistències de manera molt ràpida, reben una subvenció Proof of Concept de l’European Research Council.

07/02/2022

Victoria Reyes-García, Professora de Recerca ICREA a l’ICTA-UAB i professora del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB, i Albert Quintana professor del Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d’Immunologia de la UAB i investigador de l’Institut de Neurociències de la UAB (INc) han estat seleccionats, juntament amb altres 164 investigadors i investigadores d’arreu d’Europa, per rebre una subvenció de la convocatòria Proof of Concept de l’European Research Council (ERC).

Dotat amb 150.000 euros, aquest finançament complementari es concedeix als que ja són beneficiaris d'una beca ERC amb l'objectiu que puguin explorar el potencial d'innovació dels descobriments científics i apropar al mercat i la societat els resultats de la investigació transfronterera. Amb aquesta subvenció addicional, per exemple, poden investigar oportunitats de negoci, establir drets de propietat intel·lectual, fer una validació tècnica o explorar els beneficis socials de les seves troballes de recerca de frontera.

Projecte RIDaGoP

El projecte "Research on Indigenous Data Governance Protocols" (RIDaGoP), de Victoria Reyes-García, ajudarà a crear un conjunt d'eines per treballar amb els pobles indígenes en la millora dels mecanismes de governança que permetin protegir els seus sistemes de coneixement, a mesura que la informació és cada vegada més present al món digital. RIDaGoP pretén contribuir a la implementació dels principis de governança i sobirania de les dades indígenes en contextos de recerca de dades obertes, utilitzant el projecte “Indicadors locals dels impactes del canvi climàtic” (LICCI), finançat per l'ERC, com a estudi de cas.

LICCI explora el potencial dels coneixements indígenes i locals per contribuir a la investigació sobre el canvi climàtic, en part recollint i publicant les dades en una plataforma de ciència ciutadana. El 2020, el projecte va rebre finançament addicional per crear la Xarxa d'Observació LICCI, destinada a reforçar el reconeixement i la participació dels pobles indígenes i les comunitats locals en les decisions polítiques regionals i internacionals al voltant dels impactes del canvi climàtic i les mesures de mitigació i adaptació. La nova subvenció ajudarà l'equip del LICCI, dirigit per Victoria Reyes-García, a crear un conjunt d'eines per treballar amb els pobles indígenes i els seus coneixements en un moment en què la informació culturalment significativa s'està digitalitzant, especialment en contextos de recerca de dades obertes.

Durant un període de 15 mesos, i utilitzant el projecte LICCI com a estudi de cas, aquest nou projecte pretén contribuir al camp de la Sobirania de Dades Indígenes (IDS) desenvolupant un conjunt d'eines que guiïn la gestió dels coneixements i dades indígenes en obert, al temps que s'adhereixen als principis de governança de dades indígenes.

Victoria Reyes és doctora en Antropologia per la Universitat de Florida. Professora d’investigació ICREA a l’ICTA-UAB, coordina des del 2006 el Laboratori d’Anàlisi de Sistemes Socioecològics en la Globalització. Estudia el coneixement indígena i local sobre el medi natural i la rellevància d’aquest coneixement per entendre i tractar la crisi climàtica i ambiental. Reyes-García va viure entre els Tsimane, una població indígena de l'Amazònia boliviana, des del 1999 fins al 2004. Ha rebut finançament de l’ERC quatre vegades, un Starting grant, un Consolidator grant i dues beques Proof of Concept. Al 2020 va rebre la medalla Narcís Monturiol al merit científic atorgada per la Generalitat de Catalunya i va ser escollida com a membre internacional de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, on actualment es l’única dona espanyola.

Projecte ResisChip

La resistència als antibiòtics és un dels reptes més importants als que s’ha de fer front globalment. Actualment, per determinar quin és el millor tractament quan hi ha una infecció, s’agafen mostres dels pacients, es fan cultius bacteriològics i es proven diferents fàrmacs. Aquest procediment és molt lent i el temps pot ser clau en pacients en estat crític. Recentment, s’ha proposat fer servir mètodes de seqüenciació o sistemas basats en la tècnica PCR per analitzar el material genètic dels bacteris i poder detectar a quins grups d’antibiòtics poden ser resistents. Però això només serveix en determinats patogens o exigeix una maquinària molt cara, i a més ha d’anar precedit també d’un cultiu bacteriològic que enlenteix molt els resultats.   

Utilitzant una tecnologia desenvolupada gràcies a una beca ERC Starting Grant i una primera ERC Proof of Concept, el grup de recerca del professor Albert Quintana ha dissenyat un kit per concentrar, purificar i aïllar l’RNA dels bacteris molt de pressa: el ResisCHIP. La idea és identificar, a partir d’una mostra de sang del pacient, milers de gens de patogens en menys de dues hores, sense necessitar de fer cultius bacteriològics. Això permetrà una tria ràpida del millor tractament, evitant promoure la resistència antibiòtica i l’empitjorament dels pacients. Aquest segon ajut ERC Proof of Concept permetrà avançar per tal de desenvolupar i validar clínicament el kit.

Albert Quintana lidera el grup de recerca en malalties mitocondrials, al Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d’Immunologia i a l'Institut de Neurociències de la UAB, és llicenciat en Biologia (Biomedicina) l'any 2001 i doctor en Neurociència l'any 2007, tots dos per la UAB. Durant el seu doctorat es va centrar en estudiar el paper de les citocines en el desenvolupament de la neuropatologia i la neuroinflamació en la lesió cerebral traumàtica. Com a investigador postdoctoral (2008-2013), es va incorporar al laboratori del Dr. Richard Palmiter a la Universitat de Washington a Seattle, on va treballar en el desenvolupament i caracterització d’un model de ratolí de malaltia mitocondrial (síndrome de Leigh). El 2013 va ser nomenat professor adjunt al Departament de Pediatria (Universitat de Washington) i cap de grup al Seattle Children's Research Institute. L'any 2015 va tornar a la UAB com a investigador Ramón y Cajal amb una beca ERC Starting Grant. Actualment és professor agregat a la UAB i investiga per desenvolupar noves eines que permetin identificar els determinants moleculars de la susceptibilitat neuronal a la malaltia mitocondrial. És autor de 50 articles de recerca i 2 capítols de llibres.