Maria Abril i Marina Hernández analitzen el cas del Tren dels Llacs com a proposta de turisme industrial
A l'obra El sector organizacional turístico desde una visión internacional, la coordinadora del Màster Oficial en Gestió Turística del Patrimoni Cultural, Maria Abril, i l'alumni Marina Hernández, analitzen el cas del Tren dels Llacs, com a proposta de turisme industrial sostenible que uneix Lleida-Balaguer-La Pobla de Segur.
09/01/2020
Investigadors de diversos països han participat a l'obra El sector organizacional turístico desde una visión internacional, coordinada per María Dolores Sánchez-Fernández i Martha Ríos-Manríquez, i publicada a la plataforma online de recerca Research Gate.
Una de les expertes en turisme que ha redactat un dels capítols ha estat Maria Abril, professora i coordinadora del Màster Oficial en Gestió Turística del Patrimoni Cultural de l'Escola de Turisme i Direcció Hotelera, juntament amb l'alumni d'aquesta formació i guia turística Marina Hernández, que han analitzat el cas del Tren dels Llacs com a proposta de "turisme industrial sostenible i socialment responsable en àrees rurals".
Per elaborar aquest estudi, les autores van dur a terme una recerca per copsar com s'havia portat a terme la reutilització i reinterpretació d'aquesta infraestructura per intentar dinamitzar el seu territori, i també identificar els vincles amb els promotors turístics locals i els visitants.
La metodologia emprada per les investigadores es va basar en la revisió de literatura científica sobre la temàtica d'estudi i la realització de 420 enquestes a usuaris d'aquest ferrocarril turístic i de 10 entrevistes a agentes locals per constatar la relació entre turistes i el territori.
Les autores comencen el capítol repassant el context històric, econòmic i social en el qual va sorgir la revolució industrial a Catalunya, molt lligada amb el desenvolupament del sistema de transport, on el ferrocarril va ser molt important, i també es va potenciar la construcció de fàbriques, colònies i altre patrimoni industrial, primer a la línia de la costa, i després en zones de l'interior, on es podia aprofitar l'energia produïda per la força de l'aigua per fer funcionar les màquines per la producció.
Posteriorment a la crisi econòmica que va originar el tancament de fàbriques, va ser ja a finals del s.XX que es va començar a impulsar el turisme cultural com a alternativa al de masses, de sol i platja, i on es contemplava que calia recuperar i conservar els vestigis de l'arqueologia industrial, perquè podien esdevenir recursos turístics per atraure fluxos de visitants per conèixer el seu passat i la seva història.
Tal com constaten les autores amb la literatura científica, la potenciació d'aquests recursos industrials en zones de l'interior o rurals va generar la dinamització de territoris que estaven deprimits econòmicament i social.
El cas del Tren dels Llacs
En aquest sentit, Abril i Hernández estudien el cas del Tren dels Llacs, que uneix Lleida-Balaguer-La Pobla de Segur, seguint el recorregut per la llera dreta del riu Segre, en via única, per copsar si efectivament la recuperació d'aquesta infraestructura industrial ha generat efectes positius per l'economia i la societat del territori en el qual s'emplaça.
Amb l'anàlisi dels resultats de l'enquesta, de les entrevistes en profunditat a agents locals, i de diversos factors, les investigadores contemplen que en aquest cas hi ha poc benefici pel territori i els seus habitants, ja que existeix una desconnexió entre els gestors del tren i els agents locals, degut a una manca de coordinació entre els horaris de circulació del ferrocarril (que circula d'abril a novembre, i amb poca freqüència i horaris reduïts) amb els horaris d'obertura dels comerços; fet que comporta que hi hagi pocs ingressos en el sector serveis de la zona.
A més, s'adonen que el perfil del visitant del tren és l'excursionista sènior, que viatja en grup, i que sol portar el seu propi menjar, generant poca despesa econòmica a la zona. I allò què els atrau és realitzar el recorregut amb el tren històric pel seu valor per se i les vistes que observen durant el trajecte, i no tant per visitar els pobles per on té parada.
Les investigadores conclouen el capítol contemplant que la modalitat turística basada en el patrimoni industrial no està consolidada a Catalunya, malgrat els esforços de les administracions i associacions que lluiten per impulsar-ho, i per revitalitzar-lo, i que encara queda molta feina per fer.
