Ecofeminisme, violència de gènere, mites de la feminitat, noves masculinitats, entre d'altres, han estat els temes de l'alumnat guanyador de la vuitena edició de premis TFG amb perspectiva de gènere
El 9 d’abril a les 12.30 h s’han lliurat els guardons a l’alumnat guanyador dels premis TFG 2022-2023. Una trentena de persones han omplert la sala d’actes del rectorat per fer un breu discurs sobre el seu treball i recollir un obsequi de la part de la secretària general, la directora de l’Observatori i la directora executiva de l’ICD
09/04/2024
L'acte de lliurement dels premis TFG ha tingut lloc el 9 d'abril a les 12. 30 h a la sala d'actes del rectorat. La directora executiva de l'Institut Català de Dones, Èlia Soriano, ha subratllat que "les dones sempre han estat en el món acadèmic", però hi ha una manca de visibilització. És per això que ha volgut reconèixer l'esforç i el coneixement que ha aportat l'alumnat guanyador.
La directora de l’Observatori per a la Igualtat, Maria Prats, ha passat a nomenar les persones guanyadores, les quals han rebut un diploma de reconeixement i un obsequi. Enguany, s’han guardonat trenta-tres TFG provinents de les diferents facultats de la UAB.
A l’Escola d’Enginyeria, Gerard Jover Pujol, estudiant del grau d’Enginyeria de Dades, ha construït una plataforma amb intel·ligència artificial per identificar riscos en l’urbanisme. “Necessitat urgent de dotar les persones responsable del disseny urbans amb eines que permetin avaluar la seguretat pública”, explica Pujol.
Seguint en l’àmbit de la Ciència i la Tecnologia, a la Facultat de Biociències, el TFG guanyador ha estat “La construcció androcèntrica de coneixement científic-biomèdic”, d’Andrea Serrano Galvin, estudiant del grau de Biologia. El seu TFG aborda com tradicionalment “l’estudi biomèdic s’ha centrat únicament en els cossos masculins, extrapolant els resultats als femenins, sense estudiar els aspectes concrets per cada un.
A la Facultat de Ciències, tres TFG han estat guanyadors. Martina Pérez Pérez, del grau d’Estadística Aplicada, ha analitzat la diversitat de ponents principals en conferències acadèmiques a l’àmbit de la biomedicina i la bioestadística. Del grau de Matemàtiques, Martina Cots Costa ha recuperat el llegat de la matemàtica Grace Chisholm Young en el seu TFG. Finalment, Carlota Castro Sánchez, del grau de Matemàtica Computacional i Analítica de Dades, ha estudiat l’impacte de variables exògenes en la predicció d’agressions sexuals a la ciutat de Chicago. De fet, Castro ha remarcat que “els mossos estan utilitzant el seu treball pel cas de Barcelona”.
En l’àmbit de la comunicació, Adriana Gallego Marcé ha fet el disseny d’un curtmetratge sobre la vida de la seva àvia des d’una perspectiva feminista. “Volia conèixer la meva història i la de la meva àvia, mantenir el relat de les generacions que ens han precedit”, ha explicat. Paula Brines Blasco, del grau de Periodisme, ha creat un miniprograma televisiu infantil sobre educació afectiva i sexual. Al grau de Publicitat, Irene Cantero Pujo, André Espelt Camps i Anna Fornaguera Mingueza han dissenyat el rebranding i el reposicionament de la Lliga Femenina Endesa. Segons el grup, han volgut “impulsar la lliga femenina a partir de propostes de comunicació, per inspirar futures generacions de persones esportistes”.
En el cas de la Facultat d’Educació, Maria Andrés Llop, del grau d’Educació Infantil, ha investigat en el coneixement de les futures docents sobre l’abús sexual infantil. Irene Perez Urbano, del grau d’Educació Primària, s’ha centrat en el “disseny i aplicació d’una proposta didàctica de noves masculinitats en els cicles superiors. Consistia a plantejar a l’alumnat què significa ser un home a partir d’exemples reals de pel·lícules i altres referents”. En canvi, Elena Mengual Rodriguez, del grau d’Educació Social, ha explorat la violència de gènere des de l’amor, segons explica Mengual, “l’amor és un dels àmbits on és present la bretxa de gènere i on es perpetua la violència de gènere”. Per acabar, Joana Moretones i Franco, del grau de Pedagogia, ha analitzat els continguts sexuals que troben els adolescents a TikTok.
A la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, els temes tractats han estat diversos. Francina Ramiro Vilaplana, del grau de Relacions Internacionals, ha analitzat les oportunitats i els reptes d’incloure les noves masculinitats a l’agenda Dones, Pau i Seguretat. “L’agenda WPS es va establir perquè les dones participessin en els processos de construcció de pau i seguretat. Hem de transformar les masculinitats militaritzades, perquè incloure els homes en els valors no-violents és indispensable”, explica Ramiro. Paula Porras Rodríguez, del grau de Sociologia, ha reflexionat sobre el temps lliure des d’una mirada femenina. L’última guanyadora d’aquesta facultat, Maria Martínez Bosch, del grau de Filosofia, Política i Economia, ha analitzat les narratives de construcció de la subjectivitat sexual i la negociació del consentiment de les noies joves.
Mar Giménez Vidal, del grau de Criminologia, ha analitzat l’estigma de la “mala mare” en les prostitutes que són mares. Els seus resultats mostren que “la maternitat és utilitzada per les prostitutes entrevistades per lluitar amb l’estigma social que hi ha de la prostitució”, tal com explica Giménez. També de la Facultat de Dret, Katherine Lissete Andrino Valencia, del grau de Dret, ha estudiat com “el sistema judicial no ofereix protecció a les supervivents”.
La Facultat de Filosofia i Lletres s’ha emportat dotze premis. Per una banda, Neus Jansà Aragonès, del grau d’Antropologia Social i Cultural, ha fet un estudi sobre les masculinitats colpejades al gimnàs Rukeli a l’Obrera de Sabadell. D’altra banda, Sofia Zamrik Vila, del grau de Ciències de l’Antiguitat, ha estudiat la participació de les dones en el negoci d’oli bètic. També, Catalina Cabanellas Maldonado, del grau d’Estudis de Català i Espanyol, ha recuperat el llegat de les dones impressores del Segle d’Or a Madrid. Maria Albàs Gómez, del grau d’Història, ha investigat des de la perspectiva de gènere l’Iran de la revolució blanca. Finalment, Marta Muñoz Puig, del grau d’Arqueologia, ha dissenyat una proposta didàctica per ensenyar la perspectiva de gènere a la prehistòria.
A aquesta mateixa facultat, també han predominat l’estudi dels mites. Cristina Franco Rosillo, del grau d’Estudis d’Anglès i Espanyol, ha analitzat la pel·lícula Carmilla i l’evolució del concepte de otherness. De la mateixa manera, Idaria Tato Bernalte, del grau d’Història de l’Art, ha explorat la perpetuació de la fatalitat en el cinema mut. Paula Bonastre Calafell, del grau d’Estudis Anglesos, ha estudiat l’ecofeminisme a l’obra “Where the Crawdads Sing” de Delia Owen. Per investigar sobre l’evolució de la iconografia de la Verge Maria, Dana García Bombardó, del grau d’Humanitats, ha analitzat diferents obres de la cultura pop. També, Aylén Celina Nuzzi, del grau de Musicologia, ha analitzat la construcció de la feminitat en l’artista urbana La Zowi. També en l’estudi dels mites, Alexandra Allonca Sánchez, del grau d’Estudis Socioculturals de Gènere, ha fet una anàlisi del cas Arandina i els mites de la violació i la construcció del terror sexual.
A la Facultat de Traducció i Interpretació, Estel Timonet Geli, del grau d’Estudis d’Àsia Oriental, ha fet recerca sobre les dones de consol coreanes. En canvi, Ivette Morales Vilert, del grau de Traudcció i Interpretació, ha analitzat el llenguatge inclusiu a “Le coeur sur la table”.
A les ciències de la salut, Marta Cuillamon Caixàs, del grau de Medecina, ha recollit dades recollir les dades d’organismes públics per conèixer la incidència de càncer de mama en persones trans* en tractament feminitzant. Del grau de Psicologia, Susana Villa Calabria explica que ha volgut “explorar si la teràpia familiar sistèmica, que és la més utilitzada, conté la perspectiva de gènere, ja que salut mental de les dones està condicionada per les desigualtats de gènere”. Per acabar, Lidia Faig Rescalvo, del grau de Veterinària, ha analitzat la situació de les dones al món rural.
Per cloure l'acte, la secretària general, Esther Zapater, ha volgut donar "la més sincera enhorabona a totes i totes que heu fet aquests TFG que responen a necessitats i obren portes a reptes". També ha recordat com es van iniciar aquests premis l'any 2014 a la Facultat de Dret. "Va ser un reconeixement i una responsabilitat, perquè anéssim treballant a obrir a tots els àmbits de la nostra comunitat per incloure aquesta perspectiva de gènere", ha declarat. Finalment, ha volgut reconèixer el treball dels tutors i les tutores, així com el de les famílies, per donar suport a l'alumnat de 4t que ha de fer el TFG.
Més informació:
Cartell de l'acte de lliurament dels premis als millors TFG amb perspectiva de gènere del curs 2022-2023