Coneix l'Escola

Acte d'inauguració del curs 2020-2021

Noia amb projecció de codis per tot arreu

El 12 de novembre de 2020, l'Escola Superior d’Arxivística i Gestió Documental va celebrar l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2020-2021, en aquesta ocasió en format online.

L'acte va ser presidit per Margarita Arboix, aleshores rectora en funcions de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Joan Pérez, director de l'Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. 

L'experta en polítiques públiques, tecnologies i dades Gemma Galdón va oferir la ponència inaugural, que portava per títol: “Prohibir oblidar: privacitat, identitat i drets en l’era de la digitalització”. La ponent va iniciar la seva intervenció destacant el paper dels arxivers i arxiveres davant la complexitat que plantegen la memòria i el record en l’era de la digitalització. Aquest tema és, segons l’experta, clau perquè genera “un impacte molt profund en la societat”.

La fundadora d'Eticas Research and Consulting va destacar l’experiència professional que havia tingut treballant amb professionals de l’arxivística dels Estats Units, arran de la Patriots Act i una sèrie de lleis de control que posaven en qüestió la privacitat i protecció de llibertats de la població. Per a ella, el sector arxivístic té un paper important a l’hora de definir els drets i les llibertats de les persones en l’àmbit digital, i sobretot arran de la situació generada per la Covid-19. 

La xarxa que no oblida

Totes les dades que es generen a la vida quotidiana queden registrades i, en un futur, poden perjudicar els individus. Gemma Galdón apuntava que això pot afectar a la identitat i al dret a la privacitat de les persones, però també a col·lectius vulnerables com les persones refugiades. Davant un nou context, va dir, “no sabem com ens pot tornar la informació per perseguir-nos o per arruïnar-nos les possibilitats de qui serem en el futur”.

Un altre problema és que “Internet no només arxiva, sinó que ho recull tot per utilitzar el record per generar predicció”. En l’era de la Intel·ligència Artificial, tot el que es registra serveix per entrenar als algoritmes. Un conjunt d'instruccions per a la resolució de problemes i presa de decisions que cada vegada estan més presents en la vida de les persones.

Gemma Galdón va posar com a exemple que, a Catalunya, el risc de reincidència està decidit per un algoritme i, a Espanya, qui assigna el risc de protecció d’una dona víctima de violència de gènere també és un algoritme. Aquest càlcul matemàtic, però, no pren decisions de manera personalitzada, sinó que codifica comportaments del passat i fa una estimació probabilística. Això també s’ha portat a l’àmbit sanitari, on ja hi ha hospitals que tenen algoritmes que decideixen l’ordre d’atenció mèdica.

Els riscos dels algoritmes

L’experta va fer incís en el funcionament dels algoritmes, que simplifiquen la informació per eliminar marges d’errors. “Prometen resoldre problemes complexos a través de la simplificació”, però no estan programats per entendre la complexitat de l’entorn. “És un càlcul, no en procés humà”, apuntava l’experta. Com a conseqüència, les decisions preses per algoritmes poden provocar riscos, que es vulnerin drets, o que no es rebin serveis digitals amb un tracte just.

Així doncs, per a l’experta és vital que es defineixin qüestions com el dret a la transparència algorítmica, que faciliti i permeti entendre com s’han pres les decisions; el dret a la reparació, pel qual existeixin mecanismes d’assistència i indemnització a les persones afectades per aquests elements d’Intel·ligència Artificial; i el dret a la justícia algorítmica, el qual estableixi com protegir els col·lectius vulnerables d’aquests processos.

Com a conclusió, Gemma Galdón va fer una crida al col·lectiu arxiver a reflexionar sobre com construir humanitat i garantir els drets fonamentals en un àmbit digitalitzat sense control, i com assegurar una anàlisi de dades amb la complexitat i sensibilitat que es mereixen dins “aquesta xarxa que no oblida”.

Finalment, el professor Joan Soler, president de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya, va anunciar la persona guardonada amb el Premi al Millor Treball de Fi de Màster 2019-2020, que es va atorgar a Yolanda Corredera Anera pel seu treball “Requeriments arxivístics i de gestió documental en la contractació de serveis TIC de l’Administració Pública”.

Veure la ponència sencera