"Tenir l'oportunitat d'aplicar els coneixements amb clients reals durant els estudis de grau és un regal"
La Paula C. Soto és exalumna de Direcció Hotelera i nòmada digital. Vam aprofitar la seva visita al centre per oferir una xerrada, a les Jornades de Portes Obertes de la UAB, per fer-li unes quantes preguntes.
12/02/2024
Paula, et pots descriure en poques línies i dir-nos què t'apassiona?
Tinc 27 anys i sóc de Gavà, un poble situat al Baix Llobregat. Des de petita sempre he tingut dues grans passions: viatjar i escriure. I en aquestes dues grans passions sempre he intentat enfocar la meva vida estudiantil i laboral. Vaig estudiar Direcció Hotelera a la UAB i Comunicació a la UOC. A part d'això, m'encanten el surf i el ioga i sóc vegana. Si m'haguès de descriure en dos paraules, diria curiosa i lliure.
Per què vas decidir estudiar el Grau en Direcció Hotelera a la UAB?
A banda que sempre m'han interessat el turisme i els viatges, em va semblar la combinació perfecta per tenir més coneixements sobre economia, empresa i idiomes. No sabia ben bé quina seria la meva professió en un futur, però sabia que tenint aquestes nocions tindria diferents oportunitats laborals.
Quines pràctiques vas fer durant els estudis i com et van servir a l'hora d'enfocar el teu futur professional?
A tercer curs vaig decidir viatjar cap a la Xina i fer les meves pràctiques a un hotel anomenat Wyndham Grand Plaza Royale 5*, a la ciutat de Hangzhou. Va ser una gran experiència vital, que no només em va fer crèixer professionalment, sinó també personalment. Tenir aquest background al meu CV m'ha servit per demostrar que sóc valenta, proactiva i tinc ganes de provar-me a mi mateixa.
La Paula C. Soto durant les seves pràctiques internacionals del grau a Xina.
Quines competències i habilitats apreses a la carrera t'han servit més en la teva trajectòria professional?
Les experiències més enriquidores de la carrera per mi van ser les pràctiques de segon a l'hotel-escola i les pràctiques de tercer. Tenir aquesta oportunitat de poder aplicar tots el coneixements amb clients reals és un regal. Crec que el sistema educatiu a Espanya es basa massa en la teoria i poc en la pràctica: de res serveix saber-te un temari de memòria si després no saps gestionar l'estrès d'un treball real, la insatisfacció d'un client o tots els imprevistos que poden succeir en el dia a dia. Per mi, només per això, aquest grau marca la diferència.
Com és que t'has anat encaminant més cap a l'àmbit del turisme i del màrqueting?
Jo sempre havia pensat que voldria formar-me en comunicació o turisme. Finalment, em vaig decantar primerament pel Grau en Direcció Hotelera, però a segon curs em vaig adonar que, potser, podria fer també un altre grau alhora. Així és com vaig començar a estudiar comunicació i màrqueting. Després del grau em van oferir bones oportunitats laborals en màrqueting, cosa que em va anar molt bé durant la pandèmia i, més tard, també vaig aprofitar per complir el meu somni de ser digital nomad. Però, a hores d'ara, estic bastant més enfocada en el turisme, ja que he descobert que és el que m'apassiona de veritat.
T'has convertit en nòmada digital, una professional que fa servir les noves tecnologies per poder gaudir d'un estil de vida sense domicili fix, i has pogut treballat des del teu ordinador en diversos països, viatjant. Ens podries explicar quina és aquesta tasca que desenvolupes i et permet aquesta flexibilitat geogràfica?
Sóc freelance en comunicació digital. Em centro molt en la comunicació en xarxes socials i també contingut web, bàsicament, ajudo a petits emprenedors i negocis a digitalitzar-se i adaptar el seu negoci a la via online. Aquestes són tasques que es poden fer des de qualsevol lloc del món, només tenint una mica en compte el canvi horari. Des de la pandèmia el treball remot es va tornar molt més comú i als clients, realment, no els importa on estiguis: només els importa que el treball estigui ben fet.
La Paula viatjant al Machu Picchu, al Perú.
Acabes de publicar el llibre "Viajo sola, pero nunca lo estoy" on expliques la teva experiència personal de viatjar a més de 50 països d'arreu del món, sola, on comparteixes les teves experiències positives i també les no tant positives, com la discriminació que has sofert, en alguns indrets, per ser dona i viatjar sola... Ens en podries fer cinc cèntims?
"Viajo sola, pero nunca lo estoy" es compon de 10 capitols, i cada capitol és una lliçò que he après viatjant sola. Vaig començar a escriure el llibre, no per publicar-lo, sinó com un diari d'experiències i emocions com a dona viatjant sola. Per tant, és un llibre basat en una vida real, en sentiments reals i en opinions reals on, com tu dius, explico les coses boniques, però també les que no ho són tant.
De tota aquesta experiència, t'estàs enfocant en la lluita perquè les dones es sentin segures, empoderades i lliures quan viatgen soles. En aquest sentit, què caldria canviar en les societats i en elles mateixes perquè ho poguessin fer sense sentir-se amenaçades o sense por?
Que la societat faci un canvi tan gran com el que es necessita, és una utopia. La societat canvia, però molt poc a poc, i tot i que canvii, continuarem trobant-nos amb persones que ens facin sentir insegures i petitones. Les que hem de canviar som nosaltres. Aquí deixo un fragment del meu llibre on, crec, ho explico molt bé: "Sí, las mujeres deberíamos andar con cuidado por el mundo. Pero, ¿tiene sentido experimentar miedo hasta el punto de paralizarnos? ¿Debemos condicionar nuestras vidas, nuestros objetivos y sueños por personas que ni si quiera conocemos? Me molesta, me hierve la sangre que nos hagan sentir débiles, pequeñitas, que nos obliguen a ser cobardes. Me duele que las mujeres tengamos que dudar en colgarnos una mochila en solitario y visitar otro país por el pensamiento de me puede pasar algo. Creo que la lucha no está en dejar de hacer las cosas que nos hacen feliz; la lucha está en demostrarle al mundo que aunque ellos nos hagan sentir inseguras, nosotras lo hacemos igualmente, porque somos poderosas. Guerreras innatas. Dueñas de nuestro destino. Somos mucho más de lo que nos hacen creer. "
Un moment de la intervenció de la Paula a l'aula, explicant la seva experiència professional als estudiants de l'Escola.
En el teu compte d'Instagram, Conelculo.alaire, què hi podem trobar?
Conelculo.alaire és un projecte que vaig començar en 2022, on organitzo viatges només per noies arreu del món, sobre tot, a països més conflictius, on potser fa més por anar tota sola. Aquests viatges són en grup, de màxim 8 persones, que jo lidero i on intento sempre combinar, com bé diu el meu eslògan, aventura i connexió, és a dir, activitats d'esports, d'adrenalina, però també activitats o sessions més centrades en crear comunitat i adhesió entre les noies del grup i on cadascuna d'elles pugui també tenir un petit desenvolupament personal.
Acabes de tornar a Barcelona. Ja et quedes definitivament per desenvolupar nous projectes aquí, o vols tornar a treballar a l’estranger? Ens pots avançar quins projectes són?
Definitivament quedar-me a Barcelona, segur que no. Acabo de començar la temporada de guia turística a Barcelona, un treball que ja he fet altres temporades i que, realment, m'encanta. De segur em quedo aquí fins que acabi l'estiu, però el meu pla és anar-me'n a finals d'any una altra vegada, tot i que encara no sé on. Durant aquests mesos a la meva ciutat vull aprofitar i gaudir de l'estabilitat: tindré més temps i més energia per promocionar el meu llibre, per poder desenvolupar el meu projecte Conelculoalaire amb més tranquilitat i per, qui sap, potser començar de nou.
Primer projecte de "Conelculoalaire" de Paula C. Soto, a Jordània, guiant a un grup de dones.