Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona
Institut deCiències de l'Educació ICE

Recerques per aprendre de Filosofia i Lletres

La Facultat de Filosofia i Lletres, en col·laboració amb el Programa Argó de l’ICE de la UAB, organitza conferències per apropar el coneixement i la recerca que es fa a la universitat en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials. 

Dates: 16, 17 i 18 de gener de 2024. 

Lloc: Auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres. 

Capacitat: 250 persones. 

Adreçat a: alumnat de 1r i 2n de batxillerat. 

 

16 de gener de 2024

  • 09.45 h Recepció. 
  • 10.00 h Benvinguda per part de l'equip de deganat.
  • 10.15 h Conferència a càrrec de Jordi Roquer, professor del Departament d'Art i Musicologia
  • Títol: Dels enregistraments històrics al trap: la producció musical com a línia temporal per a la recerca musicològica.

Quan a finals del segle XIX Edison patentà el fonògraf no s'imaginava fins a quin punt l'enregistrament sonor modificaria la història de la música. Des dels primers enregistraments de música clàssica, blues i jazz fins a l'actual utilització d'eines com l'Auto Tune en estils com el reggaeton o el trap, la tecnologia musical i l'estudi d'enregistrament han esdevingut crucials per al desenvolupament de qualsevol música que vulguem estudiar. Un breu recorregut per les principals tecnologies associades a la producció musical del darrer segle ens permetrà anar visitant diversos estils, artistes i músiques per entendre de quina manera la recerca actual aborda aquestes perspectives.

  • 11.15 a 11.45 h Descans. 
  • 11.45 a 12.45 h Conferència a càrrec de Jordi Grau, professor del Departament d’Antropologia Social i Cultural.
  • Títol: I si els altres fóssim nosaltres? Com aprenem sobre les cultures humanes (també) a partir de la ficció.

La ficció és una forma d’expressió que ens permet explorar i entendre el món que ens envolta, tant el nostre com el dels altres. A través de la ficció, podem crear històries, personatges, situacions i escenaris que ens fan reflexionar sobre aspectes de la cultura humana que no sempre són evidents a primera vista. En aquesta xerrada explorarem la connexió profunda que s’ha establert entre certes formes de distorsió i el coneixement de les cultures humanes tot fent un viatge per diferents tipus de ficció, des de la pintura fins a la intel·ligència artificial, amb el propòsit d’analitzar de quina forma aquesta distorsió ens ajuda a comprendre les cultures i com pot ser un recurs de gran valor per al coneixement o arribar a convertir-se en un impediment per a l’aprenentatge i la comunicació.

 

17 de gener de 2024

  • 9.45 h Recepció. 
  • 10.00 a 10.15 h Benvinguda per part de l'equip de deganat.
  • 10.15 a 11.15 h Conferència a càrrec de Xavier Villalba, professor del Departament de Filologia Catalana.
  • Títol: Els artistes anònims dels diccionaris.

El Dr. Samuel Johnson, autor del primer gran diccionari modern (A Dictionary of the English Language) va dir un cop que "els diccionaris són com els rellotges: és millor tenir-ne un de molt dolent que no tenir-ne cap". En aquest taller d’una hora i mitja ens endinsarem en els diccionaris catalans com un arqueòleg en una excavació i descobrirem que són una font inesgotable d’informació no tan sols sobre la llengua sinó també sobre la societat i la cultura en què es creen. Hi trobarem errors, incoherències i prejudicis, però també una llengua viva, amb renecs i insults i alhora plena de poesia i saviesa popular. Aprendrem a veure com pensaven les persones que els van crear i ens posarem en la seva pell per crear definicions de mots que encara no apareixen al diccionari.

La major part de la història i, sobretot, la vida de la de les persones al llarg del temps ha passat fora de llibres i imatges. Això fa que l’arqueologia sigui una eina imprescindible per treure-la a la llum, des de la prehistòria més antiga fins, perquè no, també l’època contemporània. La recerca arqueològica ens permet recuperar un ampli ventall d’evidències essencials per reconstruir històries del passat de les que no en queda cap altra vestigi. I ho fa a partir de les restes materials que al llarg de la seva vida van anar generant. Dins d’aquesta activitat es proposen diversos tallers on entrarem en un primer contacte amb l’estudi de restes cabdals en la recerca arqueològica: les eines de pedra, la ceràmica i la seva digitalització, l’estudi de l’alimentació a través de les restes de fauna, de l’explotació de vegetals i de les primeres fases de l’evolució humana.

 

18 de gener de 2024

  • 09.45 a 10 h Recepció. 
  • 10.00 a 10.15 h Benvinguda per part de l'equip de deganat.
  • 10.15 a 11.15 h Conferència a càrrec de Eduardo Carrero, professor del Departament d’Art i de Musicologia.
  • Títol: El patrimoni artístic a debat. De la Història de l'art a les xarxes socials.

Com demostren els mitjans de comunicació, la història de l'art hauria de ser una eina bàsica per a conèixer tant el passat i el present. Des de la UAB reivindiquem la seva vigència i el seu paper en xarxes socials.

Amb el ràpid desenvolupament de la IA generativa, com el ChatGPT, han proliferat els debats sobre les seves aplicacions. Estem davant d’una revolució històrica que transformarà la salut, l’educació, el treball o l’art? O d’una amenaça a la creativitat i altres qualitats humanes? La principal característica d’aquests debats és la tendència a l’exageració, el que es coneix en anglès com a AI hype ("l’exageració de la IA”). Hem d'adoptar acríticament qualsevol tecnologia en nom de la innovació i el progrés? O, al contrari, l'única solució és aturar les màquines i tornar a una societat preindustrial? Ni una cosa ni l’altra. En aquesta sessió presentaré una sèries de conceptes i teories que, com una mena de caixa d’eines, ens ajuden a comprendre i pensar críticament sobre el ChatGPT o altres tecnologies, més enllà de la publicitat i la fantasia.

 

Inscripció tancada

 

Els centres seleccionats rebran una carta que compromís que requerirà la signatura de la direcció.