El guano dels ocells va afavorir l'agricultura intensiva precolombina a Atacama

Desierto de Atacama (Chile)
istockphoto/jarcosa

Una recerca amb participació de la UAB que ha estudiat restes vegetals i humans de més de 1.000 anys d'antiguitat conclou que l'ús del guano d’aus marines com a fertilitzant va ser clau per a l'èxit agrícola en el desert de Atacama (nord de Xile) i el creixement de les poblacions que el van habitar.

27/01/2021

El registre arqueològic precolombí del nord de Xile conserva grans quantitats de restes de cultius, per l'excepcional conservació orgànica de l’hiperàrid desert d’Atacama. Però la seva abundància i diversitat suggereixen un nivell d'èxit agrícola difícil d'explicar donat l'entorn àrid de la regió. La transició a l'agricultura va començar aquí al voltant de l'any 1000 a. C. i va acabar sustentant llogarets permanents i una població regional considerable.

Una recerca publicada ara a Nature Plants, en què ha participat Pablo Méndez-Quirós, investigador del programa de doctorat d'Arqueologia Prehistòrica de la UAB, apunta que el guano dels ocells marins, també conegut com a "or blanc”, va ser el responsable de potenciar sistemes agrícoles altament productius de les societats preincaiques que van habitar la regió.

En l'estudi, liderat per la investigadora Fancisca Santana-Sagredo de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, van ser analitzades restes completes de blat de moro, xili, carabassa, fesols, quinoa i fruits silvestres locals datats entre els anys 1000 i 1800 d.C. Els resultats van constatar un augment substancial dels valors isotòpics del nitrogen a partir de l'any 1000 d. C., amb el blat de moro com l'espècie amb un valor més alt (+ del 30‰) d'aquest element. Al mateix temps, van analitzar també més de 800 valors isotòpics humans publicats del mateix lloc i rang de dates, que van revelar que el col·lagen dels ossos humans seguia una tendència similar. Les anàlisis també van mostrar un augment significatiu dels valors isotòpics del carboni, que suggereix un augment del consum de blat de moro en la mateixa època.

Els autors atribueixen aquest canvi cap a valors isotòpics de nitrogen extremadament elevats -els més alts del món per a les plantes arqueològiques- a l'ús de guano d'ocells marins com a fertilitzant per als cultius. Al seu judici, l'ús d'aquest fertilitzant va tenir un efecte important en la intensificació de l'agricultura i el creixement de la població, així com en la complexitat social, que és típicament inusual en condicions ambientals tan extremes.

L'estudi constata també una certa variabilitat en els cultius fertilitzats, amb valors alts i baixos de nitrogen, la qual cosa podria suggerir que no tota la població tenia accés al guano, sinó només uns certs grups, com les elits locals.

Un estudi de llarg recorregut

La recerca publicada ara té els seus orígens deu anys enrere, quan un equip de joves investigadors va començar a estudiar els antics ports de guano en el litoral del desert d’Atacama. Hi van documentar el procés d'explotació des de temps colonials i el fort auge que va tenir el guano d'ocells marins durant el segle XIX, que va ser exportat massivament a Europa. No obstant això, no va ser possible determinar amb exactitud els orígens del seu ús com a fertilitzant en el desert.

El 2018, amb fons de l’ANID-Xile i National Geographic Society, van iniciar una recerca a partir d'anàlisi d'isòtops estables en productes agrícoles prehispànics per a avaluar els inicis de l'ús de guano d'ocell per a l'agricultura. “D'aquesta manera vam aconseguir determinar-ne l’ús des de l'any 1000 d. C., i relacionar-lo amb una sèrie de canvis socials, polítics i econòmics en l'àrea andina, gràcies als canvis que desencadena la fertilització en la producció agrícola”, conclou Méndez-Quirós.

Referència: Santana-Sagredo, F., Schulting, R.J., Méndez-Quiros, P. et al. ‘White gold’ guano fertilizer drove agricultural intensification in the Atacama Desert from AD 1000. Nat. Plants (2021). https://doi.org/10.1038/s41477-020-00835-4
 

 

Notícies relacionades

bioestructures mínimes que imiten enzims naturals

Dissenyen nanoenzims amb una combinació única d'estructura i funcions

Un equip de recerca de la UAB ha dissenyat unes bioestructures mínimes capaces de realitzar dues activitats enzimàtiques diferenciades i regulables de manera reversible gràcies a una combinació única de propietats estructurals i funcionals. L'estudi obre la porta a la creació de nanomaterials “intel·ligents” amb combinacions a la carta de funcions catalítiques.

Totes les notícies