“Partir d’un coneixement que s’ha generat a nivell acadèmic i convertir-lo en un producte per a la societat, m’aporta molt”

24/01/2019

La Mariona Serra-Pagès va estudiar Veterinària ‘07, i va prosseguir la seva formació amb un màster en Immunologia ‘08 i un doctorat en Farmacologia ‘12, totes tres titulacions a la UAB.
Després d’uns anys d’investigació en l’àmbit universitari, decideix apostar per un projecte emprenedor, és cofundadora i CEO de GoodGut, una empresa biotecnològica que investiga i desenvolupa sistemes no invasius de suport al diagnòstic de malalties digestives.
Parlem en ella en un moment clau, acaba de rebre el premi Fidem a la Innovació 2018 i en un mes, GoodGut treu a mercat el seu primer producte.
 
Perquè vas escollir estudiar Veterinària a la UAB?
A mi m’agradava molt estudiar la fisiologia, la medicina, però soc aprensiva a la sang. A l’hora d’escollir carrera, vaig descartar Medicina, però amb els animals no em passava i m’agradaven molt. La veritat és que és una carrera tan divertida, que tot i que no m’hi he dedicat, ho tornaria a fer. Tot el que he après m’ha servit i a part, m’ho vaig passar molt bé, vaig viure els cinc anys a la Vila Universitària i fèiem molta comunitat. Tinc molt bon record!
 
Després vas fer un màster i el doctorat, tot a la UAB.
Sí, l’últim any de carrera ja em vaig incorporar al departament de Farmacologia amb una beca de col·laboració. Estava a l’equip del Fernando de Mora i em vaig quedar allà. Vaig fer el màster en Immunologia i després el doctorat. El nivell era elevat i a nivell de coneixements eren punters.
 
En quin moment comença la teva trajectòria emprenedora?
Després de llegir la tesi el gener del 2012, vaig fer el postgrau d’emprenedoria From University to business de la UAB, i em va obrir els ulls. Vaig veure que la recerca pot tenir un impacte i una transferència, i com a investigador és molt important que ho sàpigues per fer una recerca aplicada que generi valor. També va ser molt important per entendre com aconseguir la part de finançament privat, et donava claus per convertir els teus resultats en un producte que generi l’interès de les empreses. A mi sempre m’havia atret la part d’emprenedoria i d’empresa i el vaig gaudir molt, però en aquell moment encara no tenia la idea a desenvolupar.
 
Com arribes fins a la idea inicial de GoodGut?
Al final del postgrau em vaig posar en contacte amb el Xavier Aldeguer, cap de servei de l’aparell digestiu de l’Hospital Josep Trueta, que lidera un grup de recerca dedicat a microbiota intestinal i malalties digestives, juntament amb el Jesús Garcia Gil, catedràtic de la Universitat de Girona. Em vaig incorporar com a investigadora postdoctoral i just en aquell moment una noia de l’equip llegia una tesi on, per primera vegada, es tractava sobre els bacteris adherits a la mucosa intestinal de pacients de càncer colorectal. Els resultats eren molt interessants, però no tenien finançament públic, era just després de la postcrisi del 2010. Se’m va obrir la bombeta, i juntament amb el Xavier Aldeguer i el Jesús Garcia Gil, vam veure clar que calia buscar finançament privat. Al principi la idea era convertir–ho en un producte diagnòstic, però ens vam adonar que no només tenim un producte, sinó també un projecte empresarial complet, i va ser quan vam fundar GoodGut al juny del 2014.
 
Com va ser la cerca d’aquest finançament privat?
Vam començar amb la típica ronda de Family, Friends and Fools, perquè un inversor o un business angel al principi no inverteix diners fins que tu no has sigut capaç que la gent més propera confiï en tu, era l’etapa de més risc, teníem una prova de concepte petita i molt camí per fer. Volíem arribar als 100.000 euros i va anar molt bé, vam arribar fins a 180.000. Apostar en aquest projecte el que per mi és més important, la meva família i amics, va ser dur, però ells són els que ens estan donant suport des de sempre, els devem molt, sense ells no haguéssim començat. Ara ja estem en la tercera ronda de finançament que ja és l’última que necessitem per sortir a mercat, n’hem fet dues des que vam fundar l’empresa i aquesta última ens permetrà sortir a mercat. Tenim tres línies de diagnòstic i una de tractament que és un prebiòtic, per això necessitem 4 milions.
 
El 2019 és un any important perquè esteu a punt de treure al mercat el primer producte. El procés fins arribar aquí és llarg, perquè abans de comercialitzar productes relacionats amb la salut humana, calen molts passos previs. Com ha sigut en el vostre cas?
Exacte, nosaltres vam començar amb el producte de càncer colorectal, un test de cribratge, que amb la signatura bacteriana et diu el risc de patir càncer colorectal. Per fer això necessites tenir un estudi clínic i el problema és que el cribratge del càncer colorectal es fa mitjançant el test de sang oculta en femtes i si dones positiu es fa colonoscòpia. És un test econòmic (són 2€), però no és específic, per exemple, pots tenir hemorroides i donar positiu. Llavors el problema principal és que genera un 30% de colonoscòpies innecessàries, que tenen un risc (un de cada 1000) de perforació intestinal i un cost elevat. El nostre objectiu és substituir el cribratge amb el test, reduint així aquest 30% de colonoscòpies innecessàries.
 
Amb quina mostra heu provat el producte?
La població de cribratge d’estudi nostra són totes les persones majors de 50 anys que no tenen cap mena de símptoma, però la única manera de fer l’estudi a Espanya era amb pacients simptomàtics, perquè a la població que mostra símptomes, no els fan els test de sang oculta en femtes, sinó directament la colonoscòpia. Aquest va ser el primer estudi gran que vam fer amb 450 individus entre l’Hospital Josep Trueta, l’Hospital de Vic, l’Hospital de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia, i amb els resultats vam fer la primera prova de concepte. A continuació ho havíem de provar amb gent que no té símptomes i com que aquí no ho podem fer, ho estem fent a Alemanya, que és dels únics llocs (també a Polònia) que encara fan colonoscòpia a tota la població de cribratge; els majors de 50 anys. Són 2.800 individus, i ja ens han enviat 1.200 mostres, un cop s’acabi aquest estudi, ja haurem validat el nostre test i podrem posar el marcatge a fer i vendre-ho. A finals d’any tindrem els resultats de l’estudi i de cara a l’any vinent podrem sortir a mercat amb aquest producte. Aquesta és la primera línia de producte i la pionera de GoodGut, que es diu RAID-CRC per al càncer colorectal.
 
Quina millora suposa el RAID-CRC per a la població?
Per un costat, és una prova no invasiva que, a més, és més específica. Per l’altra, podem salvar més vides perquè detectem abans la lesió i salvem vides també amb la reducció de colonoscòpies que genera. Només en colonoscòpies, a Catalunya estaríem parlant d’un estalvi anual de 5 milions per ronda de cribratge. Si anem a Anglaterra, on la colonoscòpia val 2.500 dòlars, l’estalvi que generem és de 60 milions. El nostre objectiu és sortir primer aquí, després a nivell europeu: Anglaterra, Alemanya, França, Itàlia i més tard a l’Àsia. Ara mateix a l’Àsia utilitzen el test de sang oculta en femtes, però tenen tanta quantitat de falsos positius que no poden fer la colonoscòpia a tothom i estan desesperats buscant un test que sigui més específic.
 
Teniu un altre producte que sortirà a mercat en un mes.
Sí, a nivell de diagnòstic, tenim un altre producte, el primer test diagnòstic per a la síndrome del còlon irritable, que a més permet un diagnòstic diferencial de malalties inflamatòries intestinals, que serien Crohn i colitis ulcerosa. Amb aquest test, el RAID-CD per a malalties inflamatòries intestinals, ja tenim la prova concepte feta i surt a mercat en un mes.
 
Vas començar en l’àmbit acadèmic i ara et dediques a la investigació en un projecte emprenedor empresarial. Quina és la principal diferència?
Nosaltres, encara que siguem una empresa, estem en contacte amb el grup de recerca tant de Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) com de la Universitat de Girona. Com a empresa, no ens podem permetre el luxe de fer-te segons quines preguntes científiques per la limitació de pressupost que tenim, i també perquè hem de treure el màxim rendiment i estar focalitzats en assolir objectius. Estar en coordinació amb el grup de recerca, fa que ells assumeixin aquestes preguntes, som un complement i l’un no som sense l’altre. A més, per sort, ara s’està començant a avaluar els mèrits dels investigadors que fan transferència i  investigació aplicada i jo crec que és una política molt bona.
 
Què estan investigant aquests grups?
La microbiota intestinal canvia segons els hàbits de vida, de salut, la dieta, l’estrès i la hipòtesi que s’està intentant validar a nivell mundial és: primer portes aquest mal estil de vida, et creixen uns bacteris més que altres i això porta a un nivell d’inflamació que fa desenvolupar el càncer colorectal o és al revés, quan tens una mutació que et comença a créixer, el càncer colorectal, les bactèries canvien i la nostra signatura s’altera. És a dir, què és abans, l’ou o la gallina?
 
A tu personalment, què t’aporta liderar un projecte emprenedor empresarial que en un mes treu a mercat el seu primer producte?
Fer aquesta funció de catalitzador, partir d’un coneixement que s’ha generat a nivell acadèmic i convertir-lo en un producte per a la societat, a mi m’aporta molt. Hi ha pacients que ens truquen a l’oficina i ens diuen, per exemple, que porten més de deu anys sense tenir un diagnòstic i ens pregunten quan tindrem el producte al mercat. Aquest contacte directe, veure la necessitat i saber que tu en un futur proper els podràs oferir alguna cosa, és molt gratificant.
 
Fa poc t’han donat el premi Fidem a la Innovació, i vas rebre una menció com a una de les dones inspiradores dels programes de Catalunya Emprèn al FemTalent Fòrum 2017. Com vius aquests reconeixements i aquesta aposta pel talent femení?
Amb molta il·lusió perquè crec que cal molt de reconeixement en aquest aspecte. Les dones a vegades ens posem limitacions en les nostres decisions de futur professional i és un error. Hi ha d’haver més referents femenins per a les dones i noies.
 
Formes part del Consell Social, on hi presideixes la Comissió Universitat Empresa, quina és la teva tasca?
Sí, fa uns anys em va trucar el president del Consell Social, el Gabriel Masfurroll, i em va demanar de participar-hi com a alumni i em va fer molta il·lusió, perquè crec que li dec molt a la UAB, durant un temps va ser una segona casa per mi. Poder aportar a la millora de l’ecosistema acadèmic emprenedor per mi era un repte i m’agrada molt. La Comissió Universitat-Empresa dona suport a tota aquesta cadena de valor; des que es genera el coneixement fins que és capaç d’arribar a les empreses, i de forma bidireccional, és a dir, també les empreses poden llençar un repte a la universitat. Donem suport, per exemple, a l’Imagine Express o a un nou projecte d’Smart Money, dirigit a finançar el business plan o l’assessorament legal dels projectes emprenedors de persones investigadores.