Segueix en directe l'estrena de l'LHC
LHC 09.09.2008 Investigar  -  Avui comença la posada en marxa del nou accelerador Large Hadron Collider (LHC), una instal·lació científica d'unes dimensions sense precedents, al Laboratori Europeu per a la Física de Partícules (CERN), a Ginebra. L'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE) i el Port d'Informació Científica (PIC), ambdós a la UAB, participen molt activament en aquesta fita. El CERN ofereix al llarg de tot el dia (de 9 del matí a 18h del vespre)  l'oportunitat de fer un seguiment en directe del primer gran desafiament: la injecció i circulació del primer feix de partícules. Hi haurà declaracions del director del projecte LHC, Lyn Evans, del director general del CERN, Robert Aymar, i connexions en directe amb les quatre grans instal·lacions on es faran els experiments. La fita es pot seguir en directe a http://webcast.cern.ch.

L'accelerador LHC és una gran anella de 27 km de circumferència que es troba en un túnel sota terra en una àrea que travessa la frontera de França i Suïssa, molt a prop de Ginebra. Es va començar a construir fa 15 anys, amb una important participació espanyola. Accelerarà dos feixos de protons, fins a velocitats molt properes a la de la llum, per tal de fer-los xocar i estudiar l'estructura més íntima de la matèria. Es tracta de l'accelerador de partícules més potent del món, on s'aconseguirà obtenir energies similars a les que regnaven a l'Univers en els instants posteriors al Big Bang i, al mateix temps, l'anella per on circularan les partícules serà la zona extensa més freda de l'Univers, a tant sols 2 graus kelvin (-271ºC). Amb ell es podrà estudiar l'origen de la matèria, posant a prova el Model Estàndard de la física de partícules, és a dir, la teoria vigent que explica el comportament de les partícules elementals.

Les col·lisions entre partícules tindran lloc a quatre punts de l'anella, on seran detectades per quatre grans aparells, que generaran quantitats ingents d'informació. En un d'aquests detectors, l'ATLAS, hi treballen investigadors de l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE), institut de recerca adscrit a la UAB que ha participat en el seu disseny i construcció. L'IFAE va construir una quarta part de l'enorme calorímetre hadrònic, tot integrant amb extrema precisió components d'alt contingut tecnològic provinents de centres d'arreu del món. Investigadors de l'IFAE col·laboren també en el desenvolupament del complex sistema d'adquisició i filtre online de les dades que genera el detector.

El processament de les dades que es generaran no es podrà dur a terme per un sol centre de càlcul, per la qual cosa s'ha desenvolupat un sistema integrat distribuït, anomenat GRID, organitzat en diferents "corones" concèntriques repartides per Europa, Àsia i Amèrica. El centre d'aquest sistema correspon al CERN, i la primera corona consta d'onze centres, entre els quals s'hi troba el Port d'Informació Científica (PIC), únic a tota Espanya. El PIC és fruit d'un conveni entre la UAB, l'IFAE, el Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT) i el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya (DIUE).

El proper esdeveniment destacat en la posada en marxa de l'LHC serà, el 3 d'octubre, l'inici de les activitats de computació GRID, l'anomenat "LHC Grid Fest". Serà una jornada especial, amb atenció als mitjans de comunicació, coordinada entre els centres principals del GRID, entre ells el PIC. Posteriorment, el dia 21 d'octubre, tindrà lloc l'inauguració oficial de l'LHC.

Més informació
Web sobre la posada en marxa de l'LHC
Anar a Notícies
Contacta
Si tens algun dubte sobre una nota de premsa o desitges més informació
+34 93 581 4032
g.premsa@uab.es
 

 

 

2019 Universitat Autònoma de Barcelona