Dos ajuts ERC Advanced Grant per a investigadors de la UAB

El Consell Europeu de Recerca (ERC) ha aprovat ajudes per a 281 de les 2.534 propostes presentades, que rebran en total 721 M€. En l’àmbit de les ciències socials i les humanitats, s’han presentat 736 projectes, dels quals s’han seleccionat 80, dos d’ells liderats pels investigadors de la UAB Roberto Risch i Marco Armiero.

Estudi paleoeconòmic de les primeres societats estat d’Europa

Roberto Risch durà a terme el projecte CORNERSTONES (Disruptive Economies and Macrolithic Technologies in the Euro-Mediterranean Bronze Age), amb què estudiarà, a partir del potencial de recerca que ofereixen les eines macrolítiques, els factors econòmics que fonamenten i connecten la formació, l’auge i la caiguda de les primeres societats amb estat d’Europa en la primera edat del bronze (3000-1500 ANE). Aquestes societats, reduïdes en nombre, van experimentar canvis profunds que van donar lloc a entitats econòmiques i polítiques centralitzades i molt desiguals que van ocupar territoris amplis. «La causa de la seva ràpida aparició i, segles més tard, del seu col·lapse és una de les qüestions obertes més importants de la història, sobretot tenint en compte el seu efecte desencadenant en el desenvolupament de l’estatalitat més enllà de l’antiga Mesopotàmia i Egipte», explica l’investigador.

Els artefactes macrolítics, omnipresents i abundants, s’han trobat en una gamma molt àmplia de processos productius, des de l’elaboració d’aliments fins a la forja de metalls, «però se’ls ha prestat escassa atenció en l’arqueologia prehistòrica degut, principalment, a la complexitat de l’enfocament interdisciplinari necessari», assenyala l’arqueòleg. L’estudi paleoeconòmic s’abordarà amb un conjunt d’eines de recerca procedents dels camps de la geologia, la mecànica de materials, l’anàlisi funcional, l’etnoarqueologia i l’anàlisi de xarxes per comparar tres de les societats de l’edat del bronze euromediterrània amb trajectòries disruptives, com són l’edat del bronze Egea, inclosa la Creta minoica; la societat Únětice, a Europa central, i El Argar, al Mediterrani occidental.

«La investigació de les forces econòmiques que van produir aquestes societats són rellevants per comprendre les economies altament dinàmiques i les organitzacions polítiques institucionalitzades en general. Els factors d’insostenibilitat que van conduir al seu col·lapse sobtat són encara poc coneguts, però probablement també van ser presents en altres economies posteriors i fins i tot actuals», conclou Risch.

Roberto Risch, catedràtic de Prehistòria de la UAB, ha assajat amb èxit la majoria dels mètodes que es combinaran en aquest projecte en conjunts macrolítics de la prehistòria tardana d’Espanya, Alemanya, Sèrbia i l’Índia. També ha coordinat treballs de camp etnoarqueològics a Gana, Mali i Guatemala centrats en l’ús d’aquests artefactes. Entre les seves recerques es troben algunes de les excavacions prehistòriques més extenses d’Europa i estudis internacionals a gran escala sobre l’entorn i l’ADN antics. També ha organitzat i participat en un nombre notable d’exposicions en museus, així com en pel·lícules documentals, algunes de les quals han estat premiades.

Les relacions històriques de l’Església catòlica amb el medi ambient

Marco Armiero desenvoluparà el projecte CATCH (The Catholic Church and the environment) per proporcionar la primera història mediambiental de l’Església catòlica i conèixer la seva influència en les visions, polítiques i realitats mediambientals. «Els estudiosos han explorat la intersecció de la religió i el medi ambient des de perspectives teològiques i filosòfiques, però no s’han examinat les relacions històriques. Aquest descuit és significatiu, donada la influència global de l’Església catòlica, inclosa la seva participació en importants conferències mediambientals i el seu impacte potencial en 1.500 milions de persones», assenyala l’investigador. El projecte abastarà des dels anys seixanta del segle passat, quan el Vaticà II es va alinear amb les esperances mediambientals d’aquell període, fins als anys 2000, amb l’elecció del papa Francesc, posicionat a favor de la lluita contra el canvi climàtic.

L’estudi abordarà el compromís mediambiental de l’Església catòlica a diferents escales. Globalment, examinarà el seu paper en la governança mediambiental en conferències internacionals i debats de l’ONU. En l’àmbit regional, analitzarà el seu compromís a través d’estudis de casos a Amèrica del Sud i del Nord (Brasil i Estats Units), Europa (Itàlia), Àsia (Filipines) i Àfrica (Sud-àfrica). L’anàlisi es basarà en mètodes i pràctiques històrics, amb enfocaments també des de les humanitats ambientals i l’ecologia política. També integrarà la història oral «per comprendre en profunditat les trajectòries vitals dels membres clau de l’Església implicats en les negociacions mediambientals, així com les experiències de base, sovint gairebé invisibles en les fonts escrites», detalla Armiero. A més, inclourà metodologies inspirades en la ciència ciutadana.

Per dur a terme el projecte, l’investigador comptarà amb un equip de cinc estudiants de doctorat, un postdoctorat i un assistent de recerca, que rebran suport de quatre investigadors principals, expert cadascun en un dels estudis de cas, i un consell assessor ètic amb dos destacats teòlegs, un d’Oxford i un altre de Ciutat del Cap. Entre els materials que es volen produir amb el projecte destaquen un repositori d’historial oral d’accés obert i un vídeo documental.

Actualment, Marco Armiero és professor d’investigació ICREA a l'Institut d'Història de la Ciència de la UAB. És un destacat expert en història ambiental i ha investigat àmbits com la història de l’ecologisme, la justícia mediambiental i la política de la natura. «Amb aquest projecte m’endinso en un nou camp de recerca, si bé tot el meu treball anterior m’ha preparat per a aquest nou terreny, en què hi ha una llacuna bibliogràfica gegantesca», assenyala l’investigador.

Tant CORNERSTONES com CATCH començaran el 2026. Estaran dotats amb uns 2,5 M€ cadascun i tindran una durada de cinc anys.