Caracterització dels residus

Caracterització dels residus

La caracterització dels residus és fàcil si se’n coneix la composició. Els productes i els residus que no estan identificats són els que comporten més problemes i suposen més costos a l’hora de fer-ne la gestió.
 
De totes maneres, no cal conèixer-ne la composició exacta per a fer-ne una caracterització suficient, que ens pot aportar molta seguretat en la manipulació posterior.
 
Les principals característiques necessàries per a classificar un residu són les següents:

▪ Descripció física. Cal determinar-ne l’estat (sòlid, líquid, pastós), el color, la consistència o la viscositat, el nivell d’opacitat (per als líquids), si és una mescla immiscible o no, etc.
▪ Reactivitat a l’aigua. Afegiu una petita quantitat de residu en pocs mil·lilitres d’aigua i observeu els canvis (temperatura, gasos...).
▪ Solubilitat en l’aigua. És soluble? És més dens que l’aigua (flota o s’enfonsa)?
▪ pH. És recomanable fer una mesura amb el pH-metre d’una dissolució aquosa al 10 %.
▪ Inflamabilitat. Apliqueu fonts de calor en petites quantitats i predetermineu si són inflamables o combustibles.
▪ Presència d’oxidants: Hi ha tests amb indicadors de paper que canvien de color quan es mullen amb la dissolució.
▪ Halògens: Test de fil de coure a la flama (color verd).
▪ Presència de sulfurs, cianurs, material radioactiu...

És important que el residu, encara que sigui desconegut, estigui mínimament caracteritzat per tal de poder prendre les precaucions bàsiques a l’hora de manipular-lo i transportar-lo.