"Per a mi la llengua ha estat una eina d'integració"

21/07/2021

Parla’ns una mica de tu

Em dic Nelson, tinc vint-i-set anys, vaig néixer a Hondures i vaig arribar aquí a Catalunya ja fa cinc anys. Estic estudiant Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Vaig escollir aquest grau perquè m'agraden molt les llengües i penso que si t'agrada estudiar, sempre ho faràs bé.

Quant fa que formes part de la comunitat estudiantil?

Jo vaig començar a l'octubre perquè vaig fer la inscripció i la convocatòria que em pertocava en aquell moment era la de setembre, no la de juny o maig. A finals de setembre, l’oficina de la universitat va concedir-me la plaça i vaig sufragar les despeses de les taxes universitàries mitjançant l'ajuda de la FAS.

I com vas conèixer la FAS?

Jo vaig conèixer la FAS perquè vaig llegir que donaven suport i beques als estudiants de la universitat. Com que sóc refugiat, vaig fixar-me que el meu perfil encaixava en aquell moment a les ajudes que brindava la FAS.

Quins suports o ajuts econòmics has rebut del programa d'Acollida?

He rebut suport de diverses maneres. Els més importants o més rellevants són el suport educatiu i orientatiu.  Perquè fins que no t'adones que existeix tota aquesta informació, no pots començar el tràmit de sol·licitud. I un altre suport important és la reducció o eliminació de les taxes universitàries, perquè jo no me les puc permetre. Com que sóc estudiant internacional, tot i tenir una feina a mitja jornada, la taxa que he de pagar es duplica o cuadruplica i no tinc la capacitat per gestionar-ho.

Com t'ha ajudat rebre una beca Enginy?

M'ha ajudat a cobrir totes les despeses que es generen un cop matriculat a la carrera. Per despeses em refereixo a la targeta de transport, material escolar (fotocòpies, llibres de text, etc)

Què és el que més t'agrada de la teva carrera?

El que més m'agrada és poder tenir l’eina de poder transmetre o traduir en aquest cas un missatge d'una llengua cap a l'altra, per exemple de l'alemany o el francès al castellà. Això seria el que més m'agrada del grau que estic fent.

I d'estudiar a la UAB?

M'agraden molt els meus companys. Crec que m'he trobat amb un ambient molt juvenil, amb gent molt oberta i de tot arreu. Em fa la sensació que més enllà de les diferències culturals, nacionalitats i tot això hi ha un espai de retrobament que és molt agradable. La veritat és que estic molt content.

Pel que fa al professorat, una de les coses que més m’agrada és que els professors són molt professionals. I no són la imatge de professors seriosos i estrictes, sinó que s’esforcen per crear llaços amb l’objectiu d’establir confiança, generar debat, plantejar diferents opinions, etc.

Quins són els teus objectius de futur?

M'agradaria trobar una altra feina que no sigui de cambrer. Una feina que m'ajudi a créixer en l’àmbit professional i a més a més, que  m'obri portes al mercat laboral. També m'agradaria fer un màster en traducció especialitzada. M’interessa el tema de la recerca, més concretament traduccions de recerca del món mèdic. Veig una possible sortida laboral en aquest context. Addicionalment, també vull viatjar o viure o fer un Erasmus a Alemanya o Àustria. I espero que trobi l’oportunitat de fer-ho. Ja veurem què passa.

Com creus que la UAB podria millorar a l'hora d'acollir persones en cerca de refugi?

Jo penso que podrien ajudar a possibles candidats o futurs candidats a difondre la informació dient a la gent sobre les oportunitats que hi ha a la seva disposició. Jo començaria per això, perquè malgrat que l'ajuda hi és, no tothom ho sap.

Quines dificultats has hagut d'afrontar a causa de la teva situació?

La primera dificultat va ser administrativa. El fet de sol·licitar protecció internacional a Espanya és molt complicat, és a dir, que l'Estat et doni l'estatut de refugiat. Avui dia, no entenc per què. Imagino que ha de tenir a veure amb l'entrega de proves i demostrar que el teu cas està molt ben justificat. A més a més, hi ha molta desinformació entre les administracions i això crea estrès i frustració.

Per altra banda, una altra de les majors dificultats és la de trobar un pis i que et facin un contracte. Darrere d'aquest contracte et demanen nòmina i una estabilitat laboral. Aquí ja entrem tots al món de l'habitatge i les dificultats que hi ha.

Destacaria per tant l'habitatge i la desinformació entre les administracions.

Hi ha alguna cosa que vulguis afegir?

M'agradaria afegir el tema del català. Jo vaig començar a aprendre Català quan vaig venir a viure a Girona. A Girona vaig fer una immersió lingüística en el meu dia a dia, perquè potser és un lloc menys internacional que Barcelona. Si faig aquesta entrevista en català com a exemple de repte assolit i també per llençar un missatge als futurs estudiants independentment de la situació administrativa o d'on vinguis, que amb esforç i pràctica es pot dominar. Penso que les llengües són eines d'interacció social i a la llarga d'integració al lloc on visquis. 

Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS