Margot Pujal i Llombart: "Per desplaçar el paradigma de salut binària, s'està construint i recuperant una psicologia per a la igualtat i la diversitat"

"En dones trobem ansietat, intents autolítics, problemes amb el cos o consum de substàncies i addiccions invisibilitzades, les quals s’originen en discriminacions i violències basades en el gènere"- Margot Pujal i Llombart

Avui 6 de març de 2024, a les 12. 00 h, la sala d’actes del rectorat ha obert les portes per commemorar el Dia de les Dones Treballadores. La secretària general, Esther Zapater, inaugura la jornada amb un breu discurs sobre les desigualtats de gènere a la ciència i al coneixement. Segons les seves paraules, “la representació de les dones disminueix al llarg de la carrera acadèmica en les escales més altes de reconeixement. Tot i que les dones representem un 59% de les persones que actualment es graduen a les universitats catalanes, la presència d’elles es redueix considerablement en la presidència de projectes de recerca o catedràtiques”.  

La secretària general també ha subratllat els eixos d’actuació de l’Observatori el darrer any. Durant 2023, el grup de treball de la comissió negociadora ha continuat amb l’elaboració del I Pla d’Igualtat en matèria laboral. Com la diagnosi ja s’ha finalitzat, actualment s’hi dedica a dissenyar les mesures que ha de contenir. En paral·lel, també ha continuat impulsant i fent el seguiment del IV Pla d’Acció per a la Igualtat de Gènere. Altres tasques rellevants han estat la promoció de campanyes de sensibilització, accions formatives i l’aplicació del protocol contra l’assetjament.  

Zapater ha cedit la paraula a la directora de l’Observatori per a la Igualtat, Maria Prats, per presentar els principals resultats de la diagnosi per a l’elaboració del V Pla d’Acció per a la Igualtat de Gènere. D’aquesta manera, Prats ha proporcionat una visió detallada de les desigualtats de gènere en el personal treballador de la UAB. En el cas del personal docent i investigador (PDI), hi ha un 4% més d’homes que de dones. En el cas del PDI, predomina la contractació temporal (70,6%) de professorat associat (37,2%) amb jornades laborals parcials (52%).   

En la carrera acadèmica, la infrarepresentació femenina és palpable. La diagnosi revela una gràfica tisora, en la qual les dones predominen a principi de la carrera investigadora i estan en minoria en les posicions més altes. De fet, només el 30% del professorat catedràtic de la UAB són dones. Aquesta segregació vertical també és present en el PTGAS. Tot i que la plantilla administrativa és en un 63,3% femenina, les dones estan infrarepresentades en els alts càrrecs. En el cas de l’equip de govern o els sindicats, les xifres són més paritàries. Malgrat això, una mirada retrospectiva mostra que la participació de les dones a la UAB continua creixent des del primer Pla d’Acció per a la Igualtat l’any 2006.  

En el cas de l’alumnat de la UAB, més dones estudien un grau, un màster o un doctorat; ja que representen més del 60% del total de persones matriculades, particularment a les facultats d’Educació, Psicologia i Medicina. En canvi, malgrat els esforços d’incloure més dones a les STEM, els homes són més presents a l’Escola d’Enginyeria, a la Facultat de Ciències i a la d’Economia i Empresa.  

Les violències masclistes i LGTBI-fòbiques han estat prioritàries per a la unitat d'igualtat. Com argumenta Maria Prats, directora de l'Observatori, "han augmentat els casos que atenem, perquè les campanyes de sensibilització han estat exitoses, i la gent confia en nosaltres quan es troba en aquesta situació". En els últims vuit anys, han acompanyat 142 casos, dels quals més de la meitat han estat a partir de 2020. Segons les xifres aportades, 91,5% d'aquestes situacions les pateixen dones, 83,1% de les quals eren alumnes. Prats s'ha fixat en les situacions d'assetjament més recurrents a la UAB: violència en la parella (33,1%), assetjament sexual (23,2%) i agressió sexual o violació (13,4%). Per fer front, l'Observatori disposa de diversos mecanismes, com el protocol d'assetjament o l'atenció psicològica. Enguany, també ha impulsat l'espai de treball de les masculinitats, per incloure els homes en el compromís de la UAB per erradicar les violències masclistes i LGTBI-fòbiques. 

L’Observatori també ha volgut fer èmfasi en les opinions de la comunitat UAB sobre els seus recursos, la conciliació de la vida laboral amb la familiar i la perspectiva de gènere als espais de la universitat. Segons l’enquesta que ha dut a terme, les polítiques d’igualtat més desconegudes són el protocol de canvi de nom sentit i l’assistència psicològica a les víctimes de violència masclista o LGBTI-fòbica. D’altra banda, en aquesta enquesta un 61,5% de les persones han afirmat que tenen necessitats de conciliació entre la vida laboral i la personal. Pel que fa als espais, el 42% considera que no hi ha opcions de lavabos pel gènere no binari. A més a més, el 43% demana més dotació de material higiènic als lavabos, així com incloure una pica a l’interior del lavabo per la neteja d’aquests productes. En el cas de la lactància, dos terços de les persones enquestades van respondre que en necessiten un espai al seu centre de treball que estigui adaptat per a aquesta activitat. 

Després de la presentació de les dades de la diagnosi, la Dra. Patricia Amigot Leache, de la Universitat Pública de Navarra, ha pronunciat un discurs per homenatjar a la Dra. Margot Pujal i Llombart, la seva directora de tesi i companya. Amigot ha volgut remarcar les aportacions de Pujal des de les perspectives feministes i la mirada crítica. També ha destacat que ha estat pionera en el desenvolupament d’una teoria i d’una anàlisi que incorpora l’emocional, el desig i la corporeïtzació. D’aquesta manera, Pujal ha explorat les experiències de dolor i malestar vinculades als condicionants de gènere. 

A continuació, s’ha projectat un vídeo homenatge en què persones importants de la carrera de Pujal han compartit experiències i anècdotes sobre ella. Margot Pujal i Llombart és professora titular del Departament de Psicologia social i coordina el grup de recerca DES-Subjectant.GESPI. L’any 2014 va impulsar el Centre Joan Rivière a la Facultat de Psicologia dedicat a la formació, la recerca i l’assessorament en perspectiva de gènere en l’àmbit de la psicologia. Des del 2017 fins al 2023, també ha estat responsable de polítiques d’igualtat a la facultat on treballa, col·laborant amb l’Observatori. 

Un cop el rector li ha lliurat el premi de reconeixement, Pujal ha fet un breu discurs en què ha recorregut els seus quaranta anys en la recerca, els seus orígens, els seus referents i les línies de recerca que ha seguit. Epistemòlogues com Evelyn Fox Keller o Donna Haraway, han marcat la seva carrera per apropar-la al pensament feminista postestructuralista. Tal com Pujal diu, s’ha centrat en “construir una mirada analítica, que relacioni els estudis de gènere, la psicologia i les ciències de la salut, per poder aprofundir i afinar sobre les desigualtats a la salut mental”. De fet, “en dones trobem ansietat, intents autolítics, problemes amb el cos o consum de substàncies i addiccions invisibilitzades, les quals s’originen en discriminacions i violències basades en el gènere”, segons explica la doctora. “Per desplaçar aquest paradigma de salut binària, s’està construint, i alhora recuperant de l’oblit, una psicologia per a la igualtat i la diversitat”, declara Pujal. Tot aquest treball ha estat en el marc del grup de recerca DES-Subjectant.GESPI però també en col.laboració amb el grup LIS-Estudis socials i de gènere sobre la corporalitat.    

Per cloure la XIX Jornada en commemoració del 8M, el cor de cambra de la UAB ha fet una breu actuació i el rector, Javier Lafuente, ha compartit unes paraules. Lafuente: “Gràcies al compromís individual i col·lectiu de la nostra comunitat, la UAB és una universitat pionera i de referència en la defensa dels drets de les dones i de la igualtat de gènere”.