Una tesi doctoral de la UAB posa en valor les compositores pioneres de Catalunya

11/03/2020

Una tesi doctoral de la UAB posa en valor i mostra l’excepcionalitat de l’obra creadora musical d’un grup de dones nascudes al llarg del segle XIX -entre els anys 1810 i 1880- a Catalunya. És el primer treball exhaustiu de recerca sobre aquestes dones, que per la seva classe social van tenir accés a la cultura i van compondre música. “Les compositores catalanes del segle XIX: un impuls creador” ha estat realitzada per Maria Teresa Garrigosa, amb la direcció del catedràtic del Departament d’Art i de Musicologia Francesc Cortès. La tesi aporta, a més, una visió generalista del context social de la dona al segle XIX.

La recerca ha permès formar una llista de vint-i-cinc compositores, gairebé totes nascudes a Barcelona, tot i que també a Sabadell, Terrassa, Figueres, Palma i Milà, que van dur a terme una creació musical significativa al segle XIX i, sobretot, tombant dels segles XIX al XX, durant el modernisme català, un moment de transformació política, social i cultural en què van jugar un paper important. 

Garrigosa ha sistematitzat i indexat així un repertori que no s`havia estudiat fins ara, que inclou un total de 500 obres i que comprèn des de la primera compositora de la qual hi ha referència, Maria Dolors Vedruna (1810-?), fins a la darrera de que és objecte aquesta tesi, Maria Lluïsa Ponsa (1879-1919), passant per Maria Lluïsa Casagemas (1873-1942), considerada la més professional de totes.

“L’índex està format per divuit obres de cinc compositores de la primera meitat del segle XIX, tot i que sabem que se’n van escriure més per articles en premsa de l’època, del títol de les quals no hem pogut disposar,. De la segona meitat del segle hem incorporat les obres de vint dones més. Falta, tanmateix, trobar i poder indexar dues-centes obres de Maria Lluïsa Casagemas, de qui només n’hem pogut referenciar cent. Podem dir, doncs, que la xifra de composicions que van escriure aquestes dones superarien de llarg les set-centes”, explica Maria Teresa Garrigosa.

Troballes musicals

La tesi realitza nombroses aportacions noves al bagatge musical català del període estudiat. Com ara que la primera obra musical escrita per una dona va ser Música para pianoforte (1820), de Maria Dolors Vedruna, que va veure les seves obres interpretades a un espai privilegiat com era el del Teatre de la Santa Creu. També el primer lied català d’una dona: Suspirs (1876) d’Agnès Armengol (1852-1932), que en va compondre la música i la lletra. I especialment la troballa de la partitura d’Schiava e Regina, de Maria Lluïsa Casagemas, la primera dona a escriure una òpera Catalunya, l’any 1892, a l’edat de 17 anys, i que ja es va donar a conèixer l’any 2017.

A més, Garrigosa ha trobat la referència d’obres de què, tot i conèixer la seva existència, encara no s’ha trobat la partitura, com la notícia de la segona compositora autora d’una òpera al nostre país: Josefina Abella, que va escriure Glorianda (1897) i que va ser estrenada al teatre pràctic del Liceu –el Conservatori del Liceu- l’any 1898.

Un document únic: el Memoràndum de Lluïsa Casagemas

Entre totes les dones estudiades l’autora ressalta la figura de Lluïsa Casagemas com la compositora que té un concepte completament professional de la seva obra. La recerca ha ajudat a situar en un lloc més just el seu paper excepcional. 

A més de trobar la partitura d’Schiava e Regina mencionada anteriorment, Garrigosa ha tingut accés al seu Memorandum musical, un document únic que la compositora va escriure durant 50 anys, gràcies al qual Garrigosa ha pogut resseguir la seva faceta creativa. Al document hi ha dates de les composicions, correspondència amb cases editorials, opinions personals als comentaris de músics sobre la seva obra, nombre de còpies impreses, programes de concert, articles de premsa i, en definitiva, tot allò que considerava important recollir de la seva trajectòria artística.

Dones compromeses

La tesi reflecteix també com aquestes dones, que procedien d’una classe social culta i de pensaments polítics diversos, van dur a terme canvis amb impacte transformador en la creació artística, la pedagogia i la consciència social. Moltes d’elles van adquirir un compromís important per millorar la situació de les dones, lluitar per uns drets socials més justos i ampliar l’accés de la música a estrats socials més diversos. 

Com a exemples, l’autora destaca Àurea Rosa Clavé, maçona, qui va apropar la música i la cultura a la classe treballadora a través de les seves classes de piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i la direcció de cors. Clotilde Cerdà, compromesa amb totes les causes que considerava justes, la qual cosa li va comportar problemes importants amb la classe dirigent conservadora. O Carme Karr, amb els seus escrits i conferències reivindicant el vot per a la dona i sense la qual no es pot explicar el moviment feminista català.

La música com a professió

“El canvi que va impulsar la Renaixença va facilitar l’accés de les compositores a àmbits que fins a aquell moment els havien estat negats. Van escriure obres per ser interpretades, sobretot en l’àmbit íntim i també a les escoles, amb una finalitat moral i clarament pedagògica. L’objectiu es va complir amb escreix, ja que sabem del cert que n’hi ha un bon nombre que s’interpretaven i es cantaven a les cases on hi havia afició musical”, explica Maria Teresa Garrigosa.

Tot i així, més de la meitat d’aquestes compositores van fer de la música la seva professió, a través de la seva obra creadora per mitjà d’encàrrecs o l’edició i venda de les seves partitures i, essencialment, com a concertistes i pedagogues. L’autora destaca la importància i la quantitat de l’obra musical que cadascuna d’elles va escriure, que va abastar gairebé tots els gèneres: música de cambra, obres per a piano, per a cor, veu i piano, cuplets, música religiosa i un llarg etcètera més.

Un llegat a recuperar i a ampliar

Per fer l’estudi Garrigosa ha bussejat a hemeroteques, biblioteques i arxius fent una recopilació exhaustiva d’informació i documentació, com ara partitures i articles publicats sobre les estrenes de les obres. Pel que fa a la trajectòria vital de les compositores, tot i que gairebé no n’hi ha biografies, ha consultat un gran nombre de bibliografia, diccionaris i articles especialitzats, la informació dels quals ha contrastat i interpretat.

“Investigar sobre aquestes dones excepcionals deixa un camp obert d’infinites possibilitats. Tinc el convenciment que és necessari seguir cercant i ampliant aquest llegat de sensibilitat que van deixar a través de les seves partitures”, assenyala Francesc Cortès. 

“La seva excepcionalitat prové del desig d’integrar-se a aquest món renaixent de la cultura malgrat no comptar a penes amb precedents”, destaca Garrigosa, per a qui “és necessari i urgent recuperar-les, com a compositores, com a artistes, com a intèrprets, com a activistes, i en definitiva com a dones úniques del seu temps”.

La tesi doctoral “Les compositores catalanes del segle XIX: un impuls creador” ha estat llegida per Maria Teresa Garrigosa al Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona dimarts, 10 de març de 2020. La recerca ha estat dirigida per Francesc Cortès, catedràtic del Departament. La qualificació obtinguda ha estat de cum laude.

LListat de compositores estudiades