Una nova varietat lingüística s’obre pas entre els adolescents llatinoamericans a Barcelona

Un equip d’investigadors de la UAB ha identificat una nova manera de parlar entre els adolescents d’origen llatinoamericà, que combina paraules de les diferents variants de l’espanyol a l’Amèrica Llatina amb mots del català i del castellà que es parlen a Barcelona. El "llatí-espanyol", tal com l’han batejat els científics, és emprat també per joves immigrants d’altres orígens.

22/05/2013

Més del 10% dels estudiants de les escoles de Catalunya són immigrants que utilitzen diferents variants de la llengua espanyola. Els nois i noies nouvinguts adopten progressivament el model lingüístic dels seus companys, que generalitzen l’ús del castellà per comunicar-se entre ells i del català com a llengua per a les activitats acadèmiques.

Científics de la Universitat Autònoma de Barcelona han observat que, entre aquests estudiants està sorgint un nou repertori lingüístic, que comparteix característiques de les diferents variants que es parlen a l’Amèrica Llatina. Aquesta parla peculiar, que els investigadors anomenen “llatí-espanyol”, obeeix a les necessitats pràctiques dels joves, i combina les variants de la llengua espanyola a l’Amèrica Llatina amb el castellà que es parla a Barcelona i amb expressions del català.

Entre els adolescents, l’ús d’aquest repertori lingüístic obeeix a la seva necessitat autoafirmar-se, d’identificar-se amb un grup, i d’expressar certa resistència a les formes lingüístiques que l’escola pretén inculcar, tant en català com en castellà. Els investigadors han observat també nouvinguts d’origen no llatinoamericà que adopten les formes del “llatí-espanyol”.

Els investigadors han analitzat també com els mestres perceben i categoritzen aquestes formes. Segons l’estudi, existeix un certa actitud normalitzadora que rebutja l’ús del “llatí-espanyol”, tendeix a admetre l’ús del castellà que es parla a Barcelona i a no donar valor aquesta nova parla. Els científics destaquen que, en molts casos, les escoles ignoren la importància d’aquestes varietats nascudes amb la globalització.

"El 'llatí-espanyol' és un reflex de la multiculturalitat que hi ha a la ciutat de Barcelona", afirma el professor de la UAB Víctor Corona, investigador principal de l’estudi. Per a Corona "la recerca posa en evidencia que el procés de socialització lingüística de les noves poblacions a Catalunya és molt complex, i que existeix també una tendència a la normalització del castellà col·loquial per part dels professors".

A mode d’exemple d’aquest repertori lingüístic, destaca l’accent caribeny en determinades expressions, tot i que l’estudiant no tingui aquest origen; l’ús de la paraula man per designar una persona; el “seseo” i l’aspiració de la s final –observats fins i tot en estudiants d’origen paquistanès-; en combinació amb l’ús d’expressions col·loquials com tío, chivarse, cabreo; o d’expressions en català quan es fa referència al món acadèmic.

L’estudi, publicat a la revista International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, s’ha dut a terme mitjançant l’anàlisi de converses entre estudiants de diversos centres d’educació secundària a Barcelona, durant els anys 2006 al 2009. Han participat els investigadors Víctor Corona i Luci Nussbaum, del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials de la UAB, i Virginia Unamuno, de la Universidad de Buenos Aires. Ha comptat amb el finançament del Ministerio de Educación y Ciencia (projecte SEJ2007-62147-EDUC, 2007-2010) i del Ministerio de Ciencia e Innovación (projecte EDU2010-17859; 2011-2013).