Sala de premsa Premsa i mitjans

Una investigadora de la FTI, Lara Estany, és guardonada per l’IEC per la tesi doctoral “La censura franquista i la traducció catalana de narrativa als anys seixanta”

Institut d'Estudis Catalans
Seu de l'Institut d'Estudis Catalans

Lara Estany, del GETCC (Grup d’Estudis de la Traducció Contemporània al Català), ha guanyat el Premi Rafael Patxot i Jubert per la tesi doctoral “La censura franquista i la traducció catalana de narrativa als anys seixanta”, dirigida per Montserrat Bacardí.

22/05/2020

Per la seva tesi, Estany ha treballat amb més de 288 novel·les i els seus respectius informes de censura

No s’ho esperava, però Lara Estany és una de les guardonades dels Premis Sant Jordi 2020 de l’Institut d’Estudis Catalans. La seva tesi doctoral “La censura franquista i la traducció catalana de narrativa als anys seixanta”, dirigida per Montserrat Bacardí i desenvolupada en col·laboració amb el GETCC (Grup d’Estudis de la Traducció Contemporània al Català), li han valgut el Premi Rafael Patxot i Jubert. Aquest guardó suposa un reconeixement a la investigació minuciosa que ha dut a terme durant diversos anys per a posar llum a la foscor de la censura franquista.

Estany va investigar aquest tema per durant el grau de Traducció i Interpretació a la FTI amb el Treball de Fi de Grau: va centrar-se en els efectes de la censura franquista sobre les novel·les de l’autor nord-americà Norman Mailer. No en va, va seguir explorant aquest tema en el seu Treball de Final de Màster.

I llavors va fer el gran pas amb el seu doctorat: va decidir investigar com els aparells de censura franquista van perjudicar la literatura catalana de la dècada dels seixanta del segle passat. Aquesta investigació la va portar a l’Arxiu General de l’Administració d’Alcalá de Henares, ja que Estany va analitzar els informes de censura de 288 novel·les diferents i, a continuació, les novel·les censurades en si mateixes comparades amb els seus respectius originals. Una extensa tasca que l’ha portat a conclusions interessants i sorprenents a parts iguals.

Com a exemples: la religió era el criteri predominant per als censors, generalment es perseguia molt més tot allò que es considerés com a atac a la moral religiosa o a la decència que no pas a l’exèrcit. D’altra banda, també assenyala com, sobretot durant els primers anys de la dècada, els editors catalans sol·licitaven la publicació o autorització d’obres de les quals estaven segurs que passarien tots els estàndards de la censura. Això la va portar a un descobriment: aproximadament, “només” una quarta part de les 288 obres que va analitzar van patir alguna mena de mutilació literària.

Malgrat que aquesta proporció sigui inferior a la que s’esperava en un inici, Estany ho té clar: els danys que la censura franquista va provocar en la literatura catalana són irreparables i se segueixen arrossegant fins a l’actualitat. No obstant això, investigacions així ens ajuden a saber bé d’on ve i què ha patit la llengua catalana.

Amb tot, des de la Facultat volem transmetre la nostra més sincera enhorabona a la Lara Estany i al GETCC per aquest premi més que merescut: un guardó a una gran investigació. L’enhorabona, Lara!