Recorren la història dels maquis i la seva plasmació a la literatura
05/07/2012
Odette Martínez, membre del GREX, va parlar dels rics fons documentals sobre els maquis que es troben a la Biblioteca de Documentació Internacional Contemporània de Nanterre, a França. La investigadora va comentar com la documentació recollida reflecteix un dels temes tractats al llarg de la jornada: la confrontació entre diferents cultures guerrilleres. Per la seva banda, Canela Llecha, de la Université Paris Ouest, va incidir en la importància de la documentació legal procedent dels advocats que van defensar els lluitadors antifranquistes com una important font per als investigadors d'aquest camp.
Alfonso Cervera, autor de la novel·la Maquis, va centrar-se en el paper dels escriptors davant del relat de la història de la Guerra Civil i la postguerra en un moment, com l'actual, de "proliferació de la novel·la històrica". Segons va afirmar, hi ha dues corrents, que va caracteritzar amb els termes de l'historiador José Carlos Mainer: una "ficció sentimental de la reconciliació" i una "ficció crítica". I va citar el també novel·lista Isaac Rosa per afirmar que "estem optant més per la primera vessant".
El paper de la ficció literària en aquest sentit es basa en que "la invenció requereix d'un punt de vista i l'escriptor construeix la seva història sempre des d'una moral". En opinió de Cervera, s'ha de continuar "reconstruint aquell espai de temps" tant des de la novel·la com des de la memòria i la història. I va reproduir una frase de Jaime Gil de Biedma: "la historia más triste es la historia de España, porque acaba mal".
Francisco Martínez López, conegut com "Quico", va parlar de la seva experiència com a persona implicada en el moviment guerriller de resistència al règim de Franco, que va començar des de la seva infància, a la comarca muntanyosa d'El Bierzo. Quico, que va recollir les seves vivències al llibre Guerrillero contra Franco, va explicar com es va anar formant una cultura guerrillera recolzada, en bona mesura, en la solidaritat dels habitants dels pobles de les zones d'activitat resistent, que va permetre organitzar una "basta xarxa de suports". El propi Quico, que pertany a una generació que no va viure la guerra, va començar donant recolzament al moviment guerriller des de petit.
En la seva intervenció, va glossar la gestació de la Federació de Guerrilles i va tractar les diferències amb la cultura guerrillera que hi havia a la zona de Llevant o el rebuig que van provocar en alguns sectors de combatents els mètodes més militaritzats que van arribar de l'estranger, és a dir, de les persones incorporades al moviment que venien de lluitar abans amb la resistència francesa. Quico va subratllar també la pluralitat política que va caracteritzar la Federació.