Sala de premsa Premsa i mitjans

"Quan faig una pel·lícula, vull desfer-me dels meus prejudicis"

Jaime Rosales va presentar Hermosa juventud, el seu últim llargmetratge, el 22 de maig passat a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. Es va projectar la mateixa còpia de treball que, només uns dies abans, havia estat exhibida a la secció "Un certain regard" del festival de Cannes. El cineasta es va mostrar especialment interessat en copsar l'opinió dels estudiants: "Creieu que interessarà a la gent de la vostra generació?", els va interrogar. La pròpia pel·lícula, un "retrat de la gent de vint anys", es basa sobretot en allò que els protagonistes poden aportar des de la seva experiència generacional. Hermosa juventud s'estrena als cinemes comercials el proper 30 de maig.

27/05/2014

El realitzador va emfatitzar que "no volia fer una pel·lícula des del punt de vista de la meva generació sobre l'altra", és a dir, sobre les persones de vint anys de classe treballadora que lluiten per sortir endavant a l'Espanya actual. Hermosa juventud relata las vicissituds d'una parella que pateix els efectes de la crisi (la desocupació, la falta d'expectatives vitals, etc.) alhora que que veu néixer el seu primer fill. Les necessitats els empenyaran a buscar alternatives com ara l'extorsió, l'emigració o la incursió en el cinema porno.

Per captar la realitat d'aquesta generació, Rosales va investigar abundantment tot parlant amb persones amb realitat properes a allò que reflecteix el film (depenents, porters de discoteca, etc.) i es va envoltar d'un equip molt jove. Hermosa juventud (títol "falsament irònic", segons el director) ha estat la primera pel·lícula per a bona part de les persones que van participar al rodatge. Entre els intèrprets, Rosales va utilitzar tant actors professionals com actors "naturals". Especialment amb els segons, va treballar amb un alt nivell d'improvisació als diàlegs, segons va explicar.

El cineasta estava particularment interessat en conèixer les impressions dels estudiants de ciències de la comunicació per ser de la mateixa edat que els protagonistes. Els alumnes van expressar les seves opinions sobre el valor de la pel·lícula i les seves implicacions ètiques, tot preguntant també a Rosales sobre el seu plantejament: "Jo defenso tots els meus personatges", va explicar. "Quasi sempre plantejo les escenes de conflicte de manera que s'entengui el punt de vista dels dos".

Per a Rosales, la realització del film ha implicat un procés d'aprenentatge. "Quan començo una pel·lícula, tinc prejudicis, i la meva pròpia ideologia. En fer-la, vull desfer-me d'ells". En suma, Rosales va caracteritzar Hermosa juventud com una pel·lícula "feta a dues mans", és a dir, per ell i pel jove equip que va treballar davant i darrera de la càmera. I va reflexionar que "la relació entre grans i joves és fonamental per al procés civilitzatori".

El director va poder comentar també alguns detalls de la seva filmografia anterior, va explicar quins són per a ell les tres parts de la "investigació" per fer una pel·lícula (tenir una història, elegir una forma fílmica i buscar un pressupost) i va dissertar sobre el valor del festival de Cannes, que va qualificar com "una gran maquinària de resistència davant d'un rival molt més poderós".

Ozu, Bresson, Dreyer

Josep Maria Català, degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació, va celebrar que el cineasta "presenti el seu treball" a la Universitat i va elogiar el cinema "molt particular" de Rosales, que va considerar hereu de l'estil trascendental caracteritzat per Paul Schrader en relació a Yasujiro Ozu, Robret Bresson i Carl T. Dreyer, cineastes que "van destil·lar llenguatges personalíssims i potentísims amb recursos modestos".

Per la seva banda, Nuria García, directora del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat, va considerar la presentació d'Hermosa juventud a la UAB una "bona notícia tant per l'acte en sí mateix como por el tema de la obra", i va reflexionar que la joventut és ara un tema "més necessari que mai". García va citar també una frase al respecte de Pablo R. Picasso: "Porta temps arribar a ser jove".