Presentació del llibre “Silencios y deslealtades. El accidente militar de Palomares: desde la Guerra Fría hasta hoy”
25/11/2019
Silencios y deslealtades El accidente militar de Palomares: desde la Guerra Fría hasta hoy, publicat per l’editorial Laertes, analitza l'accident nuclear de Palomares de 1966, considerat pels EUA l'accident atòmic més important fins al desastre de Txernòbil. El llibre s'estructura en una sèrie d'entrevistes realitzades pel professor Salvador López Arnal a José Herrera Plaza, signants de l'obra.
Els autors del llibre, juntament amb els investigadors del CEHIC Clara Florensa i Xavier Roqué, presentaran l’obra el proper dijous, 28 de novembre, en el marc del cicle de Seminaris del Centre d'Història de la Ciència. També es projectaran uns minuts del documental Operación Flecha Rota i imatges històriques de l'accident amb muntatge a càrrec de José Herrera. L’acte tindrà lloc a les 11.30 al Centre d’Història de la Ciència.
El gener de 1966, en plena Guerra Freda, van topar al cel de Palomares (Almeria) un avió cisterna i un bombarder estratègic nord-americà B-52. Van caure quatre bombes termonuclears, cadascuna d'elles 75 vegades més potent que la bomba d'Hiroshima, i van causar la contaminació radioactiva d'una extensió de territori sense precedent. Dues de les bombes van contaminar una mica més de 400 hectàrees; una altra va restar perduda en les profunditats del Mediterrani durant 80 dies. Els EUA i Espanya van executar una descontaminació precipitada i parcial que va deixar diversos quilograms de plutoni a la zona.
L'obra analitza les conseqüències de l'accident i com les persones afectades es van convertir fins avui en ciutadans de segona classe per als dos països implicats. Palomares segueix tenint prop de 41 hectàrees contaminades per plutoni i americi, a l'espera d'una descontaminació que no arriba. L'accident continua sent un dels successos més foscos i desconeguts de la dictadura, ple de falsos mites i llegendes, i moltes coses que amagar. La desclassificació de part de la documentació en aquests últims anys ha permès qüestionar la història oficial, sostinguda indistintament, gairebé sense matisos, en dictadura i en democràcia. Palomares és una història oberta, enquistada durant més de mig segle, un assumpte per resoldre.
José Herrera Plaza (Almeria, 1955). Des de 1986 ha realitzat el seguiment de la problemàtica de l'accident i les seves conseqüències. Ha escrit nombrosos articles històrics en diferents mitjans sobre aquest tema. Va dirigir el llargmetratge documental Operación Flecha Rota el 2007 i és coautor del llibre homònim, coorganitzador de dues exposicions al Centro Andaluz de la Fotografía sobre l'accident (2003 i 2016) i autor de el llibre de referència i consulta: Accidente Nuclear de Palomares. Consecuencias (1966-2016).
Salvador López Arnal (Barcelona, 1954) és membre del CEMS (Centre d'Estudis de Moviments Socials) de la Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat, al costat del professor Eduard Rodríguez Farré, Casi todo lo que usted desea saber sobre los efectos de la energía nuclear en la salud y el medio ambiente (2008) i Crítica de la (sin)razón nuclear. Fukushima, un Chernóbil a cámara lenta (2018) amb Edicions d'Intervenció cultural. Col·labora usualment amb les revistes El Viejo Topo, Papeles de relaciones ecosociales y del cambio global i rebelion.org.