Noves troballes a La Draga
03/07/2013
Aquesta campanya ha iniciat l’excavació d’un nou sector on les primeres excavacions dels anys 90 van localitzar una gran quantitat de construccions de pedra. Els treballs d’enguany han permès documentar una gran construcció feta amb blocs de travertins que ocupa una bona part del sector nou d’excavació, de pràcticament 80 metres quadrats. Els arqueòlegs es plantegen que es tracti d’un gran enderroc d’un sòcol d’una cabana o bé un condicionament del terra aigua mollenc per tal de poder circular.
Els treballs han aportat gran quantitat de restes arqueològiques entre les quals destaquen entre altres: nombrosíssimes restes de fauna consumida, eines de sílex, un taller de denes de collaret de petxina i un fragment d’un braçalet de marbre. En aquest sentit, cal destacar que els braçalets de marbre de la Draga i els altres objectes d’ornamentació (denes de collaret, penjolls, anells...) són el conjunt més ben conservat de tot Catalunya i uns dels més importants dels poblats del neolític antic del Llevant Peninsular.
D’altra banda, han finalitzat els treballs en el sector obert l’any 2010 amb l’extracció dels pilars de fusta que sustentaven les cabanes neolítiques. Alguns d’aquests pilars tenen un estat de conservació excepcional amb 2 metres de llargada i extrems apuntats. La distribució del més d’un de miler de pilars, estaques i taulons ha permès identificar sobre el terreny estructures en fusta, vestigis de les antigues construccions, totalment inèdites a la Península Ibèrica on generalment els escassos elements arquitectònics conservats són de pedra. L’estudi dels elements arquitectònics permetrà documentar les tècniques constructives de fa 7300 anys i els coneixements tecnològics per al treball de la fusta.
En la campanya d’enguany hi han participat més de 70 persones procedents de diferents universitats i centres de recerca de Catalunya, Valladolid, Navarra, Saragossa, Canàries i França. Les excavacions han estat coordinades pel Museu Arqueològic de Banyoles, amb la participació de la UAB, l’Institució Milà i Fontanals del CSIC, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica. Els treballs han comptat amb finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del Ministerio de Economia y Competitividad.
El poblat neolític de la Draga
La Draga és un jaciment arqueològic que correspon a un assentament d’una de les primeres comunitats camperoles del nord-est de la Península Ibèrica. Es tracta d’un assentament localitzat a la vora oriental de l’Estany de Banyoles i datat entre 5400-5000 aC. El jaciment ocupa uns 8000 metres quadrats amb un front de 100 m arran de l’estany i una amplada d’uns 80 m en direcció est. Una part del jaciment, l’antiga platja neolítica, està actualment sota les aigües de l’Estany, mentre que les altres zones excavades es troben en terra ferma.
El jaciment de la Draga és excepcional per la seva antiguitat, que el situa entre els més antics del Neolític Peninsular, per tractar-se d’un assentament a l’aire lliure amb una certa continuïtat de l’ocupació i per les seves excel·lents condicions de conservació. El nivell arqueològic es troba cobert pel nivell freàtic i per aquest motiu es donen condicions anaeròbiques que afavoreixen la conservació de la matèria orgànica. Aquesta circumstància fa de la Draga un jaciment únic tant a la Península Ibèrica, ja que es tracta de l’únic d’aquestes característiques conegut ara per ara com a la resta d’Europa, ja que és uns dels pocs assentament lacustres datats en el VI mil·lenni aC.