Sala de premsa Premsa i mitjans

Les polítiques de cooperació han de reforçar l'atenció a la construcció de pau

Polítiques de cooperació per a la pau. Anàlisi comparada de les polítiques públiques catalanes i val

Segons un estudi de l'IGOP i l'ECP, les polítiques públiques de cooperació a Catalunya i València haurien de reforçar l'atenció als seus impactes sobre conflictes i pau. Les investigadores Míriam Acebillo i Cécile Barbeito han presentat els resultats de l'informe Polítiques de cooperació per a la pau. Anàlisi comparada de les polítiques públiques catalanes i valencianes (2015-2019).

08/09/2021

Les polítiques d'ajut oficial al desenvolupament de les administracions públiques intervenen majoritàriament en contextos de conflicte armat però estan poc adaptats a les necessitats específiques que suposa aquest fet. És una de les conclusions d'un informe elaborat per l'Escola de Cultura de Pau i l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB que va ser presentat el 8 de setembre passat per les seves autores, Míriam Acebillo (IGOP) i Cécile Barbeito (ECP).

L'informe es centra en les polítiques endegades des de les generalitats de Catalunya i el País Valencià i des dels ajuntaments de Barcelona i València, especialment des de l'any 2015 fins ara. Segons va explicar Barbeito, l'especificitat dels objectius relacionats amb la construcció de pau està reflectida a nivells diferents a les diferents administracions, sent les més compromeses aquelles polítiques enfocades a "pal·liar les causes o les conseqüències del conflicte armat".

Acebillo va explicar que totes les administracions estudiades "han augmentat el percentatge de països en situació de conflicte" entre les seves actuacions. Entre altres resultats de l'estudi, la investigadora ha destacat que, en aquests darrers anys, ha guanyat molta més visibilitat la problemàtica relacionada amb els desplaçaments forçats de persones. I, entre les recomanacions que va suggerir, Acebillo va afirmar que cal adaptar els instruments de cooperació als contextos de conflicte armat, així com la capacitació dels agents de cooperació.

D'altra banda, pel que fa a les quatre administracions analitzades, l'informe destaca que l'entrada de nous governs l'any 2015 va suposar canvis en aspectes com el compromís per assolir el 0'7% del pressupost per a cooperació, per exemple, però no va comportar canvis significatius en accions de construcció de pau ni en la sensibilitat específica envers els contextos de conflicte.

No obstant, cal subratllar també, segons l'informe, que les administracions estudiades desenvolupen actuacions destacades que contribueixen a la pau, com ara vetllar per la coherència de polítiques (per exemple, reduir la col·laboració amb entitats que es lucren de països en guerra), protegir persones amenaçades o en situació de desplaçament forçat, o treballar perquè les dones facin front a les diferents formes de violència que pateixen.

L'acte de presentació va ser moderat pel president de l'Institut Català Internacional per la Pau, Xavier Masllorens, i va coincidir amb la celebració del Dia Internacional de les Persones Cooperants. Masllorens va destacar, en la seva presentació, que les polítiques públiques "no són mai neutrals" i que qualsevol iniciativa que eviti un "punt de vista de dominació" i estigui "enfocat a la dignificació de la vida de les persones" contribueix "molt positivament a la construcció de pau".

Més informació: Polítiques de cooperació per a la pau. Anàlisi comparada de les polítiques públiques catalanes i valencianes (2015-2019)

Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS

  • Pau, justícia i institucions sòlides