La falla d'Amer sorprèn als geòlegs

Investigadors del Departament de Geologia i del Gabinet Geològic d'Anàlisi Territorial i Ambiental de la UAB -GATA-, liderats per Mario Zarroca, han caracteritzat la falla d'Amer i el subsòl de la població homònima, identificant trencaments en el terreny i zones d'emanació de gasos que relacionen amb la seva activitat sísmica. Ho han fet amb una metodologia innovadora que comprèn informació historicobibliogràfica –la falla va provocar el 1427 la sèrie de terratrèmols més intensos de Catalunya- i un estudi geomorfològic molt detallat en què també s'ha mesurat l'emanació de gasos endògens de la zona.

16/07/2012

L'estudi indica que la falla no té un únic plànol de trencament, sinó múltiples, constituint un sistema geològic de gran complexitat que continua tenint potencial per poder generar terratrèmols. Els geòlegs han localitzat els plànols de la falla amb major potencial sísmic, així com fractures i zones en les quals es produeix circulació de gasos endògens, que es poden haver generat a diversos quilòmetres de profunditat.

Els investigadors han analitzat emanacions de gasos en els voltants d'un paratge conegut com Font Pudosa. “Sabem que les fonts riques en CO2 poden estar relacionades amb zones de falla. El que no és tan conegut és que alguna d'aquestes emanacions pot venir acompanyada d'altres gasos, com el radó i el toró, que ens poden proporcionar informació sobre el potencial sísmic d'aquestes falles”, explica Mario Zarroca.

En la recerca també han comprovat que la fractura coneguda com l'Esquerda de l'Infern coincideix amb la traça d'un dels plànols principals de la falla. La hipòtesi més probable que es contempla és que podria haver format part de les esquerdes que van travessar la muntanya entre Amer i Lloret Salvatge i que, segons les cròniques històriques, van generar sortides de gasos i fumaroles blavoses en els terratrèmols de 1427.

“La singularitat d'aquests fenòmens atorga a la investigació un valor social addicional. La seva existència ajuda a ’visualitzar‘ i recordar el risc sísmic existent al nostre territori, en el qual els grans terratrèmols es produeixen després de perllongats intervals d'inactivitat. -comenta Mario Zarroca-. Per això, l'estudi d'indicadors d'activitat sísmica que permetin obtenir informació sobre on i quan es podrien produir és tan important”.

La metodologia utilitzada pels geòlegs en aquest estudi és pionera en el seu àmbit i té un camp potencial d'aplicació important. Els investigadors també han proposat un model conceptual sobre com l'aigua subterrània i els gasos interaccionen, viatgen i es dispersen en el sistema format per la muntanya, la falla i la zona de vall. “En ser tan general, aquest model pot ser fàcilment exportable a moltes altres regions del món”, conclou Mario Zarroca.

Els segments de falla estudiats formen part de la Falla Amer-Brugent, que controla l'enfonsament de la fossa del Empordà i que està també relacionada amb el vulcanisme de la Garrotxa. Donat el seu context sismetectònic, està considerat com un dels sectors amb major potencial sísmic de la Península Ibèrica, només superada per algunes àrees de Múrcia i Andalusia.

Imatge: L'emanació de gasos endògens (CO2, radó i toró) a Amer és molt visible en algunes zones on s'acumula l'aigua procedent, per exemple, de la pluja.