La Facultat de Filosofia i Lletres homenatja els professors que es jubilen enguany
La Facultat de Filosofia i Lletres va homenatjar els professors que es jubilen aquest curs en un acte que va tenir lloc el 19 de juny, a les 11 h, a l'Auditori de la facultat.
22/06/2012
Els professors homenatjats van ser Marta Campo, Jordi Cors i Paco Cuartero, del Departament de Ciències de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana; Manuel Jorba, del Departament de Filologia Catalana; Josep Puig, del Departament de Geografia; i Luis Alberto Blecua i Francisco Rico, del Departament de Filologia Espanyola. Cadascú va ser presentat per un company de departament, que van ser, respectivament, Isabel Rodà, Jaume Medina, Jordi Pàmias, Enric Cassany, Antoni Tulla i Carme Riera. Francisco Rico, que anava a ser presentat per Gonzalo Pontón, finalment no va assistir a l'homenatge.
L'acte va ser presidit per la degana de la Facultat, Teresa Cabré, qui va inaugurar-lo recordant que aquest any s'ha obert una "nova etapa" en el reconeixement del professorat jubilat, doncs ha estat el primer en què se'ls ha fet un homenatge públic i no en la intimitat. Va destacar que, tot i la jubilació de la docència per haver arribat al límit d'edat administratiu, els professors no es jubilen de la recerca, i va desitjar que els seus lligams amb la UAB es mantinguin per poder "aprofitar el seu coneixement".
El primer en ser homenatjat va ser Luis Alberto Blecua, "una de les personalitats més importants de la UAB" segons Carme Riera, qui va destacar "l'honor i el luxe" d'haver-lo tingut 41 anys al Departament i la "sort" de seguir gaudint-lo, ara ja com a professor emèrit. Va afegir que Blecua ha estat un "savi humil" que ha defugit els càrrecs i els premis, tot i haver escrit, entre altres, el Manual de crítica textual (1983), que va representar "un abans i un després" en l'edició de textos filològics. Blecua, en el seu torn, va repassar anècdotes de la seva infantesa i dels seus inicis a la UAB i va ressaltar que la tasca més important de qualsevol docent és que els seus alumnes "estimin" l’assignatura.
A continuació, Isabel Rodà va qualificar la trajectòria de Marta Campo “d'història de fidelitat" vers la numismàtica antiga, disciplina a la qual ja va dedicar la tesi doctoral i, posteriorment, va ser directora del Gabinet Numismàtic de Catalunya, professora associada de la UAB, organitzadora d'exposicions, coordinadora de cursos i responsable de publicacions, esdevenint la "major especialista de Catalunya". Per la seva banda, Marta Campo va destacar que els seus 18 anys de docència a la UAB l'han permès mantenir el contacte amb la gent jove i establir sinèrgies positives entre la universitat i el Gabinet Numismàtic. Alhora, es va felicitar que pot jubilar-se "amb gran pau i tranquil·itat" perquè la UAB mantindrà la numismàtica en el seu pla d'estudis "tot i el Pla Bolonya".
Per la seva banda, Jaume Medina va dir de Jordi Cors que ha sabut combinar ininterrumpidament des de 1977 i amb gran "transparència, honestedat, il·lusió, responsabilitat i humilitat" tasques de recerca, docència i gestió, entre altres, el deganat de la Facultat entre els anys 1987 i 1990. Jordi Cors va començar el seu discurs recitant un passatge clàssic en grec i el va cloure lamentant que la seva retirada "obligada per l'edat" no servís per "estabilitzar" el professorat jove del Departament, les places del qual estan desapareixent dins d'un procés "ruinós" per a la universitat i el país.
Paco Cuartero va destacar que, tot i la jubilació, "els vells filòlegs no moren mai", motiu pel qual serà "un científic perenne" que a partir d'ara es desprendrà de la "farragosa" feina administrativa. Es va mostrar orgullós dels seus tres decennis de docència amb estudiants sempre "renovats, exigents i curiosos" i, especialment, dels seus antics alumnes que ara destaquen en la societat i en el món científic. Jordi Pàmies va destacar la seva vessant humana "d'home de família" i "lector voraç", i va assenyalar que ha estat un docent apassionat "que tornava de classe sempre brut de guix".
A continuació, Enric Cassany va qualificar Jorba de gran savi de la literatura catalana del segle XIX, "d'home de biblioteca i arxiu" i d'erudit en totes les facetes de la vida, incloent els gustos musicals, gastronòmics i viatgers. Jorba, per la seva banda, va afirmar que li complau jubilar-se de la docència habitual per poder dedicar-se exclusivament a les seves àrees de recerca de més interès.
Per últim, Antoni Tulla va elogiar la contribució a les energies renovables de Puig, com a soci cofundador de la cooperativa que va instal·lar el primer aerogenerador de Catalunya i com a activista antinuclear i en favor de les energies verdes. Puig va recordar els seus inicis professionals, en els quals semblava "predestinat a ser enginyer en una central nuclear", i va posar-se a disposició del seus companys per a col·laborar en el futur en projectes conjunts.
Per últim, Antoni Tulla va elogiar la contribució a les energies renovables de Puig, com a soci cofundador de la cooperativa que va instal·lar el primer aerogenerador de Catalunya i com a activista antinuclear i en favor de les energies verdes. Puig va recordar els seus inicis professionals, en els quals semblava "predestinat a ser enginyer en una central nuclear", i va posar-se a disposició del seus companys per a col·laborar en el futur en projectes conjunts.
L'acte va cloure amb una actuació musical de violí i piano i amb el públic assistent cantant el tradicional 'Gaudeamus Igitur'.