La crisi accentua la segregació urbana a Catalunya
25/02/2014
El projecte “Barris desfavorits enfront la crisi: segregació urbana, innovació social i capacitat cívica” té una durada de dos anys (2013-2015) i està coordinat pels investigadors Ismael Blanco, Oriol Nel·lo, Joaquim Brugué i Eduard Jiménez.
Els investigadors han realitzat una anàlisi estadística de l’evolució de la segregació urbana –la separació de diferents grups socials en diferents barris en funció de la seva renda i altres aspectes com nivell educació, origen de població, etc.- entre els anys 2001-2012 a partir de les dades de les més de 5.000 seccions censals que hi ha a Catalunya i han elaborat una sèrie de mapes que constaten la desigual distribució territorial de les conseqüències socials de la crisi i l’augment de la distància entre els barris més acomodats i els més desfavorits. Aquest fet “allunya i desvincula els barris d’alt nivell socioeconòmic de la realitat quotidiana de la ciutat i els seus problemes, el que amenaça la cohesió social”, explica Ismael Blanco.
Tot i així, l'investigador apunta que la segregació urbana no és un fenomen conjuntural que respongui a la situació actual de crisi, sinó un procés que ve de lluny. “L’any 2001 ja hi havia nivells de segregació urbana significatius, tots i que inferior a altres països del nostre entorn, com França”, comenta.
L’estudi ha inclòs sis casos d’estudi de barris perifèrics de Catalunya: Ciutat Meridiana (Barcelona), Bellvitge (L’Hospitalet), Palau i Rocafonda (Mataró), Pardinyes (Lleida), Santa Eugènia i el municipi de Salt (Girona), que mostren que, en general, els barris més vulnerables solen ser aquells més aïllats territorialment i on hi ha més població de nivells de renda baixos i, majoritàriament, d’origen immigrant; és el cas de Ciutat Meridiana o Palau i Rocafonda, on les transformacions durant els anys de la bombolla immobiliària van crear les condicions de vulnerabilitat actuals.
Tanmateix, la situació no arriba a ser del tot insostenible gràcies a les dinàmiques de solidaritat interpersonal entre veïns, el treball solidari d’entitats i el treball conjunt de les administracions i el teixit associatiu, destaca el treball. De fet, els barris més “resilients” (Bellvitge, Pardinyes i Santa Eugènia) són els que històricament han establert dinàmiques de col·laboració entre el teixit veïnal i les administracions locals que han resultat en millores urbanes en les últimes dècades. En canvi, els efectes més devastadors de la crisi en altres barris s’associen principalment a la absència o insuficiència de polítiques públiques per evitar processos de creació de guetos.
Els investigadors han analitzat les respostes ciutadanes a la crisi i han identificat més de 500 experiències d’innovació social sorgides des dels barris per fer front a aquesta situació. Tot i així, apunten que aquestes iniciatives no sempre han sorgit on eren més necessàries i destaquen que les experiències d’aquest tipus no són suficients per fer front a les actuals dinàmiques de segregació i desigualtat urbana. Per això, consideren necessari incloure aquesta problemàtica en el centre de l’agenda de les polítiques públiques en Catalunya i amb una perspectiva d’actuació de mig i llarg termini.
Entre les accions dirigides a protegir els barris més desfavorits, els investigadors mencionen els instruments estadístics de la realitat socioespacial a petita escala, la coordinació de pràctiques d’innovació social i la incorporació de criteris de justícia distributiva territorial en les polítiques socials i urbanes, per tal que els barris més desfavorits tinguin una protecció singular i suport en la distribució dels recursos disponibles.
Per a més informació, es pot consultar el blog del projecte.
Imatge: Els investigadors Oriol Nel·lo i Ismael Blanco, coordinadors del projecte de recerca "Barris desfavorits davant la crisi", i Enric Banda (centro), director de l'Àrea de Ciència i Medi ambient de l'Obra Social "la Caixa"