19/10/2020
Quan hi ha diferències entre cònjuges, més que l'educació, la importància rau en l'estabilitat laboral, i així, són aquelles parelles on la dona té una millor posició laboral que l'home, i no a l'inrevés, les que amb més facilitat decideixen augmentar la família.
En l'article titulat "La fecunditat segons la diferència educativa i laboral entre cónjuges: tant hi fa?", que es publica el dilluns, 19 d'octubre, a la revista divulgativa Perspectives Demogràfiques, els investigadors Xiana Bueno i Joan García-Román es pregunten com incideix la diferència educativa i laboral entre cònjuges a la fecunditat de les parelles a Espanya, un país caracteritzat, d'una banda, per la seva baixa fecunditat i, de l'altra, pels seus alts nivells d'inestabilitat i precarietat en l'ocupació.
Les dades procedeixen de l'Enquesta de Població Activa (EPA), i examinen com han canviat les característiques de les parelles segons la diferència relativa entre cònjuges respecte al seu seu nivell educatiu i participació en el mercat laboral entre 2002 i 2018.
També exploren les diferències de calendari -edat en la qual es tenen els fills- i intensitat -quants fills es tenen- de la fecunditat per a cada tipus d'unió. Els resultats indiquen com són les parelles més ben posicionades (amb estudis, on tots dos treballen, i tenen estabilitat laboral), les que més fàcilment arribarien als dos fills.
Quan hi ha diferències entre cònjuges, més que l'educació, la importància rau en l'estabilitat laboral, i així, són aquelles parelles on la dona té una millor posició laboral que l'home, i no a l'inrevés, les que amb més facilitat decideixen augmentar la família.
Nou paradigma en la composició de les parelles
Les parelles en què tots dos tenen un nivell educatiu elevat (estudis postsecundaris o universitaris), i aquelles en què la dona té un major nivell educatiu que el seu cònjuge han crescut de forma constant en tot el període. Per contra, han decrescut les parelles en què tots dos tenen un nivell educatiu baix o ell té un nivell educatiu més elevat.
L'educació retarda el moment de tenir fills, especialment quan tots dos tenen estudis alts o ella té més que ell. "Així, quan ella registra un major nivell educatiu que el seu cònjuge presenten una fecunditat menor a edats més joves, però recupera nivells propers a la resta de parelles en les edats posteriors", explica una de les autores de l'estudi, Xiana Bueno.
En relació a l'ocupació, el calendari més precoç és el de les parelles on ell està empleat i ella es troba fora del mercat laboral, i el més tardà és el de les parelles en què tots dos treballen. Aquestes tenen fills a edats primerenques, però incrementen la seva fecunditat a partir dels 25 anys. Pel que fa a l'estabilitat laboral, la fecunditat és sempre més elevada quan tots dos cònjuges posseeixen treballs estables, a partir dels 25 anys.
El retard de la fecunditat implica tenir menys fills?
Les parelles de menor nivell educatiu experimenten una fecunditat menor (1,6 fills) que les parelles de nivell educatiu alt (2,2 fills), encara que aquestes últimes hagin començat a reproduir-se més tard. No obstant, donada la inestabilitat del mercat laboral espanyol, no sempre un major nivell educatiu es tradueix en una garantia d'ocupabilitat.
Hi ha una dualitat entre el model 'tradicional' de família on l'home està empleat i la dona es dedica principalment a la feina reproductiu (domèstic i de cura) i el model més 'igualitari' representat per parelles de doble-ingrés. Tots dos tipus de parella presenten una fecunditat semblant, fins i tot amb cert avantatge per als primers (2,2 fills davant de 2 fills). Les autores apunten en l'article que la fecunditat de parelles on ell treballa i ella està desocupada és significativament menor (1,6 fills) que quan ella es troba fora del mercat laboral (els esmentats 2,2), la qual cosa apunta a la importància de l' ocupació femenina en les decisions de tenir fills.
Pel que fa, a les parelles de doble ingrés, la fecunditat és més gran quan tots dos tenen estabilitat laboral (2,2 fills), i menor quan cap té estabilitat en l'ocupació (1,6 fills). Però, d'altra banda, observen que la fecunditat és més gran quan la dona aconsegueix estabilitat laboral i l'home no (2,1 fills) respecte al cas oposat (1,8 fills).
Els autors de l'estudi conclouen que "el fet que un o altre membre de la parella tingui més o menys nivell d'instrucció, ocupació o seguretat laboral influeix en les seves pautes reproductives". I subratllen: "Tot i que en termes merament educatius no s'observen diferències significatives entre les parelles anomenades heterógames (quan l'home o la dona tenen més educació que la seva parella), constatem que l'ocupació i la seva estabilitat, en canvi, sí que importa. Avui dia, assegurar el treball de la dona és clau per al manteniment o augment de la fecunditat ".
Aquest estudi fa referència a la fecunditat en parella, i no a la fecunditat general.
Aquesta notícia s'emmarca dins dels següents ODS
Treball digne i creixement econòmic
Salut i benestar
