Investigadors en llengua anglesa analitzen la percepció de la derrota en la literatura bèl.lica

22/02/2021

Un estudi d’un equip d’investigadors dels Estudis d’Anglès de la UAB ha analitzat la resposta literària de conflictes de finals del segle XIX i al llarg del segle XX i de les repercussions socials que solen tenir. És un estudi exhaustiu de la representació literària de la derrota que ha possibilitat contrastar l’experiència, la memòria i la post-memòria de la derrota amb els grans relats de guerra d’autors britànics i nord-americans.

El treball presenta la idea que els vencedors sovint es perceben a si mateixos com vençuts, i examina les maneres en què la noció de la derrota arriba a dominar el propi sentit de superioritat i de poder dels vencedors, i per tant soscava les certeses que són convencionalment pròpies de la victòria. Els resultats de l’estudi s’acaben de publicar en un llibre de 13 capítols escrits per diversos especialistes titulat “The Spectre of Defeat in Post-War British and US Literature: Experience, Memory and Post-Memory”, editat per Cambridge Scholars Publishing, al Regne Unit.

“Les conclusions són el resultat d’una conversa al voltant de la literatura bèl.lica i de la lectura de l’obra de Carl von Clausewitz, Wolfang Schivelbusch i Michael Howard, que ens han portat a desenvolupar, juntamente amb uns quants investigadors d’arreu, una idea molt concreta sobre els victoriosos i els derrotats”, explica David Owen, investigador dels Estudis d’Anglès de la UAB i autor/editor del llibre, juntament amb la també professora dels mateixos estudis a la UAB, Cristina Pividori.

L’estudi examina la resposta literària als conflictes de la guerra civil dels Estats Units i de la Primera Guerra Mundial, els múltiples conflictes (i les seves conseqüències socials) de la Segona Guerra Mundial –en llocs diferents-, la guerra civil a Nigèria, els moltíssimes conflictes a Afganistan, i l’onada d’exilitats produïda per les intervencions d’Occident  a l’Orient Mitjà.

El principi que guia el llibre té a veure amb la creença habitual que els vencedors escriuen la història. “Certament, escriuen una història, però no és l’única: els vençuts també escriuen la seva pròpia versió, igual o encara més eloqüent, dels fets”, expliquen David Owen i Cristina Pividori.

Així doncs, el llibre és una estudi de la resposta literària dels conflictes analitzats i de les repercussions socials que solen tenir. Es basa en el convenciment que la literatura reflecteix –tot i que de manera simbòlica i indirecta- les preocupacions de les societats en què es produeix. Els textos literaris analitzats ajuden a assenyalar la contribució distintiva que ha fet la literatura en establir espais representatius per abordar i reconsiderar la derrota i en explorar idees i qüestions que encara no havien estat  abordades per altres disciplines.

“La literatura guanya poder gràcies a les seves qualitats estètiques, proporcionant un relat particular de la derrota, que permet accedir a l’experiència dels vençuts sense pretendre que sigui veritable i sense enganyar els lectors a creure en veritats històriques arbitràries”, expliquen Owen i Pividori.

Un projecte per reescriure les guerres

El projecte de recerca Rewriting War, que està desenvolupant el Departament d’Anglès i Alemany de la UAB i finançat pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat, se centra en narratives de guerra britàniques i nord-americanes publicades des de l'any 1975 (data en què es va publicar un dels estudis més influents sobre el tema, The Great War and Modern Memory, de Paul Fussell) fins avui.

Mitjançant l’anàlisi d’una àmplia selecció de textos, el projecte intenta donar llum a les principals guerres i conflictes del segle XX (les dues guerres mundials i l’Holocaust, la guerra civil espanyola, la guerra del Vietnam, la guerra de Corea, la guerra de les Illes Malvines, la Guerra de l'Iraq, de l'Iran, la Guerra del Golf, entre d'altres). A través de l’exploració de les dimensions ètiques de l'escriptura bèl·lica i les diferents possibilitats de reconciliació i consol, s’intenta demostrar que aquests textos poden establir efectivament els espais de representació adequats per abordar i reconsiderar conflictes passats.

L’objectiu essencial del projecte és construir dos paradigmes teòrics a través dels quals es pugui avaluar l’experiència de la guerra. Aquests paradigmes giren al voltant de la “post-memòria” i de les “articulacions estètiques”. Els conceptes de la post-memòria i de la metaficció historiogràfica donen sentit a la ficció de guerra contemporània i  ajuden a configurar de forma més constructiva la comprensió de la guerra (i la pau posterior). Un dels punts de partida sobre els quals s’ha desenvolupat el projecte és la idea que la literatura pot ser útil en la política de pacificació i resolució de conflictes i pot contribuir a la formació de societats més justes i igualitàries.