Homenatge a la Dra. Caty Casas

12/01/2021

El mes de juny de 2020 ens va deixar la professora Caty Casas. Transcorreguts uns mesos, les doctores Esther Dalfó, Elena Galea, Lydia Giménez-Llort, Julia Lorenzo, Josefa Sabrià i Montserrat Solanas han preparat aquest text d'homenatge en nom de l'Institut:

Caty Casas fou una neurobiòloga inusualment compromesa amb la curació de pacients afectats de malalties neurològiques complexes. Caty va morir al juny de 2020, deixant-nos lliçons extraordinàries d'amistat, mentoria i originalitat en la manera de fer recerca.

Caty era una experta de renom mundial en autofàgia, el mecanisme pel qual les cèl·lules es desfan de materials de rebuig. L’autofàgia ocupa un lloc central entre les dianes terapèutiques del sistema nerviós central (SNC). El motiu pel qual les neurones degeneren en les malalties cròniques i durant l'envelliment, i no es regeneren adequadament després de lesions agudes, és, en part, perquè estan obstruïdes per l'acumulació “d’escombraries”. Tot i així, la solució òbvia de tractar malalties de l'SNC mitjançant l'estimulació farmacològica de l'autofàgia ha fracassat en nombrosos assajos clínics. Un bon exemple n’és la rapamicina, un activador de l'autofàgia acollit amb entusiasme com a fàrmac miraculós per la comunitat científica, però sense èxit. Caty entenia que el fracàs d'un fàrmac reflecteix un coneixement incomplet de la biologia subjacent. Per aquest motiu, amb la seva determinació i talent característics, el seu equip va decidir generar models més complets de la disfunció autofàgia per refinar els tractaments.

Així, van descobrir xarxes de les vies de senyalització implicades en l'autofàgia utilitzant dades proteòmiques de models animals de lesió traumàtica del nervi perifèric. A continuació, van recórrer a la intel·ligència artificial per comprendre com manipular aquestes xarxes amb finalitats terapèutiques. Van ser pioners en la visió que el 'big data' i la informàtica són eines molt valuoses per curar malalties complexes. Finalment, van decidir modular l'autofàgia amb una aproximació molt creativa: l'activació simultània de dues vies amb accions oposades sobre el flux autofàgic. Els detalls es poden trobar en el seu últim article (1). 

La idea principal és la següent: en lesions traumàtiques de neurones perifèriques, la xarxa de retroalimentacions homeostàtiques que regulen l’autofàgia està malmesa. Així doncs, les teràpies per reparar el dany neuronal han d’anar encaminades a restaurar aquesta xarxa moduladora de l’autofàgia. Expliquen la seva estratègia amb la bella analogia que l'autofàgia és per a les neurones el que un escut és per a un guerrer (1): "Un guerrer que porta un escut és gairebé imbatible. Però qualsevol impacte negatiu en l'escut redueix les possibilitats del guerrer per evitar els cops precisos. Llavors és raonable pensar que la reparació de l'escut millorarà les possibilitats de supervivència del guerrer. Aquesta va ser la lògica que ens va portar al descobriment d'NeuroHeal (2). Hi ha mecanismes endògens de protecció que les neurones (i altres cèl·lules) activen immediatament davant d'una agressió o dany. El fet que les neurones siguin cèl·lules longeves concorda amb la presència de potents mecanismes endògens de neuroprotecció que inclouen la 'resposta a les proteïnes mal plegades' (UPR), el sistema proteasoma ubiquitina (UPS), mecanismes anti-apoptòtics, reaccions antioxidants i autofàgia, per citar-ne alguns. No obstant això, hi ha moltes evidències que recolzen l'existència d'un bloqueig en alguns o diversos d'aquests processos durant l'envelliment i la neurodegeneració -forats en l'escut del guerrer''. 

Lluitant ella mateixa contra una malaltia mortal com una guerrera, Caty va aplanar el camí per a noves estratègies que desafiessin el dogma i l'estancament en la terapèutica de l'SNC. Caty era excepcionalment generosa, integra i compassiva, una persona idealista que buscava la justícia i la llibertat en tots els àmbits de la vida. La seva passió per construir, aprendre i fer el bé era contagiosa, igualment com el seu riure i somriure inoblidables. Estarem per sempre agraïts pel regal que va suposar la lluminosa presència de Caty Casas a les nostres vides.

Llegeix l'article de Patricia Boya a la revista Autophagy sobre el treball de la Caty

Llegeix l'entrevista que li vam fer al mes de maig pel nostre blog

(1) David Romeo-Guitart, Sara Marmolejo-Martínez-Artesero & Caty Casas (2020): Is it the time of autophagy fine-tuners for neuroprotection? Autophagy, Jul 17;1 https://doi.org/10.1080/15548627.2020.1794355

(2) https://neuroheal-biomedicals.com/