Sala de premsa Premsa i mitjans

Estudi sobre els grans perquès de la infecunditat a Espanya

Infertilidad2016
Una de cada cinc dones entre 45 i 49 anys no ha tingut fills però més de la meitat d'aquestes haguessin volgut tenir-los. Si s'haguessin complert els seus destijos reproductius, la fecunditat hagués augmentat considerablement en un país com Espanya, que actualment té una de les taxes més altes d'infecunditat del món. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi "Els grans perquès de la (in) fecunditat a Espanya" que acaba de publicar el Centre d'Estudis Demogràfics (CED) en analitzar l'Enquesta de Fecunditat de l'Instituto Nacional de Estadística (INE)- que s'ha publicat després de 19 anys des de l'última edició. L'estudi permet revelar per primera vegada les causes d'aquesta maternitat desitjada i no realitzada. 
 

09/05/2019

Segons els autors de l'estudi, les polítiques públiques haurien de prioritzar la franja d'edat entre els 25 i els 39 anys en les seves actuacions pel protagonisme que adquireixen les raons d'índole laboral i econòmic per no tenir fills. 

El Centre d'Estudis Demogràfics, situat al campus de la UAB, acaba de publicar l'article "Els grans perquès de la infecunditat a Espanya" a la revista divulgativa Perspectives Demográfiques, en el qual analitza els primers resultats de l'Encuesta de Fecundidad elaborada per l'Instituto Nacional de Estadística (INE) i explora les principals causes de la baixa fecunditat. Els resultats d'aquesta enquesta recent de fecunditat -després de 19 anys des de la realització de l'última enquesta-, mostren que més de la meitat de dones que no han estat mares ho haguessin volgut ser. 

Més del 50% de les dones entre 30 i 34 anys no han estat mares; i als 40 anys, segueix havent-hi gairebé un 20% que no ha tingut cap fill. Per generacions, un 19% de les dones que tenien entre 45 i 49 anys el 2018 (les nascudes entre 1969 i 1973) acabaria no tenint fills i la seva descendència final acabaria sent de 1.6 fills per dona. Si aquestes dones haguessin tingut el nombre de fills que desitjaven, la seva infecunditat hagués estat d'un 8,7%, menys de la meitat del percentatge observat i la descendència final de les dones espanyoles de les cohorts nascudes entre 1969 i 1973 seria d'1, 8 fills per dona, superior a la de les dones del 74 nascudes al Canadà (1,73), Holanda (1,74) i semblant a la descendència de les de Finlàndia (1,82) i només 0,09 fills inferior a la de les de Suècia (1,89).

"El problema, en definitiva, és que no es tenen els fills que es volen", explica Albert Esteve, investigador del CED-UAB i un dels autors d l'estudi. L'enquesta de fecunditat de l'INE permet revelar per primera vegada les causes d'aquesta maternitat desitjada i no realitzada. La seva diversitat per edat i els seus efectes acumulatius al llarg del cicle de vida donen compte del potencial reproductiu malparat de 0.3 fills per dona.

Entre les més joves, els motius de no tenir fills es mouen en l'àmbit de la decisió personal, el 74% de les menors de 25 anys no els tenen per considerar-se massa joves o pels estudis.

Entre els 25 i 29, cobren pes les raons que sobrepassen l'àmbit del personal, ja sigui per no trobar el cònjuge adequat (12%) o per motius econòmics, laborals o residencials (29%) tot i que encara són majoritàries les dones que trien llevat mare perquè no volen tenir fills 12% o per que no creuen que és el moment adequat (44%).

Entre els 30-34 anys, les raons majoritàries per no tenir un primer fill són raons de tipus econòmic / laboral, succeeix en gairebé 2 de cada 5 dones, i el no trobar el cònjuge adequat (22%). És, per tant, a partir dels 30, quan la maternitat està en escac perquè progressivament, en les edats següents, la disminució dels perquès lligats a l'àmbit laboral i econòmic es redueix, al mateix temps que augmenten les dones que no tenen un primer fill per motius de salut (un quart d'elles), mantenint-se constant el pes de les que no són mares per qüestions relacionades amb la parella.

Al final de l'etapa reproductiva gairebé es triplica el percentatge de dones que no vol tenir fills respecte al declarat per aquelles que estan en els inicis d'aquesta etapa, indicant una adequació del desig i la realitat, conformada pels esculls del rellotge biològic.

Segons afirmen Albert Esteve i Rocío Treviño, els investigadors del CED-UAB que han elaborat l'anàlisi, "les desigualtats d'oportunitats en relació amb la fecunditat es juguen entre els 25 i 39 anys", de manera que "les polítiques públiques haurien de prioritzar aquesta franja d'edat en les seves actuacions pel protagonisme que adquireixen les raons d'índole laboral i econòmic. Millorar els nivells i condicions de l'emancipació dels joves és un pas previ en aquesta direcció. La decisió de tenir fills no s'improvisa. és el resultat d'un procés d'assentament personal i, la majoria de vegades, conjugal, que descansa en la confiança en el futur ".

Aquesta fecunditat insatisfeta, en un país capdavanter en el rànquing de les més baixes fecunditats mundials i, sobretot, la naturalesa de les motivacions esgrimides i el seu efecte acumulatiu al llarg del cicle reproductiu, haurien de constituir una crida a l'actuació de les polítiques públiques en aquesta matèria,prioritzant la seva actuació en la franja d'edat dels

---------------------------------------------------------------------------------------------------

ARTICLE DE REFERÈNCIA: "Els grans perquès de la (in)fecunditat a Espanya” (Perspectives Demogràfiques, maig 2019). Albert Esteve i Rocío Treviño.