Els experts consideren les hipoteques un "problema d'Estat"

12/04/2013

José María Fernández Seijo, jutge mercantil de Barcelona que va portar el procés d'execució hipotecària d'Espanya davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, va fer cinc cèntims sobre la jurisprudència que s'ha anat establint al voltant d'aquest tema. Va lamentar que, per les característiques del nostre sistema jurídic, el procés d'execució hipotecari sigui "extremadament sever" perquè l'afectat "no pot explicar que potser el van enganyar o li van imposar una clàusula abusiva".

Seguint les indicacions del tribunal de Luxemburg, va reivindicar que el sistema hauria "d'anticipar la tutela, controlar d'ofici les clàusules abusives i anular-les". I va agrair la pressió exercida pels moviments socials en aquest tema.

En contrapartida, Ada Colau va iniciar la seva intervenció agraint el paper desenvolupat per "alguns jutges" compromesos com ara els propis Seijo i Vidal. Va glossar el recorregut de la PAH i les seves reivindicacions, plasmades a la iniciativa legislativa popular que va ser presentada al Congrés. Va contextualitzar també el problema explicant com "la gran majoria de persones que han signat hipoteques no sabien què firmaven" i denunciant la pressió exercida per "polítiques públiques molt agressives a favor de la compra de pisos", especialment en matèria de desgravació fiscal.

Segons Colau, Espanya és "el país europeu que més habitatge ha construït i, alhora, el que menys habitatge social ha fet i el que més desnona". Va qualificar el tema com un problema "de país" i va valorar que una societat "no surt de la crisi si no se'n surten els seus ciutadans".

Antoni Serra-Ramoneda, catedràtic del Departament d'Economia de l'Empresa de la UAB, es va expressar en termes semblants per explicar que es tracta d'un "problema d'Estat" ja que afecta indirectament la credibilitat del sistema bancari espanyol. L'economista va comentar el cas dels Estats Units durant la depressió dels anys trenta, quan el govern de F. D. Roosevelt va implementar una política consistent en assumir des de l'Estat la propietat dels habitatges de famílies amb problemes per pagar les hipoteques. Els ciutadans passaven aleshores a contraure el deute amb l'Estat en condicions més favorables que no pas amb els bancs. Tota aquesta operació va suposar un 8,4% del PIB del país.

Segons Serra Ramoneda, "quan comparem aquest problema amb el que ens està costant el FROB, crec que s'hauria d'haver implementat un programa similar al dels Estats Units".

També Santiago Vidal, magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona i membre de l'Associació Jutges per a la Democràcia, va lamentar que es perdés una oportunitat: aprovar una llei que preveia expropiacions temporals d'habitatges vuits que va ser ideada pel primer govern tripartit a Catalunya i que no es va arribar a desenvolupar.

Vidal va versar especialment sobre el paper que estan jugant els jutges. Va recordar que la Constitució els atorga la funció d'interpretar les lleis, "no només aplicar-les com màquines". Aleshores, "ja que el problema no el sol·luciona qui ho hauria de fer, el poder legislatiu, ho fem els jutges a partir de les nostres eines", és a dir, les sentències que poden interpretar la llei a favor dels més febles.

El magistrat, però, va advertir també que la posició actual dels jutges és, almenys en part, fruit d'una cojuntura en què estan "molt enfadats" amb el govern actual per les condicions que els està imposant. I, en conseqüència, va recordar que es tracta d'un col·lectiu majoritàriament "molt conservador" que, en altres circumstàncies, potser canviarà d'actitud.