El Grup Prolope, col·laborador de l'exposició Lope i el Teatre del Segle d'Or
27/11/2018
Lope i el Teatre del Segle d'Or, que s'inaugura avui, 27 de novembre, està organitzada per la Biblioteca Nacional de España (BNE) i Acción Cultural Española, amb la col·laboració de la Compañía Nacional Teatro Clásico (CNTC/INAEM) i el Grup Prolope de la UAB.
Comisariada pel director del grup Prolope, Ramón Valdés, i Germán Vega, de la Universitat de Valladolid, l'exposició recorre el panorama teatral de l'època en el qual el arte nuevo de hacer comedias es va constituir en un fenomen de gran popularitat i puixança. Els seus principals objectius, a partir de quatre seccions articulades cronològicament, són mostrar les claus d'aquest teatre en la seva època i la seva constitució en un patrimoni cultural de primer ordre; la seva actualitat en els escenaris i els estudis; i el paper de les noves tecnologies per a la posada en escena, la difusió i la recerca.
La tecnologia digital, centre d'atenció preferent
La tecnologia digital és un dels centres d'atenció preferents de l'exposició, que presentarà dues novetats que revelen la seva utilitat i importància per a la recerca sobre el teatre del Segle d'Or.
La primera és una nova tecnologia que permet la cerca de text sobre imatges -els manuscrits digitalitzats-, sense necessitat de convertir prèviament aquestes imatges en text. L'eina, que també permet transcripció infoassistida, ha estat desenvolupada pel grup de recerca PRHLT (Pattern Recognition and Human language Techonology) de la Universitat Politècnica de València (UPV), en col·laboració amb la BNE i el grup Prolope, que han aportat les imatges dels textos i el seu expertising, en el marc del projecte europeu READ. En l'exposició es posa a la disposició de l'usuari, que podrà utilitzar-la amb el fons digitalitzat del teatre de Segle d'Or present en l'exposició.
“És un pas importantíssim, perquè podrem realitzar cerques de paraules clau sobre un gran corpus de text manuscrit amb una eina que ens permet quelcom així com buscar agulles en pallers. Donada la importància de volum de textos teatrals i literaris perduts, no podem concebre què pot sortir d'això, però cal esperar troballes importants”, indica Ramón Valdés.
L'exposició mostra també les descobertes que està proporcionant l’estilometria. L'aplicació de l'estadística infoassistida a la llengua que caracteritza l'estil dels autors permet detectar freqüències lèxiques o de combinacions de paraules o girs estilístics i ajuda els investigadors en l'estudi d'obres d'autoria dubtosa.
“L'ús de la tecnologia en estudis d’estilometria ofereix resultats sorprenents”, assenyala Germán Vega. “Se'ns va ocórrer passar l'obra trobada per Alejandro García-Reidy el 2014, “Mujeres y criados”, pel programa Stylo R, junt amb altres seixanta comèdies de diferents autors. Vam proporcionar al sistema els textos, sense els autors, i el programa va retornar les obres agrupades per autors, reconeixent el seu estil. Va situar aquesta comèdia dins de la producció de Lope de Vega i, just per afinitat estilística, al costat de “El perro del hortelano”, que, segons García Reidy, seria de la mateixa etapa de composició”.
Ambdues novetats i la seva transcendència per a la recerca del patrimoni literari clàssic espanyol van a ser exposades i debatudes al IXè Congrés Internacional Lope de Vega, organitzat per Prolope i la BNE del 28 al 30 de novembre a la pròpia Biblioteca, sota el títol “Lope y el Teatro del Siglo de Oro: patrimonio, difusión e investigación en la era digital”.
Gràfic de l'estudi d'estilometria de "Mujeres y criados" realitzat amb suport informàtic. El programa va agrupar més de seixanta comèdies per autors, sense que aquesta dada fos introduïda prèviament al sistema i va situar de ple en la producció de Lope de Vega la comèdia descoberta el 2014 per Alejandro García-Reidy.
La UAB i les Humanitats Digitals
La UAB és una de les primeres universitats d'Espanya que ha apostat per l'aplicació de les tecnologies digitals a l'àmbit de les Humanitats, considerant aquesta una àrea prioritària en l'actual context científic i europeu que marca el programa Horitzó 2020.
Així, la Universitat impulsa, a través de la Xarxa d’Humanitats Digitals, la col·laboració entre els investigadors i investigadores humanistes de matèries molt diverses i els de altres departaments i centres de recerca tecnològics propis de la Universitat i de l'Esfera UAB-CEI. La iniciativa, creada el 2016, pretén també incidir en la formació de professionals i investigadors especialitzats, a través d'un màster propi en Humanitats Digitals, i afavorir la divulgació del coneixement generat a través de les tecnologies digitals a la societat.
Un dels grups de recerca més actius en els últims anys en el camp de les Humanitats Digitals en la UAB ha estat Prolope. Fundat en 1989 per Alberto Blecua amb l'objectiu dur a terme l'edició crítica de tot el teatre de Lope de Vega i dirigit en l'actualitat per Gonzalo Pontón i Ramón Valdés, ha escomès en els últims anys la iniciativa de publicar les seves edicions crítiques en format digital, que va començar amb “La dama boba”. El 2014 va decidir també posar en obert, coincidint amb la notícia de la seva troballa, l'edició crítica enriquida i en línia de “Mujeres y criados”.
“Considero que en la UAB ens podem sentir orgullosos de com estem treballant en el terreny de les Humanitats Digitals. La Xarxa d’Humanitats Digitals que hem creat, enquadrada en la CORE de Patrimoni Cultural i dependent del vicerectorat de Recerca i Transferència, és contemplada com a model d'organització per altres universitats i institucions, i entre els seus mèrits i resultats palpables es troba ja la creació d'un MOOC d'Humanitats Digitals, que a les poques setmanes de la seva posada en marxa compte ja amb més de 1.000 alumnes. Anem a seguir treballant per promoure docència en tots els nivells: grau, màster i doctorat”, assenyala Ramón Valdés.