"El G7 és allò més semblant a un govern mundial que ha existit mai"

11/11/2015

Josep Maria Colomer, economista, politòleg i professor a la Universitat de Georgetown (EUA) va pronunciar la conferència "Governança mundial: el govern dels experts" el 4 de novembre passat, a la Facultat de Ciències de la Comunicació. Colomer va dissertar sobre el poder exercit per les institucions globals i el seu funcionament, temes que tracta també al seu darrer llibre, El gobierno mundial de los expertos (Anagrama).

L'acte va ser organitzat pel Departament de Periodisme de la UAB per a la assignatura "Periodisme internacional" amb la col·laboració de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia. de Joan Botella, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia, va presentar i moderar l'acte en què també va intervenir Teresa Carreras, professora de periodisme internacional.

A què es refereix quan parla d'un govern global d'experts?

Un govern global, com a organisme únic o "superestat", no existeix ni tampoc seria desitjable. El que hi ha és una sèrie d'organitzacions temàtiques: Nacions Unides per a seguretat, el Banc Mundial per al desenvolupament, el Fons Monetari Internacional per a temes d'estabilitat econòmica, l'Organització Mundial del Comerç, l'Organització Mundial de la Salut, l'Organització Internacional del Treball, etc. En formen part representants dels governs electes i experts, cosa que passa també a nivell estatal: a cada estat hi ha institucions d'experts com ara la judicatura, l'administració pública, el banc central... Tenen diferents regles internes de decisió, en conjunt tenen molt poder i estan molt coordinades pel G7 i pel G20. Així doncs, el G7 és allò més semblant a un govern mundial que ha existit mai.

A aquestes institucions globals, s'accentua la preponderància dels països del "nord" sobre els del "sud"?

Depèn de l'organització. El G7 són les set democràcies industrials més riques, totes situades al nord. El G20, en canvi, inclou la Xina, l'Índia, la República Sud-africana, Argentina, etc.  A Nacions Unides, els cinc [membres fixos del Consell de Seguretat amb dret de vet] són els suposats guanyadors de la II Guerra Mundial, que estan tots al nord. Però a d'altres com el Banc Mundial o el FMI, tots els països tenen un dret a vot proporcional a la seva població i als recursos que hi aporten: Sud-àfrica, Aràbia Saudita, Argentina o Brasil hi tenen més vots que molts països del nord.

Les actuals desavinences entre Rússia i les potències occidentals afecten els equilibris d'aquest govern mundial?

Rússia va ser membre del G7 i es va convertir en G8. El president Clinton i el president Ieltsin van fer una mena de pacte que Clinton explica a les seves memòries: Rússia entrava en aquesta i en altres organitzacions a canvi d'acceptar que Polònia, Hongria, etc. esdevinguessin membres de la UE i de l'OTAN. El que ha canviat és la política interna de Rússia, que és menys democràtica i més conflictiva. Arrel de l'annexió de Crimea, va ser expulsada del G8. Però el problema és europeu, més que no pas global, perquè les fronteres de la UE no estan definides. El president actual del Consell Europeu, Donald Tusk, quan va prendre possessió del càrrec, va afirmar: "Rússia és el nostre problema estratègic".

En el futur, augmentarà la representativitat de les potències emergents com ara els BRICS?

S'ha intentat fer un banc dels BRICS alternatiu al BM i crear un banc d'inversions dirigit per la Xina. Però tenien relativament pocs diners, hi ha hagut rivalitats internes i l'economia xinesa ha fet figa. El problema ve d'una reforma pendent de la distribució dels vots al BM i al FMI que dóna més vots a aquests països i menys als europeus. Es va aprovar fa temps però no ha estat encara ratificada pel congrés dels Estats Units. Com a reacció, se n'ha creat una altra d'alternativa que no té molt futur però serveix per pressionar-hi. Si els congressistes republicans aprovessin la reforma, aquests bancs creats pels BRICS tindrien menys rellevància.

El sector empresarial intenta influir a les institucions internacionals a través de lobbies com fa a les institucions nord-americanes?

El G20 té un B20 (Business 20), liderat per un empresari canadenc. Vaig ser-hi en una reunió on vaig veure una gran pressió; és un grup molt actiu i se l'escolten amb atenció. Després, s'ha creat el L20 (Labour 20), format per sindicats. Hi ha també un Y20 (Youth 20) i se'n va intentar crear un d'acadèmic. Diferents sectors, doncs, intenten fer propostes i demandes al G20, com passa als estats. La globalització, doncs, afecta també les organitzacions socials.

No creu que el ciutadà comú té una visió molt negativa de les institucions globals?

Efectivament. En part, perquè són poc conegudes. Queden més lluny, naturalment, que la Generalitat o l'Estat. Si hi hagués més informació, jo crec que la valoració milloraria perquè en algunes coses són eficients, responsables, decideixen per consens i rendeixen comptes amb molta transparència.

Com s'està apropant el món acadèmic a la idea del govern global?

Als Estats Units, n'hi ha bastant apropament. La disciplina de les relacions internacionals hi té molta importància. En general, però, l'enfocament és molt teòric i no acaba de connectar amb problemes operatius. No obstant, hi ha cada cop més atenció sobre el tema. Jo, per exemple, he escrit el llibre que no existia i que m'hagués agradat llegir. Hi ha molta feina per fer.

I la seva presència als mitjans de comunicació?

La política local està sobredimensionada: partits polítics, governs i campanyes electorals tenen més espai als mitjans de comunicació que poder real de decisió. En realitat, les organitzacions globals tenen una gran influència que els mitjans no reflecteixen. Convido als periodistes a informar-ne més perquè això ajudaria al control i a l'avaluació del que fan. Fa falta més informació pública.