Sala de premsa Premsa i mitjans

Daten la presumpta mòmia egípcia del Museu Darder

Daten la presumpta mòmia egípcia del Museu Darder de Banyoles
Daten la presumpta mòmia egípcia del Museu Darder de Banyoles
El Museu Darder de Banyoles ha presentat els resultats de l’estudi realitzat a una presumpta mòmia egípcia que Francesc Darder va adquirir en data desconeguda per a formar part de la donació amb què es va crear el Museu, inaugurat el 1916. Malgrat les observacions i estudis realitzats amb anterioritat, no se’n coneixia l’antiguitat.

04/04/2014


L’equip d’investigadors ha conclòs que les restes són molt recents, tenen aproximadament 200 anys, però van ser preparades per simular una mòmia antiga, segurament amb fins didàctics. Pertanyen a un home adult jove, de morfologia probablement caucàsica.

“L’anàlisi de Carboni 14 i l’estudi radiogràfic amb tomografia ens han aportat una nova i valuosa informació”, explica Assumpció  Malgosa- professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que ha liderat l’estudi antropològic de les restes. “Hem pogut ubicar les restes en el seu context real, situant-les en un temps en què hi havia un gran negoci mercantil amb mòmies antigues i simulades i en què es feien reunions de l’alta societat per a l’observació de mòmies”.

En una radiografia realitzada als anys 80 es va veure que la mòmia presentava ferros i filferros que subjectaven els ossos. Ara, amb l’escàner els experts han pogut veure que aquests ferros aguanten tot l'esquelet com si fos un exemplar taxidèrmic, així com que també hi ha altres materials, suposadament per donar volum a les restes.

La mòmia ha estat manipulada en diverses ocasions. L’any 1984 un equip científic va realitzar un primer estudi de la mòmia a nivell radiogràfic i va constatar que es tractava d’una falsificació i que havia estat tractada en data indeterminada com un exemplar per ser exposat o utilitzat com a material escolar, amb filferros que mantenien lligats els ossos. Amb l’objectiu de poder ser exposat en posició dreta, el cos estava recorregut per una ànima de ferro. L’any 2006 se’n va fer un altre estudi i al 2009 se’n va fer una restauració al Servei de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat de Catalunya. Des de l’any 2000 no està exposada al públic.

Resten encara altres misteris per descobrir d’aquestes restes. En un futur els investigadors esperen complementar-ne la recerca amb estudis més detallats sobre altres aspectes, com la seva procedència, on i quan es va fer la momificació i la preparació per a la seva exposició, l’origen biològic de la persona momificada  o possibles patologies que hagués patit.

L’estudi presentat és fruit d’una recerca multidisciplinària impulsada pels doctors Narcís Bardolet, de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, i Joan Baró. El projecte antropològic ha estat liderat per la professora d’Antropologia Física de la UAB Assumpció Malgosa. Hi han participat també investigadors i tècnics de la UAB, de la Universitat de Girona, de la Clínica Girona, de l’Hospital del Sagrat Cor, de la Université de Toulouse, així com documentalistes i membres de les societats catalanes d’Arqueologia i d’Egiptologia.