Creen un codi de conducta per a competicions esportives escolars

22/02/2012

El codi es basa en els resultats de l'estudi "Prevenció d'actituds intolerants a les competicions esportives escolars", per al qual s'han realitzat més de 550 enquestes i 44 entrevistes, entre altres accions.

Els resultats revelen que, en opinió d'un 20% de les persones consultades, es donen freqüentment comportaments violents i intolerants a les competicions esportives escolars. Les raons principals de la violència són de tipus personal (vinculades a l'individualisme, l'orgull i la gelosia) i de tipus social (com poden ser la preocupació per obtenir resultats i l'efecte contaminant d'estar en un grup on hi ha intolerants).

A partir d'això, el codi descriu indicacions adreçades als comportaments individuals (esportistes/alumnes, aficionats/familiars, professors/entrenadors i àrbitres), als comportaments col·lectius (equips, aficions i plantilles tècniques) i a les institucions (escoles i instituts, clubs, associacions i centres esportius i federacions).

Totes les indicacions abunden en el foment de l'esperit esportiu i el joc net i en evitar les conductes intolerants, agressives i violentes. Per tant, es recomana especialment evitar l'obsessió per la victòria i caure en una competitivitat negativa, així com respectar els rivals i assumir l'esport com una activitat amistosa i col·lectiva.

Així, per exemple, s'insisteix molt en que tant els alumnes (o jugadors) com els entrenadors, docents i espectadors (o familiars) evitin conductes com ara protestar les decisions de tècnics o àrbitres, respondre a provocacions, discriminar persones (per raons racials, de gènere, d'orientació sexual, etc.), insultar i menysprear tant als rivals com als companys que cometen una errada, exercir la violència al camp de joc o a les grades, etc. Pel que fa als equips competitius, s'aconsella prendre decisions de manera consensuada i democràtica, superar les individualitats en favor de la cooperació per un objectiu comú, evitar tot tipus de marginació i facilitar la socialització de les noves incorporacions, entre d'altres idees. I s'alerta davant la capacitat de l'afició, com a grup gran, de magnificar les actituds individuals, per la qual cosa, ha de motivar i acompanyar l'equip tot projectant els valors positius de l'esport escolar.

Respecte als professors, entrenadors, monitors i, col·lectivament, les institucions educatives i esportives, el codi emfatitza la seva responsabilitat com a formadors en valors orientats a la millora de les persones i de la societat en conjunt. L'activitat esportiva, per tant, ha de tenir un clar sentit educatiu, evitant, per exemple, exigir límits no adequats a l'edat o la condició física dels escolars: els professors i entrenadors han de tenir cura del seu benestar i la seva salut. Són també les seves responsabilitats garantir la igualtat d'oportunitats i un tracte equitatiu entre els jugadors, fer que aquests assumeixin l'esperit de les normes esportives i evitar les males influències que representen algunes actituds del món dels adults. El text destaca, a més, que cal actuar sense falta davant les situacions d'agressió, intimidació, discriminació, etc.

Als àrbitres, se'ls recorda que són un referent pel que fa a les normes del joc i, per tant, se'ls demana un comportament exemplar: imposar sancions adequades, actuar de manera equitativa i argumentada, actuar sense demora contra les faltes disciplinàries i, òbviament, no prendre partit a favor ni en contra de ningú.

Finalment, el codi es refereix a la responsabilitat de les institucions: les escoles, els instituts, els clubs, les associacions, les federacions i els centres esportius. Es considera aquestes organitzacions com a realitats socials que són el resultat d'un context específic i molt relacionades amb el seu entorn. Alhora, es recalca la seva capacitat d'influència. Per tant, s'indica que han d'establir normes i codis de conducta propis, treballar per a que els equips siguin un espai d'aprenentatge i vetllar per la igualtat de tracte i d'oportunitats. En aquest sentit, el codi considera que els equips tècnics han d'anteposar els processos formatius i els valors col·lectius a la competitivitat i l'obsessió per la victòria.

Més de 150 experts es troben a la UAB

Van assistir a la Jornada sobre prevenció de la intolerància a les competicions esportives escolars més de 150 persones. Entre elles, tècnics esportius, àrbitres, responsables institucionals, entrenadors, professors d'educació física, AMPAS, esportistes i estudiants universitaris. La jornada va comptar amb la celebració d'una taula rodona en la que van participar Jordi Pallarés, gerent d'ASOBAL; Joan Estrada, expert en pedagogia esportiva; Lucas Cruz, copilot, campió del Rally Dakar 2010; i Juan Piqueras, president del Cerdanyola Club de Hockey, el club d'hoquei més antic d'Espanya.

Segons Pallarés, "la responsabilitat de la transmissió de valors a l'esport no ha de recaure únicament en els formadors (educadors, entrenadors...), resultant imprescindible la col·laboració de l'entorn familiar de nens i joves". El Gerent d'ASOBAL a més va assenyalar que "no som suficientment conscients de que les actituds que demostrem, tant als terrenys de joc com a l'espai mediàtic que informa a centenars de milers de persones, es traslladen i impacten directament als que tenen als nostres esportistes com a ídols o models a seguir".

Per la seva part, Cruz va destacar que "els condicionants per a una pràctica esportiva d'èxit es centren en treballar en equip, la preparació física, psicològica i específica, el respecte al rival i l'esportivitat". El copilot també es va referir a "la necessitat de que els esportistes professionals i d'elit mantinguin comportaments exemplars a les competicions per la seva incidència a la infància i la joventut".

Joaquín Gairín, catedràtic de pedagogia de la UAB i director de l'EDO, va presentar els resultats de l'estudi "Prevenció d'actituds intolerants a les competicions esportives escolars" i el codi de conducta, que "pretén ser un instrument per a la promoció del bon fer esportiu i que s'ha de concretar amb la participació de tots els implicats". Alhora, va voler assenyalar que el codi ha "d'incidir en els aspectes positius, reforçar les bones conductes i evitar visions exclusivament centrades a les sancions".

Un grup dedicat a l'estudi de les organitzacions educatives

L'EDO es dedica a la recerca vinculada a l'anàlisi i desenvolupament de les organitzacions en general, i de les organitzacions educatives en particular. Està reconegut com a grup de recerca consolidat per la Generalitat. Els objectius preferents del grup es relacionen amb l'anàlisi de les organitzacions formatives i l'estudi dels seus processos de canvi i estratègies de millora. Més específicament, els seus àmbits de treball són: la naturalesa i tipologia de les organitzacions formatives, els sistemes d'ordenació i gestió institucional, les dinàmiques institucionals, els sistemes d'avaluació interna i externa, les resistències al canvi, el rol dels directius i l'efecte de les noves tecnologies. Estudia tant els centres educatius preuniversitaris com les universitats, centres de formació ocupacional, centres d'oci i altres serveis educatius.

Més informació: Codi de conducta a competicions esportives escolars