Cartes d'amor: d'Elvis Presley a Joan Maragall passant per Marilyn Monroe o Goya
Com eren les cartes d’amor d’Elvis Presley o de Marilyn Monroe? Com eren les missives que enviaven els nens d’internats als seus pares? I les dels joves que estaven al front? I els nens actuals, a qui escriuen cartes d’amor? Centenars de cartes d’amor és el que ha analitzat durant més de tres anys la professora d’Història Moderna de la UAB, Montserrat Jiménez Sureda -emmarcat en un projecte de recerca-, i que ara en plasma les conclusions al llibre Amb el cor al paper. Història i teoria de les cartes d’amor”, editat pel Servei de Publicacions de la UAB.
24/11/2020
En el llibre, la profesora elabora una teoria comunicativa de les cartes d’amor, alhora que en presenta una evolució al llarg del temps, notant les semblances i les diferències que cada paradigma interpretatiu ha imprès als seus emissors.
"Les cartes permeten veure la petitesa de les icones populars més enaltides i, en ocasions, la grandesa dels més humils i anònims", explica la investigadora.
Les cartes permeten veure la petitesa de les icones populars més enaltides i, en ocasions, la grandesa dels més humils i anònims, explica la investigadora Montserrat Jiménez després d’haver estat analitzant minuciosament centenars de cartes d’amor durant més de tres anys.
A través d’elles, ens descobreix com aquest concepte ha canviat amb el temps, i elabora una teoria sobre les missives -en el marc d’un projecte de recerca finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat que ha liderat com a investigador principal per Javier Antón Pelayo, que pretén inventariar tota la correspondència familiar del Principat de Catalunya en l'Època Moderna-. Ara, part de la seva recerca ha agafat forma de llibre: “Amb el cor al paper. Història i teoria de les cartes d’amor”, que ha publicat el Servei de Publicacions de la UAB.
En un text àgil i amè, i durant més de 500 pàgines, la investigadora hi posa exemples concrets d’epistolaris. Des de personatges històrics poc coneguts, com els membres de la família Rosésde Girona, fins a cartes d’icones de la cultura occidental, com Elvis Presley als seus a mors adolescents, o les cartes de Marilyn Monroe a Kennedy, nombrosos tipus d’amor se citen: conjugal, filial, paternal, fraternal, amical, platònic o cruament carnal. També ha analitzat edicions d'epistolaris senceres (per exemple, les cartes del festeig de Joan Maragall iClara Noble; o les cartes d'amor de Màrius Serra a Mahalta).
Hi ha hagut la sorpresa d'alguns personatges de l’Antic Règim, com araFrancisco de Goya, "escrivint de manera molt equívoca a un altre senyor, amb dibuixets sexualment explícits inclosos". També ha descobert com alguns mites del feminisme comSimone de Beauvoir"tenien un costat molt negre i es portaren molt malament amb menors d'edat".
Ha pogut datar amb exemples pràctics sobre què es diuen els protagonistes de les diferents històries d'amor que surten al llibre: parelles heterosexuals, parelles homosexuals, protagonistes involucrats en relacions múltiples i, també, d'altres històries d'amor no romàntic com el maternofilial, el paternofilial, el filioparental, l'amical, el fraternal o, l’ amor cap a la resta d'éssers com ara les mascotes.
Per què la carta d’amor?
“Les cartes són eines psicològiques que permeten vertebrar la personalitat de qui les escriu, tant a través del que diu, com del que calla, o en les paraules que tenen un doble sentit. Com a document, permeten una indagació profunda en la més íntima subjectivitat humana. Fins al punt que s’han utilitzat també com a eina terapèutica” explica Montserrat Jiménez. Per a l’autora, “algunes cartes són un taller on pensar, estimar i crear en llibertat. D’altres són tot el contrari, malgrat que els seus autors es venguin –i les venguin– com a altíssimes expressions d’uns sentiments de primera”.
Ha estat interessant veure "com es comunicaven els amors adúlters, els amors legítims, els promiscus i els fidels”, diu l’autora. Un fet que li ha resultat il·lustrador és veure com els homes percebien les dones i les ajustaven a les expectatives d'ells.
En el llibre, la profesora elabora una teoria comunicativa de les cartes d’amor, alhora que en presenta una evolució al llarg del temps, notant les semblances i les diferències que cada paradigma interpretatiu ha imprès als seus emissors. Hi ha capítols que tracten d'explicar diferents conjuntures: per exemple, explica les cartes d'amor que escrivien els nois que feien la mili, les cartes d'amor dels combatents al front, les cartes dels internats en institucions psiquiàtriques o les cartes dels emigrants.
Les cartes d'amor dels nens actuals
Per entendre com expressen amor els nens actuals, va endegar un projecte amb una escola de poble consistent en què dos grups classe cohesius de nens de 5è escrivissin una carta d'amor a la persona que més estimaven d'aquest món (un va triar un youtuber) i va fer un seguiment de les mateixes criatures un any després, el decisiu any de trànsit de 5è a 6è. “Les cartes d’amor que més m'han agradat han estat les cartes de la mainada”, explica. Les que li van servir per a l'estudi les ha dipositat a l'Arxiu de la Memòria Popular de la Roca del Vallés, i ara ha encetat una via de col·laboració amb ells i amb els nens de les escoles del poble centrada en la via epistolar.
“Al capdavall, si demà ens moríssim i haguéssim de dir una última frase, segurament escolliríem un t'estimo”, conclou la investigadora i autora d’aquest llibre.
Una experta en història i gènere
Montserrat Jiménez Sureda ha estat professora de la Venice International University i actualment és professora titular d’Història moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona. És professora de l'assignatura Història i Gènere. És autora de nombrosos articles especialitzats en revistes d’història. Entre els seus llibres més recents es compten “Crist i la historia. Els inicis de la historiografia eclesiàstica catalana en el seu context europeu”; “Les bruixes. Del feminicidi històric a la icona social”; i “Les dones i les professions sanitàries al llarg de la història”.