"A l'edat mitjana, la polèmica religiosa tenia també funcions polítiques"

30/01/2019

L'historiador John Tolan, professor de la Universitat de Nantes (França), va presentar el seu llibre Mahomet l'européen: Histoire des representations du Prophète a Occident (Albin Michel) a la Facultat de Filosofia i Lletres el 28 de gener passat en un seminari organitzat pel grup Islamolatina de la UAB. Tolan va parlar també del projecte d'investigació 2018 Synergy Grant "European Qur'an" (EuQu), en el qual participa Islamolatina.

Al pròleg del seu llibre, marca la diferència entre Muhammad i Mahomet. Quin matís hi ha entre l'ús d'aquests dos termes?

Faig la distinció entre el terme Muhammad, per referir-me a la persona històrica, i Mahomet (Mahoma), per a la figura en la cultura europea, és a dir, les representacions que feien els europeus del profeta de l'islam.

I què sabem del personatge històric?

Tenim poques informacions. Algunes es troben en l'Alcorà però no són moltes perquè no hi ha una biografia com en els evangelis. Els especialistes consideren que l'Alcorà va ser escrit trenta o quaranta anys després de la mort del profeta; després, van circular moltes tradicions orals que es van posar per escrit per primera vegada al segle IX, en el context del califat abbàssida, és a dir, dos-cents anys després de la mort de Mahoma. A partir d'aquestes tradicions, hi va haver un erudit, Ibn Ishaq, que va escriure la sira, la vida de Mahoma. I tenim la versió d'Ibn Hisham, que narra la vida del profeta amb molt de detall. Però, com a historiador, és impossible distingir els elements històrics de la llegenda piadosa.

La majoria dels europeus coneixem molt poc la figura de Mahoma, era així també durant l'edat mitjana?

A l'edat mitjana, hi havia diferents visions del profeta. Una era la imatge de Mahoma com a déu dels sarraïns; la trobem, per exemple, en algunes cròniques llatines de la primera croada. Però també hi havia la idea que els sarraïns eren politeistes. Per exemple, en la literatura francesa: a la Chanson de Roland, els sarraïns adoren tres déus que són Apol·liont, Tervagant i Mahoma. I escrits per a cristians de llengua àrab o siríaca, ja en el segle VII, presenten a Mahoma com a herètic o com a heresiarca. Aquesta imatge es troba també a l'Espanya del segle IX, als textos de Pablo Álvaro i Eulogio de Còrdova (a l'època dels màrtirs de Còrdova). Al segle XII, a Europa, es va estendre la idea que Mahoma com a creador d'una heretgia i dels sarraïns com a herètics.

Suposo que la idea de l'heretgia a l'Europa medieval afectava també al judaisme.

El judaisme era una altra cosa: era més vell que el cristianisme i els cristians consideraven que, a partir del Nou Testament, el cristianisme s'havia posicionat com la religió preferida de Déu. Per això, des del punt de vista cristià, hi havia jueus, pagans, cristians i herètics. Segons Pere el Venerable, abat de Cluny, calia estudiar si els sarraïns eren pagans o herètics; i, per a ell, eren herètics.

Hi havia, a les societats europees de l'edat mitjana, convivència entre cristians, jueus i musulmans?

Sí n'hi havia, en el sentit estricte de la paraula convivència: vivien junts en les mateixes ciutats. Però la llegenda daurada d'al-Àndalus com a civilització on tothom es respectava és, com totes les edats d'or, un mite simpàtic que no correspon totalment a la realitat històrica.

Explica vostè en un dels seus llibres anteriors que l'hostilitat contra els heretges podia ser una excusa per justificar un altre tipus d'interessos.

En algunes de les cròniques de la primera croada queda clar que l'heretgia musulmana va justificar la conquesta. A Espanya, hi havia la idea de conquerir el territori i restablir la dominació cristiana (encara no es deia reconquesta, és un terme inventat per historiadors del segle XIX). I a les cròniques d'Alfons III d'Astúries, a les de Rodrigo Jiménez de Rada o a les d'Alfons el Savi, es narra la vida de Mahoma com a heretgia. Concretament, Alfons el Savi deia que "l’heretgia dels moros" era un "insult a Déu", i això justificava la conquesta dels territoris musulmans i la subjugació dels musulmans al poder dels reis cristians. Per això, la polèmica religiosa té funcions també polítiques i ideològiques.

Hi havia moltes representacions gràfiques pejoratives del profeta a llibres, il·lustracions...?

No moltes però sí que n’hi havia. Al meu llibre, en dono alguns exemples. [Mostra una de les il·lustracions] Aquí, Mahoma predica amb un colom que menja blat sobre la seva espatlla i això fa pensar a la gent que és l'Esperit Sant, i que estan doncs davant d'un àngel que ve a fer revelacions. Aquest tipus d'imatges polèmiques volien demostrar que Mahoma havia fet miracles falsos per fingir ser un profeta i convertir-se així en rei dels àrabs.

I explica també que, en els segles XVIII i XIX, hi va haver autors que van desenvolupar una imatge del profeta com "un gran home, una mena d'heroi nacional àrab".

Ja veiem exemples a Anglaterra al segle XVII i, després, a la França del segle XVIII: utilitzen el profeta com a heroi anticlerical o reformador per atacar els privilegis de l'Església. Per això presenten a Mahoma com a profeta del monoteisme pur, molt més pur que no pas un cristianisme marcat per supersticions i ritus més o menys politeistes relacionats amb els sants, la trinitat, etc. Després, sobretot al segle XIX, es crea una imatge positiva del profeta com reformador i legislador del seu poble.

Per què Mahoma va fascinar, segons explica, a gent com Goethe, Lamartine, Napoleó...?

Napoleó es veia a si mateix com un nou Mahoma. Per a ell, el profeta era sobretot un conqueridor, un líder del seu poble que sabia inspirar la gent. Quan va arribar a Egipte, Napoleó va llegir a traducció francesa de l'Alcorà de Claude-Étienne Savary, que presenta Mahoma com un gran home que ha canviat el curs de la història, el mateix que ell volia fer. I el cas de Goethe és molt interessant perquè l'atrau molt la similitud entre profeta i poeta. Deia que, si Mahoma hagués nascut en un altre moment, hauria estat poeta, i que si ell hagués nascut també en una altra època, hauria estat potser profeta.

Un salt a l'actualitat: els brots d'islamofòbia a l'Europa actual tenen arrels històriques?

Sí, és clar que les tenen. Des de l'Edat Mitjana, hi ha estereotips sobre Mahoma com a personatge violent. Per exemple: Geert Wilders, el líder de l'extrema dreta holandesa, qualifica Mahoma de terrorista i pedòfil. Aquestes idees sobre la violència i la sexualitat del profeta existeixen des del segle XII.

I, en l'àmbit acadèmic, s'ha estudiat molt la figura del profeta?

Sí, algunes persones l'han estudiat, i aquí ha estat el grup Islamolatina el que ha treballat molt sobre l'Alcorà i sobre la imatge de l'islam a la cultura medieval llatina.

Més informació: Islamolatina