“Volem tenir una imatge en temps real de com estan cada un dels animals de la granja”

19/09/2019

El Pol Llonch, Veterinària UAB ’07, va fer un màster en Recerca Veterinària i un altre en Agroecologia i Agricultura Sostenible i es va doctorar a la UAB el 2012, després de cinc anys com a investigador a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). La seva línia d’investigació s’ha centrat especialment en el benestar animal en animals de producció. 

Quins indicadors científics ens mostren el grau de benestar dels animals? Com a consumidors, ens interessa aquesta informació sobre els productes que comprem? Està relacionat el benestar animal amb la conservació de planeta? Fent un repàs a la seva trajectòria, Llonch ens respon a totes aquestes qüestions.

Per què decideixes estudiar Veterinària?
És típic dir que t’agraden molt els animals, i és cert, no pots ser veterinari si no t’agraden els animals, però jo no vaig entrar a Veterinària per estudiar petits animals, sinó que jo tinc una  vinculació amb el món rural que no sé ben bé d’on surt. Amb 15 o 16 anys alguns estius havia anat a treballar a granges de vaques, i mira que jo sóc de Sabadell, però de petit ja tenia aquest interès. Vaig encarar els estudis per dedicar-me a animals de producció, de ramaderia, com són el porcí, la vaca de llet, vaca de carn, ovelles.

Com va ser la teva experiència estudiant a la UAB?
Em va agradar molt, ho tornaria a fer, la Facultat de Veterinària de l’Autònoma té unes instal·lacions notables, hi ha l’Hospital Clínic Veterinari, les granges experimentals, hi ha alguns animals, com les ovelles, de forma permanent i això permet un contacte més o menys quotidià. Sí que és veritat que faltarien altres espècies o tenir més contacte, sobretot els que ens dediquem a producció. 

L’últim any de carrera fas un Erasmus a Toulouse.
Sí, a l’Escola Nacional Veterinària de Toulouse, va ser molt interessant. A França és un sistema molt selecte a l’hora d’accedir al estudis de veterinària, hi ha quatres escoles a tot el país, i era un ambient molt diferent al que vivia aquí. Allà es dona més importància a la relació amb els animals de producció, també perquè és un país que viu molt de la ramaderia amb petits agricultors que estan distribuïts per tot el territori. Molt bona l’experiència, coneixes a gent de tot arreu. És una vivència que la recomanaria a tothom, veure un altre sistema d’educació, exàmens orals, pràctics...

Quan acabes, com comença la teva trajectòria professional? Quins són els teus primers passos?
Vaig fer pràctiques en un centre veterinari a Tona. I allà va ser el meu primer contacte real amb la veterinària d’animals de producció. Em va agradar, però em va anar bé per saber què no volia fer, i això em va fer tornar a la universitat buscant allò que sabia segur que volia fer: fer coses diferents i aprendre cada dia. 
A través del Xavier Manteca, professor d’Etologia i Benestar Animal de la Facultat, em vaig posar en contacte amb un grup de recerca en benestar animal de l’IRTA, que en aquells moments començava un projecte, era l’any 2007. Així va començar la carrera de recerca.

Què és el benestar animal?
El benestar animal és estudiar les estratègies que condueixin a millorar les condicions de vida dels animals: des de la salut, a la nutrició, a l’allotjament, que estiguin confortables, i la llibertat per poder expressar el seu comportament natural. Per exemple, un porc està dissenyat, entre cometes, per furgar, que és el que fa a la vida natural, doncs establir que als corrals de cria han de poder desenvolupar aquestes conductes, perquè sinó, pot desencadenar en una sèrie de problemes de comportament. 

Hi ha un país que sigui un referent amb la legislació del benestar animal?
El Regne Unit és pioner en matèria de benestar animal i drets dels animals a nivell europeu i també tots els països escandinaus. Tot està lligat a la percepció social, i el benestar animal preocupa més al ciutadà nord europeu, tot i que la consciència està augmentant molt a tot arreu.

La teva tesi va ser sobre aquesta àrea d’investigació?
Sí, va ser una tesi una mica dura, perquè buscava estratègies de millora del benestar animal prèvies al sacrifici, per exemple, l’atordiment dels animals, que és el moment en què es produeix la pèrdua de consciència perquè no pateixin durant el sacrifici. De totes maneres, el grup de benestar animal era molt petit, i tots participàvem dels projectes diversos que anaven entrant, des de millorar les condicions d’allotjament de les truges quan estan gestant, fins a estratègies per a disminuir la coixesa de les vaques. Va ser molt gratificant el meu període a l’IRTA.

Acabes el doctorat a la UAB i la teva etapa com a investigador a l’IRTA el 2012. Què fas després?
L’IRTA incentivava molt la sortida dels doctorats. També per qüestions personals amb la meva parella vam decidir que ens venia de gust marxar fora i vam buscar un contracte post doctoral. A l’octubre em van contractar a la Universitat de Warwick, al Regne Unit, per treballar en un projecte sobre indicadors de benestar animal amb ovelles, però havia demanat altres beques, una d’elles, una beca Marie Curie i me la van donar, així vaig acabar a Edimburg, a l’Scotland’s Rural College, una institució associada a la Universitat d’Edimburg. 

I quina va ser la teva línia d’investigació allà?
Vaig tenir l’oportunitat de fer ciència bàsica, no tant aplicada. Relacionava comportament i benestar animal amb emissions de gasos d’efecte hivernacle. Era la primera vegada que algú lligava dos camps importants, que estan a l’agenda social del segle XXI, buscàvem estratègies per millorar el benestar animal i que a la vegada ajudessin a mitigar les emissions d’efecte hivernacle, principalment les emissions de metà, que són les que emeten més els remugants. El meu projecte pretenia buscar estratègies de comportament alimentari, amb l’objectiu no només de millorar el seu benestar, sinó també de reduir les seves emissions. 

I finalment, tornes a la UAB el 2015.
Vaig venir amb una beca postdoc Beatriu de Pinós, després vaig seguir amb una beca Tecniospring INDUSTRY d'ACCIÓ i ara estic amb una beca Juan de la Cierva. A la universitat recentment ens han donat un projecte europeu, Clear Farm, que comencem a l’octubre. Segueix amb la línia d’avaluar el benestar animal: com podem saber si els animals estan bé, trobar indicadors científics i fiables que ens diguin si tenen problemes, s’estressen o estan malament de salut. A través de sensors, que s’estan ja desenvolupant, analitzem el comportament dels animals, per exemple, com es mouen per la granja, o les vegades que van a menjar o a beure, tot això ens dona informació sobre el seu benestar. Volem tenir una imatge en temps real de com estan cada un dels animals de la granja, un sistema informatitzat que empaqueti totes les dades dels sensors. Informació útil pels ramaders que vulguin saber com estan els seus animals i saber si han de fer algun canvi o millora, però també pel consumidor, per exemple, amb un etiquetatge que li digui com han estat els animals.

Quin repte suposa aquest projecte?
És una línia que volem seguir investigant, ens interessa millorar els mètodes per poder saber què senten els animals, què els passa, poder-nos posar més en la seva pell i entendre’ls. Un cop siguem capaços d’entendre què fan els animals, l’altre punt és per què ho fan, és a dir, per què un porc senglar té un comportament nocturn i què ha passat en el procés de domesticació del porc que ha fet canviar això. Respondre preguntes sobre l’evolució del seu codi genètic, bases que puguin explicar per què els animals es comporten i són d’una determinada manera.

Recentment heu creat AWEC, una empresa participada per la UAB i sorgida del Servei de Nutrició i Benestar Animal (SNiBA) de la Facultat de Veterinària, amb seu al Parc de Recerca de la UAB.
Sí, tot aquest coneixement, des del minut zero, vam veure que havia de ser aplicat, volíem que tingués un impacte i millorés realment les condicions dels animals. Hem anat buscant maneres de trobar aquest impacte i darrerament vam crear AWEC Advisors S.L., una empresa de base tecnològica (EBT) per poder focalitzar més el servei o la transferència de coneixement a les empreses, perquè al final és allà on aconsegueixes l’impacte. Tenim clients de tota mena, des d’empreses farmacèutiques a cooperatives de ramaders d’aquí però també amb base a altres països Europeus i fins i tot fora. Tenim un ventall molt ampli i bàsicament el que fem és transmetre el coneixement o buscar l’aplicació del coneixement que es genera en un ecosistema com és el de la universitat cap a la pràctica diària. En aquest sentit, em va ajudar molt el curs que vaig fer a la UAB “U2B: From University to Business”, on apreníem maneres per incrementar transferir els resultats de la nostra recerca al mercat.

Explica’ns algun projecte aplicat en el que estigueu treballant.
Ara mateix a Riudellots de la Selva treballem amb una granja petita, una empresa familiar, ells fan els seus productes, esquilen els seus porcs i venen als carnissers, no formen part d’una cadena de granges molt gran, això a Catalunya és molt infreqüent. Tenien ganes de millorar el benestar animal per augmentar el seu valor afegit i perquè se senten més còmodes treballant així. Vam buscar una manera de millorar les condicions d’allotjament de les truges. Quan pareixen es passen entre 3 i 4 setmanes amb els seus garrins alletant-los i en condicions intensives convencionals estan engabiades, i l’únic que poden fer és aixecar-se i estirar-se. El que hem fet en aquesta granja és dissenyar un sistema perquè les truges tinguin més espai, es puguin moure lliurement i puguin interaccionar sense limitacions amb els garrins, mostrar el comportament matern-filial sense limitacions i al final augmentar el seu benestar. Fa dos anys que portem aquest projecte i estem tenint molt bons resultats tant pel que fa a resultats de benestar i productius, com pel que fa a l’acollida del consumidor, del granger i de la societat. Els mitjans de comunicació s’han interessat molt en aquesta pràctica. 

Aconseguir aquestes millores de benestar animal entenc que no deu ser una preocupació de granges de producció més massiva, però la demanda del consumidor pot empènyer el canvi?
Exacte, al final és el consumidor qui diu com vol que es produeixi i el ramader o el productor el que farà es adaptar-se, sempre i quan el consumidor pagui per allò que demana. Al final el benestar animal és un estàndard de qualitat ètica i si vols un estàndard major, és possible que això provoqui un increment del preu. Per exemple, una manera d’augmentar el benestar dels animals és disminuir la densitat, per tant, si i tens una nau d’una determinada superfície i en condicions convencionals hi tens 50 porcs, per augmentar el benestar animal és possible que hagis de reduir la quantitat d’animals, per tant, el preu d’aquest porc és possible que augmenti. Si el consumidor vol realment una millora del benestar, ha d’estar disposat a pagar aquest increment.