“Les màquines han substituït els éssers humans durant tota la història, la diferència amb la revolució actual, és que substitueixen el cervell”

18/10/2018

Parlem amb Xavier Sala-i-Martin, graduat en Ciències Econòmiques a la UAB el 1985, sobre els seus inicis a la Universitat i sobretot sobre el reptes ètics que planteja la quarta revolució industrial de la intel·ligència artificial.

Sala-i-Martin va ser el ponent de la Inauguració del curs acadèmic a la Facultat d'Economia i Empresa el 4 d’octubre. Mira el vídeo complet de l'acte!
 
En quin moment de la teva vida comences a interessar-te en l’economia?
Jo sóc producte d’allò que es deia “curso de orientación universitaria”, que no orientava res. Vaig preguntar a la meva mare qui era la persona més rica de la meva família i què havia estudiat, era un oncle meu que havia estudiat Econòmiques i vaig decidir fer Economia a la UAB amb unes raons totalment equivocades. Ho vaig fer més o menys bé al principi, però al arribar segon vaig descobrir que m’agradava realment amb Microeconomia, amb un professor visitant, que venia de San Diego, Joaquim Silvestre.
 
Com et va influir?
Silvestre em va dir: “Tu has d’anar a estudiar a Estats Units”. Jo no parlava anglès, perquè sóc producte de l’època de l’estupidesa on es feia francès. Vaig tenir dos anys per estudiar anglès i poder marxar. Em va agradar la idea, i a partir d’aquell moment em va entusiasmar tot, però jo estava encarat cap a la Micro, Economia Matemàtica, i vaig anar a Harvard a estudiar amb l’Andreu Mas-Colell, que en aquell moment era professor d’Economia Matemàtica. Allà, com que la universitat i la vida són caríssimes a l’estiu sempre has de buscar feines i vaig aconseguir una feina a Bolívia amb un dels professors, Jeffrey Sachs. Allà és on vaig descobrir la pobresa. Jo vivia aquí, el meu pare era professor, no érem rics, però vivíem més o menys bé. Una família mitja d’un país mig. Jo no havia estat a l’Àfrica, ni a la Índia i en aquell moment Bolívia, juntament amb Haití, eren els països més pobres d’Amèrica.
 
Va ser una experiència clau per tu, doncs.
Sí, aleshores em vaig dir: “L’economia està molt bé, la teoria matemàtica és com fer mots encreuats, és divertidíssim, m’encanta, però ha de servir per alguna cosa, per exemple, perquè els països pobres deixin de ser pobres”. Va ser un punt d’inflexió i vaig passar de l’economia matemàtica a creixement econòmic i desenvolupament. A partir d’aquí, he viscut a la Índia un any, tinc una ONG que treballa a l’Àfrica, i he dedicat tota la vida, des de la teoria, des de la lògica de la matemàtica, aplicada a problemes de pobresa: com s’elimina la pobresa, com es fa créixer els països... Les meves últimes recerques utilitzen les observacions de les llums dels satèl·lits per analitzar l’activitat econòmica en països empobrits, on hi ha molt poques dades. Podem calcular molt bé quina és la producció i ho mesurem millor que les pròpies autoritats.
 
Per eradicar la pobresa, s’està fent bona feina actualment?
Des d’aquí, des de Catalunya pensem que el món és un desastre, però avui es mor més gent de menjar massa que de menjar massa poc. Les fams aquestes dels anys 70, tota una població morint-se de gana, això no existeix. Per tant, la humanitat ha tingut un grandíssim èxit. La Bíblia parla dels quatre genets de l’Apocalipsi: la fam, l’epidèmia, les guerres i la mort. Els tres primers els hem eliminat. L’any passat va haver-hi un atac d’Ebola que semblava que havia de matar la meitat de la humanitat, i al final, van morir moltes persones, però  no va ser el que esperaven. I avui dia es mor més gent d’accidents de trànsit que de guerres. Al llarg de la història, aquestes tres coses han sigut una plaga per la humanitat i hem aconseguit gairebé eradicar-les. La mort òbviament no l’hem superat, però l’esperança de vida a l’any 1800 era de 37 anys. Hem de celebrar els èxits que la humanitat ha aconseguit. Això no vol dir que no tinguem problemes, tenim unes desigualtats exagerades, per exemple.
 
Quins altres reptes té la humanitat?
El deteriorament del medi ambient, per exemple, i una altra, que està més relacionada amb l’ètica. Ara estem en mig d’una revolució científica en moltes àrees, la intel·ligència artificial, els nanomaterials, les energies renovables, el cryptocurrencies... tot una sèrie d’innovacions que estan canviant radicalment el món, i una de les coses que està canviant és que estem descobrint com funciona el cervell, que és l’últim gran secret de l’univers. Descobrim què és la consciència, què és el que ens fa feliços, què és el que ens fa patir, però per altra banda, estem descobrint que totes aquestes bèsties que són les nostres esclaves, també senten el mateix. I en algun moment haurem de reconsiderar com estem tractant a les vaques, no hi ha drets vacuns, hi ha drets humans. Nosaltres els humans ens hem proclamat reis de la creació i ens donem drets, però els hi hem tret a les altres espècies vives.
 
Parles d’aquesta quarta revolució industrial: la intel·ligència artificial, el big data... com afecta aquesta nova revolució al sistema de mercat?
Canvia radicalment molts aspectes de l’economia. D’entrada cal dir que serà molt beneficiós, gràcies a la intel·ligència artificial per exemple, podem conduir sense conductor. Un milió tres-centes mil persones moren d’accident de cotxe al món i, la major part, per culpa del conductor, són errors humans lamentables. Tots aquests errors s’evitaran amb la intel·ligència artificial, seguirà havent-hi accidents, però seran molt menors. Gràcies a la intel·ligència artificial, els metges tindran un poder de diagnosticar tumors molt més ampli, perquè avui dia les màquines visualitzen els tumors molt millor que els patòlegs humans. Gràcies a les màquines i a l’evolució de les ciències neurològiques, la intel·ligència artificial pot predir el comportament de la gent. I per exemple han entrat en un camp que era absolutament prohibit, que és predir quan algú intentarà suïcidar-se. Tindrà uns avantatges brutals, és una cosa molt bona tota aquesta tecnologia. Ara bé, què passarà amb els taxistes? Hi ha 65 milions de persones que viuen de conduir. O què passarà amb els metges?
 
Exacte, on queda, doncs, el treball de les persones?
El fet que les màquines substitueixin els éssers humans ha passat durant tota la història, el que passa és que al llarg de la història hem substituït feines rutinàries i feines físiques. La diferència amb la revolució actual és que substitueixes el cervell. I això té una implicació. Jo crec que a la llarga seguirem creant més llocs de treball que no pas en destruirem, a totes les revolucions ha passat, l’atur tecnològic del que parla Keynes no ha passat, no existeix, perquè sempre hem trobat alguna cosa. El problema és que ara la substitució no és el cos, és el cervell, i per tant, gent amb capital humà important. I per tant, una de les coses que passa ara és que la classe mitja, la gent que abans tenia salaris bons, passen tenir salaris ridículs per fer feines no qualificades i la classe mitja es buida i es polaritza la societat, i això dona lloc a tots els populismes que estem veient. Al final els futurs treballadors s’adaptaran i aniran a trobar una altra feina, però el problema és la transició, que en altres revolucions ha sigut molt fàcil, perquè canviar de feina en una persona poc qualificada no costat tant. L’única manera de preparar per tot això és l’educació, però la manera com estem educant als nens jo crec que és errònia.
 
Ets catedràtic a Columbia University, quin és el paper de les Universitats en aquest futur tan proper?
Aquí en aquesta facultat, i en totes les facultats d’Economia del món, ensenyen professions. Jo crec que ens hem d’adaptar, però sobretot hem de visualitzar que el món canviarà i serà bo que canviï. Desapareixeran moltes professions, i per tant, el que hem de fer és adaptar-nos, nosaltres, els educadors, a ensenyar als nois capacitacions, els skills que els permetin sobreviure en un món canviant.
 
Una última pregunta, què s’espera dels economistes del futur?
Jo no sé predir el futur ni sé cap a on anirem, però, el que a mi m’agradaria és tornar als orígens, als primers grans economistes. Els grans economistes eren professors d’ètica. Adam Smith, a banda de La riquesa de les nacions, va escriure llibres de teoria moral, de la teoria dels sentiments, i això ho hem perdut. Ens hem especialitzat, hem intentat ser físics, eliminar tota la part humana, imaginem que els humans es comporten com a robots de manera ultraracional sense mirar les conseqüències ètiques. I això és important perquè la nova revolució ens comporta dilemes ètics importants. Per exemple, una de les tecnologies que s’està desenvolupant és la que està relacionada amb l’ADN, la modificació genètica dels humans. Això és un problema ètic i nosaltres no sabem pensar sobre aquest tema.  O, per exemple, els automòbils sense conductor tindran accidents, però seran accidents programats. A partir d’ara el robot haurà de decidir, en cas d’accident, si gira a la esquerra o a la dreta, giro a la esquerra i mato a un bebè, o, giro a la dreta i mato a una dona gran. Quin és el valor de la vida? Val més la vida d’un bebè que la d’una dona? La persona conductora no pot decidir, és un accident, però en aquest cas està escrit en un algoritme. I també cal un compromís polític, quina visió té el Pedro Sánchez de la intel·ligència artificial per Espanya? Jo no la sé, però els cotxes estan a punt d’arribar i la manipulació genètica ja està aquí. I el Trump, quina visió té el país més poderós del món, el país on hi ha Silicon Valley, on estan desenvolupant aquestes tècniques? Quina visió té de la intel·ligència artificial? Com es solucionen tots aquests problemes que explico?