La incertesa i la diferència amb Escòcia i Quebec marquen la situació de Catalunya

08/11/2012

La xerrada, titulada "Debat independència. Les referències de Canadà-Quebec i de Regne Unit-Escòcia", va servir per analitzar l'actual situació política catalana i comparar-la amb altres dues nacions occidentals, Escòcia i Quebec, que també afronten la perspectiva d'un possible referèndum per decidir si continuen integrades al Regne Unit i a Canadà, respectivament. L'acte va ser moderat per Antonio Franco, president de l'Associació d'Amics de la UAB.

Josep Oliver, catedràtic d'economia aplicada de la UAB, va obrir el debat comparant els sistemes econòmics de tots tres territoris. Va destacar el paral·lelisme entre l'evolució de les exportacions de Catalunya i el Quebec, cada cop més enfocades als mercats internacionals, i va puntualitzar que, dels tres països, Escòcia és el que aparentment sortiria més perjudicat económicament de la seva escisió del Regne Unit.

L'economista va insistir sobretot en contextualitzar el procés català en "una situació especialment complexa i existencial" pel que fa a la Unió Europea. Va afirmar amb contundència que "la crisi és molt greu i ja veurem si aguanten l'euro i la UE". A més, segons va explicar, en aquests moments "Catalunya és tan insolvent com Espanya".

Entrant en matèria política, Oliver va dir que "és evident que Espanya ens maltracta i que cal un nou marc de relació", i va afegir que "cal 'sí o sí' una reforma constitucional". I, davant l'actual context i les dificultats econòmiques i legals, es va mostrar partidari de "sol·lucions intermèdies" entre la situació actual i l'independència.

Un procés amb dues fases

Ferran Requejo, catedràtic de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, va fer una encesa defensa de la independència de Catalunya: "raons en sobren", va afirmar, i va opinar que, si avui hi ha "molts més independentistes que fa vint anys" és, entre altres motius, pel "procés fracassat de reforma de l'Estatut".

Segons Requejo, el procés independentista té dues fases. Una primera, liderada per la societat civil, de creixement del moviment; i una segona, de "pronunciament ciutadà", en el qual cal la implicació dels polítics. Va valorar, en aquest sentit, que les eleccions al Parlament del proper 25 de novembre "no són com les altres".

El politòleg es va mostrar partidari "d'internacionalitzar" el procés, tot proposant que Escòcia i Catalunya organitzin sengles referèndums el mateix dia. I es va mostrar especialment hostil a l'opció federalista, la qual, segons va explicar, ell mateix havia defensat anteriorment.

Situacions dispars

Finalment, Javier Pérez Royo, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla, va versar sobre les situacions "molt diferents" del Quebec, Escòcia i Catalunya des del punt de vista constitucional.

Pel que fa al Quebec, Pérez Royo va explicar com es va fer una consulta al tribunal suprem de Canadà i la resposta d'aquest es va adoptar com a llei, establint així un marc jurídic per a l'organització de la votació. Al Regne Unit, l'absència d'una constitució convencional com la de la majoria d'estats agilitza les reformes de rang constitucional, que es poden fer mitjançant "un procediment legislatiu ordinari".

En canvi, d'Espanya va destacar la rigidesa de la Constitució, especialment de l'article segon, tot recordant que es va redactar en unes condicions particulars "molt diferents" de les actuals. Segons Pérez Royo, "si hi ha una majoria clara a favor de fer un referèndum, el procés no es pot aturar". Alhora, però, va valorar que pactar la pregunta que es plantejarà a la ciutadania serà molt difícil i va opinar que la UE es limitarà a exigir que el procés sigui netament democràtic.

Més informació: Associació d'Amics de la UAB