Coneix el Consell Social

“Cal fomentar les competències emprenedores per generar la revolució a les aules”

Xavier Verge i Carme Casablancas

Entrevista a Xavier Verge, Ciències Econòmiques UAB ’87 i màster en MBA UAB ’01 i a Carme Casablancas, Ciències Econòmiques UAB '94 i doctorada en Emprenedoria i Direcció d’Empreses UAB ’15, ambdós professors de la UAB i creadors del joc educatiu Biznelis.

10/04/2019

Durant la seva trajectòria, Xavier Verge, Ciències Econòmiques UAB ’87 i màster en MBA UAB ’01, ha combinat el món empresarial i el tecnològic i va ser un dels impulsors del pioner grau ‘Empresa i Tecnologia’ a la UAB. Carme Casablancas, Ciències Econòmiques UAB '94 i doctorada en Emprenedoria i Direcció d’Empreses UAB ’15, ha compaginat la transferència de coneixement, la gestió i la recerca, molt centrada en l’emprenedoria i la vinculació de la universitat al territori. Junts han creat Biznelis, un joc educatiu per infants sobre gestió empresarial que fomenta l’emprenedoria, la col·laboració, la visió estratègica i l'agilitat en la presa de decisions.

Parlem amb ells sobre la seva trajectòria, sobre la importància de fomentar l’emprenedoria i molt especialment sobre Biznelis.

Els dos teniu un punt de partida similar, vau fer la llicenciatura de Ciències Econòmiques i Empresarials (branca Empresa) a la UAB.
Xavier Verge (XV): Jo vaig començar a estudiar l’any 1982 a l’Autònoma. A quart un professor em va proposar de fer d’ajudant i em va fer gràcia, i quan vaig arribar a cinquè, vaig començar com a ajudant d’Escola Universitària. Vaig començar a fer el doctorat, però hi havia el servei militar i vaig acabar a Ceuta, per tant, va ser mig any perdut. Després vaig aconseguir un trasllat cap aquí, i vaig acabar el curs de doctorat en aquella època, tot i que no vaig arribar mai a fer la tesis. 
Carme Casablancas (CC): Jo apuntava per científica, però al COU em vaig passar a Lletres amb Matemàtiques. Vaig descobrir una assignatura molt interessant que era Història de l’Art, tot i que al final vaig acabar fent Empresarials, i després la llicenciatura de Ciències Econòmiques i Empresarials. No tenia molt clar en què treballar, i em vaig apuntar al doctorat. Vaig entrar com a professora associada, després em va sortir la plaça de titular d'escola universitària.

I heu seguit una trajectòria molt lligada a la universitat.
CC: Sí, jo en aquell moment vaig decidir ser mare, vaig pensar que podria amb tot, però no vaig poder i vaig deixar el doctorat. Però seguia a la universitat, i com que sempre calen persones per portar càrrecs de gestió, em van fer la proposta de ser la directora de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials, i ho vaig ser fins que es va fusionar amb la Facultat d’Economia i Empresa. I finalment, vaig reprendre el doctorat i vaig fer el pas a titular d'universitat.
XV: Jo més endavant vaig entrar a l’Escola Universitària d’Enginyeria i vaig començar a moure’m en aquest món entre l’enginyeria i l’empresa. Amb el pla Bolonya va aparèixer la idea de fer uns nous estudis derivats d’uns focus group que plantejaven la necessitat d’una titulació híbrida entre l’empresa i la informàtica. Vam estar entre un i dos anys dissenyant el títol Empresa i Tecnologia, era l’any 2008 aproximadament. Vaig tornar a la Facultat d’Economia i Empresa com a coordinador d’aquesta titulació pionera. Des de la creació del grau, sense haver fet cap esforç de màrqueting important específic, som incapaços de satisfer la demanda de les empreses que volen estudiants. 
 
Què implica combinar aquestes dues vessants; empresa i tecnologia? Quins perfils professionals en surten? 
XV: Quan vam fer aquest títol buscàvem el ‘CEO del futur’. Són gent amb molt bones habilitats matemàtiques, saben programació, bases de dades i tenen tot el tronc d’ADE, per tant, gestió. Si un mira quin és el perfil més buscat, resulta que encaixen. No en els aspectes tècnics, però sí en molts altres aspectes. És un perfil molt interessant per temes d’analytics, big data, d’implementació de sistemes de gestió, treballen amb SAP... És un perfil molt més modern amb competències altament demandades per les empreses. Si els enginyers creen artefactes (software, hardware, mòbils, apps...) i els gestors d’empreses, gestionen l’empresa, els titulats en Empresa i Tecnologia estan al mig. Actualment és un encaix molt necessari en temps de transformació digital, perquè tenim les dues bandes, per una, l’organització i la gestió empresarial, i per l’altra, la tecnologia bàsica. 

En quins projectes esteu actualment?
CC: Intento compaginar la recerca, amb la transferència de coneixement i la gestió. Ara vull formar-me en Història de l’Art, començaré a la UAB un màster de Gestió del Patrimoni Artístic, perquè crec que cal buscar aquests complements i que entendré potser inclús millor l’Economia si m’especialitzo i treballo també una altra àrea. També segueixo amb la transferència de coneixement, recerca en emprenedoria i ensenyament al voltant de Biznelis, però cal formar un equip. Veurem si el projecte EINES és un pull i ens ajuda a catapultar una recerca transversal amb gent de Psicologia, Empresa, Educació... La recerca hauria de ser el més transversal possible, perquè la societat és complexa. 
XV: Jo sóc membre del Consell Social de la UAB i sempre he estat implicat en la transferència de tecnologia en la universitat. L’últim projecte ha estat un projecte europeu sobre models de negoci de sistemes de transport intel·ligent juntament amb el departament de Telecomunicació i Enginyeria de Sistemes. M’ho he passat molt bé. Fora de la universitat, he col·laborat amb EADA amb classes en màsters i hi faig un joc que vam crear a la UAB, el Markstrat, un joc de learning by doing. És un joc en equips molt intensiu i pensat per executius. Els dones una empresa i han de prendre decisions, i les decisions d’uns afecten els altres, és com si competissin en un mercat. Llavors creen un nou cas, han de tornar a prendre decisions i fent rondes, han de decidir quins productes posen al mercat, a quins segments els dirigeixen, quins clients, quant gasto en publicitat, en venedors... i en funció d’aquesta sèrie de decisions, tens uns resultats. I això dona pas a l’últim projecte, que és el nostre nexe d’unió amb la Carme, és el nostre fill, Biznelis. 

Com sorgeix la idea de la creació del joc?
XV: Fa un temps, vam contactar amb un empresari que es dedica a fer jocs, perquè ens parlés del seu model de negoci a classe, era un model diferent, molt local, orientat a fer jocs, molt sostenible, treballaven amb empreses del tercer sector. L’empresa es diu Kidnelis.
CC: Són jocs d’autor. Tenen varis jocs acabats en nelis, que ve de: “Elis, elis, putxinel·lis”.
XV:  I biz ve de business. Volíem canviar la imatge que es té de l’empresari, com una persona que només veu el benefici econòmic. Vam veure que l’havíem de canviar abans de la universitat i vam començar a donar voltes a la idea de fer un joc per nens. La Carme i jo som els autors, vam treballar els conceptes que hi apareixen, vam decidir, per exemple, que no hi havia dau, perquè la gestió d'empreses no és una qüestió de sort, s’ha de prendre decisions. En el joc es creen equips i es discuteix sobre temes. Hi ha una carta, per exemple, que representa l’explotació infantil, perquè en una empresa, tu pots decidir que et cusin unes pilotes a Bangladesh a un cost molt barat. Ara, has d’assumir les conseqüències de la teva decisió. Generem aquests tipus de debat. El joc és 50% propietat  de la UAB i 50% de Kidnelis. És una experiència nova per la UAB, un aprenentatge interessant, que no està dintre dels cànons habituals.

Visiteu moltes escoles amb el joc. Quina acollida teniu?
XV: Molt bona, li dones a un professor una eina poderosa perquè pugui generar discussió, debat, a més, d'ajudar amb les competències d'emprenedoria, perquè els nens han de triar i decidir. Amb competència, en un mercat on tothom vol agafar la carta i els recursos són escassos, no pots posar el que vols ni com tu vols, perquè hi ha certes limitacions. La gràcia és que sigui en grup. Estem molt contents amb el joc, però de moment és una primera versió en català i té un impacte reduït.
CC: Totes les experiències amb el joc han sigut positives i a l'última vam tenir l'oportunitat de repetir amb els nens. En una primera sessió aprens i en una altra consolides l'aprenentatge. Una de les coses que va dir la professora va ser que no havia vist mai els nanos amb un grau d’atenció tan gran. Quan un és emprenedor i fa les coses ben fetes té resultats bons, el que passa és que és a costa del nostre esforç, les hores i l'esforç de l'empresa. Però el repte és veure els nanos de tercer de l'ESO i els de batxillerat, perquè els implica pensar. 
XV: Un cop un dels estudiants, que era prou conflictiu, ens va començar a dir que el joc era un desastre i no entenia res. Al final va acabar sent dels que més va participar, va fer un canvi de xip increïble. La Carme també va dur el joc a un grup que fa cicles formatius a Can Brians. Volem que arribi a tot arreu. 

Com heu viscut aquesta experiència vosaltres?
XV: A nosaltres ens obre moltes portes a la recerca i la transferència.
CC: El que és complicat és que el professorat hem de fer de tot, recerca, transferència de coneixement, classes, etc. Però el que es prima sobretot és la recerca i les iniciatives emprenedores i de transferència del coneixement han de sortir de la teva voluntat, esforç i de les teves hores. Ho fem per la il·lusió i perquè hi creiem, però en l'entorn de les ciències socials és difícil fer transferència de coneixement, perquè no es pot patentar, i per tant, és difícil que es posi en valor.  
CC: Cal apostar per la transferència de coneixement, hem de trencar barreres. A la universitat hi ha persones que opinen que fora dels murs de la universitat no hi ha vida intel·ligent. I les empreses, en canvi, diuen: “Quan vinguin els alumnes al món real”. Hem de fomentar les relacions universitat-empresa-societat, que és una de les funcions del Consell Social, per exemple.

Quins són els projectes de futur per Biznelis?
CC. L’últim experiment que estem intentant és posar a jugar també a gent amb diversitat funcional, sobretot psíquica.
XV: Volem fer varies proves d’estrès, una en un institut conflictiu. Si un sol d’aquests alumnes que no aniria mai a la universitat, es planteja anar-hi, créixer i treure cap, ja valdria la pena qualsevol esforç. Tenim contactes amb la FAS i anirem treballant. Parlem amb psicòlegs, amb enginyers per fer eines digitals de complement, però he de dir que no estem molt acostumats a ser transversals, ens costa, sobretot a l’inici.

La UAB està fomentant molt l’emprenedoria, fa un any es creava el mínor en Emprenedoria i Innovació Social. Què significa per una societat educar en l’emprenedoria? 
XV: És molt bo formar les característiques inherents de l'esperit emprenedor. Són útils, siguis o no emprenedor. La UAB està avançant molt de pressa, gràcies a l'ecosistema i a l’impuls dels equips rectorals, sorgeixen projectes com UAB Emprèn, El Servei d'Ocupabilitat; el Parc de Recerca i molt recentment, el projecte EINES. El president del Consell Social de la UAB, Gabriel Masfurroll, és una persona proactiva en aquests temes i ens ajuda molt. S’ha generat un ecosistema que no té res a veure amb el de fa ni deu ni quinze anys i ens acostem més a llocs com Silicon Valley.
CC: He llegit un article que diu que hem de liderar el canvi a les aules. Eines com aquestes poden fomentar les competències emprenedores per generar la revolució a les aules. Ara, m'estic trobant amb alumnes confrontats sobre com entenen l’ensenyament. El problema fins ara ha estat que el títol era el que es buscava, perquè és el que volien les empreses, i per tant, els alumnes volien els coneixements en el mínim temps i esforç. Ara les empreses demanen habilitats, competències i un tipus de manera de ser, hi ha alumnes que han entès això i, proactivament, et demanen que els ensenyis d'aquesta manera. Hem d'anar cap a habilitats i competències.
XV: Amb el pla Bolonya va començar la revolució amb aprenentatge actiu. Això és el que portem a l'aula els que som una mica emprenedors. L'esperit emprenedor va lligat a la universitat. Per exemple, ara estem aplicant la perspectiva de gènere a les assignatures, si no tens esperit emprenedor, no et llances a fer nous exercicis, a canviar exemples, etc.

A banda d’aquest canvi de les empreses, que busquen talent i actitud i no simplement coneixement, el món està canviant, es parla cada vegada més d’economia circular, d’economia col·laborativa. Fa poc entrevistàvem a la Clara Montes, que lidera el TEDx BarcelonaWomen, i ens deia que la gent jove ja no vol treballar només pel sou, importen els valors. No ens podem resistir al canvi de paradigma que impulsa sobretot la gent jove.
XV: No, perquè si no, vindrà una disrupció i estarem fora. Perquè si no, vindrà el canvi climàtic i estarem fora. Aquesta necessitat és molt agreujada a partir de l'any 2000 quan vam passar de la societat industrial a la societat del coneixement. Estem en un molt bon lloc, Barcelona és un pol d'atracció de talent dels deu millors a nivell europeu, fins i tot dels cinc millors. Entren factors com el clima, l'ambient, la gestió de la diversitat, els temes de gènere. Això és la clau del segle XXI i no la fabricació en sèrie de titulats universitaris tallats pel mateix patró. Necessitem canviar les classes presencials i fer que no siguin només classes magistrals. Hem de canviar i necessitem l'esperit emprenedor per fer això; jugar-te-la, equivocar-te. Mai havíem tingut una joventut tan ben formada i preparada com ara, només hem de saber treure el potencial, perquè actualment desaprofitem molt de talent, encara estem amb unes estructures que no premien determinats valors.





 

 

Notícies relacionades

Totes les notícies