Les universitats catalanes celebren 10 anys de compromís amb les persones refugiades

La UAB acull una jornada per fer balanç de deu anys dels programes universitats – refugi i, alhora, per treballar conjuntament en l’establiment d’un Protocol d’orientacions per a l’acollida acadèmica de persones refugiades. L'activitat s’emmarca en el pla de treball de la Xarxa Tècnica de Cooperació, Voluntariat i Refugi del Consell Interuniversitari de Catalunya i compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
17/10/2025
Aquest octubre s’ha commemorat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el desè aniversari del comunicat “Les universitats catalanes, amb les persones refugiades” de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), que va marcar l’inici de les primeres accions coordinades del sistema universitari per defensar els drets de les persones desplaçades forçosament.
Aquesta jornada, celebrada el 16 d’octubre a la sala de juntes del rectorat de la UAB, ha estat organitzada des del Programa Refugi de la UAB, gestionat per la Fundació Autònoma Solidària, i ha tingut per objectiu generar un espai de celebració i de reflexió entre universitats públiques catalanes, societat civil i administració pública. L'activitat s’emmarca en el pla de treball de la Xarxa Tècnica de Cooperació, Voluntariat i Refugi del Consell Interuniversitari de Catalunya i compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
L’acte inaugural ha comptat amb la participació d’Andrea Costafreda, directora general de l’ACCD. Costafreda ha felicitat les universitats pels deu anys de compromís amb les persones refugiades i ha subratllat que, en un món amb conflictes creixents i restriccions de les llibertats democràtiques, la cooperació per a la transformació exigeix una protecció de les defensores de drets i ha destacat com les universitats juguen un paper clau en aquest sistema de protecció. Per la seva banda, Xavier Martínez-Celorrio, secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, ha destacat que el nombre de persones refugiades anualment s’ha duplicat en aquests deu anys, fet que reafirma la importància del compromís de les universitats. Esther Zapater ha tancat la inauguració recordant els inicis del programes refugis arran de la guerra de Síria i ha posat en valor la tasca duta a terme des de la UAB: 150 parelles de mentoria i 247 beques Refugi, i una programació anual d’activitats de sensibilització i de formació als currículums sobre migracions, drets humans i refugi, on només el curs passat hi van participar directament 800 persones de la comunitat UAB.
La jornada ha inclòs la proposta artística “Yuyay: Memòria”, amb Edith Laverde, defensora de drets colombiana i doctoranda de la UAB, que ha presentat un monòleg commovedor sobre la memòria, la pèrdua i la resiliència, que ha emocionat a les participants.
A la taula rodona “Universitat i Refugi: d’on venim i cap a on anem?”, moderada per Pamela Urrutia (Escola de Cultura de Pau), representants d’universitats, entitats i persones refugiades han analitzat els reptes del futur. Shurouq Alimam Alnajjar, estudiant palestina, ha manifestat el seu orgull de formar part de la UAB i ha reivindicat la necessitat de suport psicològic als programes de refugi. També ha destacat la importància de treure les etiquetes de les persones refugiades ja que són professionals i agents de canvi que poden aportar i, en aquest sentit, ha demanat que es faci més recerca vinculada a l’àmbit del refugi. El director de la Fundació Solidaritat UB, Xavier López Arnabat, ha recordat que, de fet, fa més de trenta anys que les universitats catalanes acullen persones refugiades, i ha apel·lat a una acció conjunta i coordinada per garantir la continuïtat dels programes i reforçar-ne la inserció laboral i social. El director de la Fundació Autònoma Solidària, Jordi Prat, ha remarcat que l’existència d’aquests programes “ja és un èxit en si mateix”, i ha instat a consolidar-los com a estructures permanents, amb més suport del sistema universitari i que s’endegui una avaluació rigorosa dels seus resultats. Laura Riba (gerent d’Irídia i membre de La Fede) ha alertat de l’augment de la conflictivitat i de l’extrema dreta i ha criticat la manca de vies segures. Com a elements a continuar treballant i que cal reforçar dins els programes refugi ha destacat les mentories i tutories i l’atenció psicosocial. Com a repte, Riba, ha assenyalat que cal que les beques donin més certesa sobre la seva continuïtat. Finalment, Estel·la Pareja, docent, investigadora i exdirectora de la CCAR, ha destacat el paper de la universitat com a espai reparador i d’igualtat d’oportunitats, i ha subratllat la necessitat d’impulsar l’acollida de més dones, millorar les condicions materials dels ajuts i enfortir l’acompanyament i fer més incidència i acompanyament en totes les dificultats legals. Per concloure la taula, Urrutia ha remarcat el paper clau de les universitats com a agents socials davant l’augment de la conflictivitat global i dels discursos d’odi, i la urgència de reforçar la coordinació entre institucions.
Durant la jornada s’ha presentat el Protocol d’orientacions per a l’acollida acadèmica de persones refugiades, a càrrec de Gemma Xarles (UOC), com a coordinadora de la Xarxa Tècnica de Cooperació del CIC, així com les bones pràctiques de diverses universitats catalanes. Cati Jerez (UB), Gemma Ros (UdG), Àngels Sendra (UdLl), Sara Vilar i Laia Llorens (UOC) han presentat les accions, mesures i protocols de les universitats a les quals representen.
Les persones participants posteriorment han treballat i debatut en grup sobre les mesures que ha d’incloure el Protocol d’orientacions per a l’acollida acadèmica de persones en situació de refugi de les universitats catalanes per tal que aquest s’aprovi el proper mes de novembre .
La cloenda, a càrrec del vicerector de Relacions Internacionals de la UAB, Òscar Jané, ha posat en valor una dècada de treball conjunt que ha consolidat una xarxa universitària compromesa amb el dret al refugi i el dret a l’educació. Tot i així, ha remarcat que “tan de bo no calgués aquest programa”. I ha acabat la seva intervenció, posant sobre la taula que, per una banda, cal una coordinació entre òrgans competents, no només des de les universitats, i que estaria bé, per una altra, fer una demanda conjunta de les universitats perquè els organismes i les administracions competents posessin més fàcils els processos d’evacuació de les persones davant situacions com la que s’ha viscut darrerament a Gaza ja que no funcionen correctament.
La jornada ha permès posar en valor aquests 10 anys i generar un espai de reflexió col·lectiva i treball en xarxa entre universitats públiques catalanes, societat civil i administració pública.