La UAB publica el 'Manual d'història de la dona' de Montserrat Jiménez Sureda

El llibre parteix de l'experiència de Jiménez com a professora, des de l'any 2013, de l'assignatura "Història i gènere a l'època moderna" a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. En preparar l'assignatura, Jiménez va detectar la manca d'un manual que expliqués l'evolució històrica de les dones "estructuralment, però també en conjuntures concretes". Així doncs, segons l'autora, "aquest llibre vol ser un manual d'iniciació, unes beceroles molt simples que traslladen al paper una part del contingut de les meves classes sobre història i gènere en l'època moderna". La seva obra, però, abasta el temps històric comprès entre l'antiga Grècia i els inicis del segle XXI.

"La història dels homes i la història de les dones té la divergència desconcertant de les vides paral·leles"

A la introducció del llibre, Jiménez explica: "Normalment, els infants solen tenir el sentiment de ser inexistents per als adults que els envolten. (...) Les nostres avantpassades segurament que se sentien igual. Els nostres avantpassats tenien el costum de no deixar que participessin en res quan es tractava de poder. Ara bé, de netejar i de cuinar i, en general, de servir-los, tant com en volguessin".

Aquesta posició queda reflectida en el relat convencional de la història: "La ciència dels éssers humans no ha estat mai neutral. Les institucions que han tingut capacitat per legitimar i transmetre el coneixement han estat creades pels homes sota supòsits de poder i control social que els afavorien en una classificació genèrica i que els posaven a les mans el domini de qualsevol estructura, domèstica o pública. Aquest esquema basat en uns supòsits biològics falsos que asseveraven la inferioritat natural femenina silenciaven i deslegitimitzaven el saber científic femení tant com les seves detentores". A més, segons reflexiona l'autora, "La misogínia va esdevenir la filosofia de vida dominant a Occident fins a la segona meitat del segle XX. Com a norma, la trobem en tots els filòsofs i en totes les disciplines que apareixen com a patums en els manuals d'ensenyament: des dels pares de l'Església fins a Sigmund Freud". I afirma, més endavant: "Des de la història podem donar fe que individus disposats a deixar-se matar pels drets de l'home i del ciutadà han estat furibundament misògins".

Jiménez cita Winston Churchill -"La història ja ens jutjarà" per afirmar: "Doncs, per si de cas, val més figurar, enmig de tan il·lustre magistratura, en el bàndol dels qui l'escriuen, així les dones ens assegurarem que el veredicte ens sigui del tot favorable". Ja que, a les dones "el fet de ser simples objectes d'anàlisi per als col·legues historiadors de les èpoques pretèrites no és que ens hagi anat gaire bé". I sentencia: "Ara ens toca a nosaltres, a les dones. No és un simple usdefruit d'aquest concepte. Tenim tot el dret a una propietat plena, a la fusió del domini útil i el domini directe. Aquest és el nostre moment històric".

“El treball propi dels esclaus i els obrers”

La introducció fa també cinc cèntims sobre la posició històrica de les dones al llarg dels temps. Afirma, per exemple: "Paradoxalment, en un sexe etiquetat de dèbil, el primer accés de les dones al treball és el del treball propi dels esclaus i els obrers. És a dir, el treball físicament més dur i perillós. (...) Molts d'aquests treballs integraven la violència com una de les eines del negoci. (...) Les pastores es podien enfrontar amb un llop amb l'ajut de la seva valentia (o la seva desesperació) i armades rudimentàriament amb un pal".

I tracta també sobre els mecanismes de discriminació: "El fet de victimitzar les més febles ha esquivat tensions grupals entre uns homes que corrien el perill de prendre-hi mal. Així que les dones s'han fet servir com a boc expiatori de societats patriarcals senceres. Per exemple, durant la terrible època de la cacera de bruixes a Europa. (...) solia triar-se aquelles que es desviaven de la norma social establerta pel grup". I, més endavant, explica: "La vigilància, la regulació, la persecució i, si esqueia, el puniment de l'alteritat femenina, en general i de forma particularitzada, va esdevenir un mer mecanisme per estabilitzar l'ordre patriarcal".

Segons Jiménez, “al llarg dels segles, els homes han procurat l'accés de les dones a un saber instrumental destinat al seu benefici propi, a ser millor servits (és a dir, amb més eficiència) per aquestes. Aquesta formació subordinada al benestar del gènere dominant dificultava, en canvi, l'accés femení a un saber teòric i conceptual que podia permetre el qüestiona-ment de l'hegemonia del sexe masculí i de la vertebració de la societat patriarcal. La costura estava bé; els quaderns de ganxet o de punt de creu, també. La filosofia (llegir El contracte social, per exemple), no”. A més, “les fèmines han estat, sempre, sotmeses a una autoritat superior. I sovint, per fer-se escoltar i ser respectades, han hagut de parlar ventriloquitzant les idees dels altres, sent un puntal per als seus mateixos subjugadors”.

L'autora

Montserrat Jiménez Sureda, professora titular d'història moderna a la UAB, ha impartit docència també a la Venice International University. És autora de nombrosos articles especialitzats en revistes com Hereditas Monasteriorum, Memoria y Civilización, Hispania, Investigaciones Históricas, Cuadernos Dieciochistas, Intus Legere, La Razón Histórica, Memoria Ecclesiae, Manuscrits o Afers. Entre els seus llibres més recents es compten Crist i la història. Els inicis de la historiografia eclesiàstica catalana en el seu context europeu; Les bruixes. Del feminicidi històric a la icona social; Les dones i les professions sanitàries al llarg de la història i Amb el cor al paper. Història i teoria de les cartes d'amor, tots ells editats pel Servei de Publicacions de la UAB.