La UAB agraeix la "implicació decisiva" del professorat jubilat
Sis professors amb una llarga vinculació a la Facultat de Filosofia i Lletres finalitzen ara les seves obligacions docents: Teresa Camps, Borja de Riquer, Mila Segarra, Jordi Duch, Pere Gabriel i Antoni F. Tulla. El 16 de juny, en un acte institucional, la UAB i la Facultat van agrair la seva destacada aportació.
Sancho es va dirigir als professors que finalitzen ara les seves obligacions docents a la UAB afirmant que "no us heu conformat amb ser bons transmissors de coneixement, sinó que heu format estudiants crítics" que han esdevingut "millors ciutadans". A més, va voler emfasitzar que "aquest no és, en cap cas, un acte de comiat, sinó d'agraïment: volem seguir comptant amb vosaltres i amb el vostre magisteri".
Per la seva banda, el degà de la Facultat, Joan Carbonell, va considerar com "un deure" de la institució el fet "d'honorar sense embuts les persones que han fet bategar aquestes parets". Va reflexionar que "la rabiosa i miserable modernitat ens escatima el ritual de culte al record i agraïment". I va transmetre als homenatjats "l'admiració institucional de la Facultat i de la Universitat perquè les heu fet més grans a totes dues".
Referents als seus camps acadèmics
Cadascun dels professors jubilats va ser presentat per un company del seu departament que va lloar els seus mèrits. En primer lloc, Bonaventura Bassegoda, catedràtic del Departament d'Art i de Musicologia, va repassar la trajectòria de Teresa Camps tot destacant, a més de la seva activitat docent, la seva tasca en l'organització d'exposicions, la creació de l'arxiu d'art català contemporani o l'impuls del grup estable d'art B5-125.
Camps, en repassar els seus més de 40 anys a la UAB, va evocar el "floriment de l'especialització" acadèmica en història de l'art a la UAB, que se va voler que fos "oberta i transversal". Es va congratular d'haver vist molts dels seus alumnes "a llocs de responsabilitat a museus, arxius, etc.", i va qualificar com "un privilegi" el fet que la UAB "ha estat casa meva i aquí m'hi he fet gran".
Seguidament, Pere Ysàs, catedràtic del Departament d'Història Moderna i Contemporània, va presentar Borja de Riquer com "un dels historiadors més importants del nostre país". Va destacar els seus "treballs imprescindibles" en camps com la història del catalanisme polític, el franquisme o la figura de Francesc Cambó. I va recordar que De Riquer va obtenir la medalla d'or de la UAB el 1991.
De Riquer va considerar una "situació privilegiada" haver-se incorporat a la UAB als seus inicis, l'any 1969. Va evocar el Manifest de Bellaterra de 1975, del qual va ser un dels sotasignats, i va reflexionar que, des d'aleshores, ha vist "una transformació radical de la institució". L'historiador considera que ara estem "obligats a ser autocrítics" i va alertar sobre el "procés d'involució" que, segons va dir, pateix avui la universitat catalana.
L'ànima i el cor de la Universitat
Joan Argenter, catedràtic del Departament de Filologia Catalana, va afirmar que "Mila Segarra i la UAB són germanes bessones" ja que es tracta de nou d'una professora lligada als orígens de la institució. Va destacar el premi de recerca sobre llengua catalana que la Generalitat va concedir a Segarra, així com la seva participació a l'informe sobre la llengua catalana als mitjans per al Consell Audiovisual de Catalunya, la tasca del grup Llengua i Mèdia o la implicació a la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Segarra va transmetre la "joia" que suposa per a ella "haver format part d'aquesta universitat" i es va referir amb especial afecte el campus de Bellaterra, "l'espai que caracteritza la UAB". Tot seguit, va agrair la col·laboració durant aquests anys dels estudiants ("l'ànima de la UAB"), el professorat ("si els estudiants són l'ànima, els professors són el cor de la Universitat") i del personal d'administració i serveis.
Després d'un interludi musical, David Saurí, catedràtic del Departament de Geografia, va presentar Jordi Duch com a "un professor diferent" perquè, en aquest cas, es tracta d'un professor associat. Duch, segons va explicar, es defineix com a "'mapista', és a dir, persona que fa mapes", i va lloar tant la seva imaginació com la seva habilitat en aquest terreny.
Duch va recordar que, abans d'exercir com a cartògraf i com a docent, havia estat "pintor de parets de cases", i va establir un paral·lelisme entre aquestes activitats perquè, en tots els casos, s'ha dedicat als "petits formats" tot cuidant al màxim els detalls. Va considerar les seves classes com un "estímul constant" gràcies al contacte amb els alumnes, propiciat especialment pel fet que ha impartit "una classe de tipus instrumental" en què compartia el seu mestratge com a cartògraf amb els estudiants.
Seguir vinculats a la UAB
En presentar Pere Gabriel, el professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània Jordi Pomés es va preguntar retòricament "com una persona pot haver fet tant i amb tanta qualitat". Va repassar alguns aspectes de la seva trajectòria, tot destacant la seva aportació a l'estudi dels moviments polítics a Catalunya i Espanya, i va afirmar que Gabriel "ens fa apassionar-nos per la història".
Gabriel va afirmar que la seva vida professional "s'ha construït a la UAB" i va reflexionar sobre la seva experiència. "Tota la meva trajectòria universitària -va dir- ha estat constituent: discussions sobre estatuts, reglaments, plans d'estudis, etc.". De cara al futur, va desitjar "que vosaltres continueu sent constituents i seguiu construint una UAB millor", alhora que va assegurar: "res no em farà més feliç que seguir col·laborant" amb la institució.
Finalment, Joan Manuel Soriano, professor de l Departament de Geografia, va presentar Antoni Francesc Tulla amb una altra pregunta retòrica: "com seria el Departament de Geografia sense ell?". Va opinar que "molts li devem molt directament i indirecta per les línies de recerca que ha impulsat". I va assegurar que " el que el fa irrepetible és la seva generositat".
Tulla va evocar la seva incorporació a la UAB, el curs 1969-1970, com quelcom "molt engrescador" i va destacar alguns aspectes de la seva vida acadèmica: l'estudi constant del territori, la lluita per una universitat "més democràtica, catalana i progressista" i l'exercici d'una docència "responsable socialment i acadèmica". El geògraf va acabar la seva intervenció afirmant que s'ho ha passat "molt bé" i que, amb els quatre anys d'emeritatge que té per davant, espera "completar els cinquanta anys a la UAB".